Agents rurals, pagesos i caçadors experts formaran grups especials d’actuació per caçar senglars a les comarques de Ponent, especialment en aquelles zones delicades on no s’acostumen a fer batudes ordinàries, com ara l’horta de Lleida.
Els Agents Rurals han pres la iniciativa per l’allau de queixes que han rebut per les destrosses que fan els senglars a l’agricultura i els accidents de trànsit que provoquen. Admeten que sols no poden arribar a tot arreu i per això volen tenir a punt els grups aquesta tardor. Fa una setmana, el diumenge 6 de setembre, es va obrir la veda general de la temporada de caça major a tot el territori català, que s’allargarà fins al 27 de març. La Federació de Caça de Lleida calcula que, a la demarcació, es capturaran entre 7.000 i 8.000 exemplars.
A les zones on no és possible fer batudes ordinàries, els Agents Rurals, en col·laboració amb pagesos i caçadors, organitzen caceres especials amb captures nocturnes o amb gàbies trampa. És el cas del municipi de Lleida, on no es poden disparar armes de foc perquè està declarat zona de seguretat. Des que va començar l’any, a través d’aquestes actuacions especials, al Segrià, s’han capturat 54 senglars, la majoria dins el terme de la capital –al parc de la Mitjana i a les partides de Rufea, Grenyana i la Plana. En tot l’any passat, en van ser 72. Per tant, es preveu que aquest 2015 la xifra s’acosti al centenar.
Aquesta col·laboració s’ha anat fent de forma puntual i, ara, els Agents Rurals de Lleida, amb el suport del Departament d’Agricultura, volen formalitzar-la amb la creació d’uns grups especials d’actuació més professionalitzats. Dins mateix del cos hi haurà una sèrie d’agents rurals especialitzats que seran els qui coordinaran a cada comarca els grups amb caçadors i pagesos locals que estiguin interessats a participar-hi de forma voluntària i que, prèviament, hauran de passar una formació.
Per la seva part, el cap dels Agents Rurals de Lleida, Llorenç Ricou, ha explicat que “això ja s’anava fent allà on sorgia la necessitat, però, ara, hi ha la voluntat de fer aquests grups més professionals perquè puguin donar una resposta més immediata, no només al senglar sinó també a plagues de conills, cotorretes argentines o qualsevol tipus d’au que pugui provocar danys, fins i tot també porcs vietnamites i espècies exòtiques”.
L’objectiu és que els grups siguin “tan professionals com sigui possible per ser efectius a l’hora d’evitar que hi hagi més danys i que proliferin aquestes espècies”.
Des de la Federació de Caça de Lleida donen suport a la iniciativa. “La tasca que fan els agents rurals és molt important, però han de tenir el suport de caçadors voluntaris perquè, si no, no donen a l’abast”, afirma Ramon Mayench, secretari tècnic d’aquesta l’entitat. Abans de donar-hi el vistiplau, els caçadors han volgut confirmar que l’assegurança de la federació cobreixi els qui vulguin formar part d’aquests nous grups.
Batudes extraordinàries a l’estiu Durant tot l’estiu, es van fer batudes extraordinàries per matar exemplars allà on es van denunciar danys a l’agricultura. El cap dels Agents Rurals de Lleida calcula que, durant els mesos de juliol i agost, se n’han fetes unes 200 a tota la demarcació, mentre que a tot Catalunya superen el miler. La superpoblació de senglar és un problema arreu del territori, però en el cas de les comarques de Ponent, el fenomen més significatiu és que, els darrers anys, han proliferat els exemplars a les comarques de la plana, coincidint amb la posada en marxa de nous regadius. Segons Ricou, el gran atractiu per a aquests animals són els camps de panís, que els proporcionen amagatall i, sobretot, molt de menjar. També s’aprofiten de la fruita que cau a terra. “Ara, hi ha molts exemplars en comarques on abans no se’n veia pràcticament cap, com ara el Segrià, la Noguera, l’Urgell, les Garrigues i, fins i tot, el Pla d’Urgell, zones bastant humanitzades on no hi ha bosc”, afirma.
També es va obrir la veda per caçar mufló, daina i cabirol. Els ramaders pirinencs es queixen de la proliferació de daines i cabirols, que es mengen les pastures del bestiar.
Estela Busoms / ACN
