Girona/Pili Turon. La sobrepoblació de senglars a les comarques de Girona és un fet que el nombre real d’exemplars abatuts el 2013 encara deixa més clar: 15.142, segons les dades amb les quals treballa la Direcció Territorial d’Agricultura; i no la xifra administrativa de 12.349, que el Departament va donar a conèixer al febrer. El responsable de la Conselleria a Girona, Vicenç Estanyol, va revelar el balanç definitiu ahir, alhora que va ressaltar les actuacions que ha dut a terme Agricultura per afrontar el problema. La més contundent són les 300 autoritzacions de batudes excepcionals que s’han concedit entre abril i juny d’aquest any, durant el període de veda. Els primers a Catalunya A més, Estanyol va contradir el sindicat Unió de Pagesos i va informar que ja ha declarat l’emergència cinegètica per sobrepoblació de senglars: tres vegades, totes elles el 9 de juliol i a la Vall del Llémena, a Sant Gregori, al seu nucli de Sant Medir i a Canet d’Adri. És a dir, al Gironès i no al Pla de l’Estany o la Garrotxa, les comarques que Unió de Pagesos assenyala com les més perjudicades pels danys que provoca l’excés d’aquests animals. El director territorial d’Agricultura va destacar que les comarques gironines han estat les primeres i, de moment, les úniques de Catalunya on ja s’ha utilitzat la figura d’emergència cinegètica, una mesura extraordinària que el Govern de la Generalitat va aprovar al maig. Estanyol va assegurar que el seu Departament anirà aplicant la declaració «amb la màxima urgència », perquè –va afirmar– «a Girona és on tenim més senglars i es produeixen «danys importantíssims », que a més dels cultius també afecten la seguretat viària. Però també va remarcar que abans de declarar l’emergència cal garantir la seguretat jurídica de l’acció, ja que obre la porta a autoritzar que persones alienes a un vedat –sense els caçadors necessaris– hi facin una batuda. Per aquest motiu, el responsable d’Agricultura va explicar que no es va poder fer abans del 9 de juliol, quan es van formalitzar tres declaracions d’emergència al Gironès. I per aquestes mateixes raons administratives i de seguretat, Estanyol va afegir que la seva administració ha necessitat temps per tramitar, amb totes les garanties, la declaració d’emergència cinegètica a les «zones calentes» en sobrepoblació de senglars. Declaracions pel setembre D’aquesta manera, el director territorial va avançar que la mesura ja està a punt per a la Garrotxa, el Pla de l’Estany, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, les Gavarres i altres punts més propers al litoral. Estanyol va informar que les declaracions estan a punt de sortir del seu despatx i que es podran executar a principis de setembre. El dirigent d’Agricultura a Girona, però, va incidir en les 300 autoritzacions de batudes excepcionals que, en la seva majoria, han sol·licitat els propietaris dels camps malmesos pels senglars i que s’han concedit dintre d’una mitjana de 24 hores. Moltes vegades es tracta de batudes nocturnes, en les quals s’utilitzen focus, però en el seu gruix són diürnes. Vicenç Estanyol va considerar que «la declaració d’emergència és un recurs més, però –va aclarir–no vol dir que aquesta sigui la manera de resoldre-ho definitivament». Alhora, va destacar l’efectivitat de les autoritzacions excepcionals que «es justifiquen per l’interès públic, les fem de fa molt de temps i amb celeritat». «A Girona, s’han portat a l’extrem totes les mesures possibles», va assegurar. El director territorial d’Agricultura a Girona es va mostrar sorprès per les crítiques d’Unió de Pagesos, perquè –va assegurar– el sindicat està al corrent de les mesures que ha dut a terme el seu Departament davant la proliferació de senglars a Girona. En concret, Estanyol va recordar que, al juny, tots els sectors implicats van participar en un Consell Territorial de Caça que es va dedicar monogràficament al senglar. Malgrat tot, va admetre que el sindicat podria desconèixer les tres primeres declaracions d’emergència cinegètica, datades del 9 de juliol.
