El president de la Federació Catalana de Caça, en Sergio Sánchez, i la Vicerectora d’Innovació, Transferència, Emprenedoria de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosa Maria Sebastián Pérez, van formalitzar el passat mes de gener la renovació del conveni establert entre ambdues entitats i que aquest any comportarà una aportació de 40.000 € per part de la FCC, el doble d’anys enrere, adreçats a la realització de tasques de seguiment passiu de la fauna cinegètica.
Com ja ha anat succeint els darrers anys, la Federació Catalana de Caça i el Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFaS) tornen a unir esforços en benefici del seguiment sanitari passiu de la fauna cinegètica, una eina indispensable per obtenir informació vàlida sobre les malalties i agents infecciosos de la fauna salvatge i conèixer la seva progressió, i que en aquests darrers anys no només ha demostrat ser imprescindible sinó que ha aportat un resultats molt positius.
Aquest acord, és una mostra més del compromís del col·lectiu caçador amb la correcta gestió i salubritat de la fauna cinegètica a Catalunya
Impulsat i finançat de nou per la Federació, a l’acord de col·laboració d’enguany es destinarà una partida pressupostària de 40.000€ ( que dobla l’aportació de l’any passat) sent la més alta dels darrers anys –l’estiu de 2018 es va signar el primer conveni de col·laboració- com a clara mostra de l’esforç i el compromís dels caçadors i caçadores de Catalunya a l’hora de detectar malalties de declaració obligatòria, processos patològics que poden afectar les poblacions, indicadors del benestar d’aquestes, l’arribada o aparició de noves malalties, i malalties que poden ser transmeses a les persones (zoonosis).
Protocol bàsic a seguir en el cas de trobar un animal mort sospitós de patir alguna afectació
En aquest sentit, una vegada més, des de la FCC i el conjunt de les seves representacions territorials es fa una crida al conjunt dels caçadors i caçadores catalanes a col·laborar en aquest projecte i amb el SEFaS, comunicant qualsevol anomalia detectada a la fauna cinegètica salvatge.
Gràcies al coneixement exhaustiu que els caçadors i caçadores de Catalunya tenim del nostre territori, som una eina estratègica en la vigilància de la fauna. Conscients d’aquesta realitat, el conveni recull els protocols específics per què en el cas de trobar algun animal mort o amb alguna afectació es pugui procedir a la realització d’un estudi anatomopatològic dels animals trobats morts per part del SEFas. Sanitat Animal manté el protocol específic establert per senglar o llebre pel que us recordem que, en aquest cas, cal trucar als Agents Rurals al telèfon 93 561 70 00 i ells s’encarregaran de posar en marxa tot el protocol i contactar, si procedeix, amb el SeFas; en altres casos o per altres tipus de gestions relacionades amb l’objecte d’aquest conveni els interessats poden contactar amb els responsables del SeFas trucant al telèfon 93 581 19 23.
Un ens consultiu i de suport per a les Societats de Caçadors
A més dels propis beneficis derivats d’un millor control de l’estat sanitari de la nostra fauna, es proposa complementar l’estudi i seguiment sanitari dels brots de les malalties que poden afectar als animals pertanyents a la caça major i menor, principalment, la llebre, el conill, el cabirol i el porc senglar procedents dels espais gestionats per societats de caçadors federades de Catalunya. I un dels altres aspectes positius derivats d’aquest conveni és que les societats federades poden accedir a un assessorament tècnic i científic per part del SeFaS sobre temes referents a l’autoconsum de carn de les espècies cinegètiques de caça major i menor.
Sense dubte, la renovació d’aquest acord de col·laboració entre la FCC i el SEFaS és un dels puntals del model de futur a seguir per altres federacions a nivell estatal. El paper dels caçadors és un dels pilars de la recerca, en paraules del mateix SEFaS, que considera, no només el valor i la necessitat del col·lectiu, sinó com els primers i millors guardians de la natura; els caçadors i les caçadores són el primer esglaó per la recerca, facilitant la vigilància sanitària passiva de la fauna salvatge. La conservació i la promoció de la biodiversitat necessita als caçadors i caçadores com a coneixedors del territori.
Què és la vigilància passiva?
És molt important recordar que quan parlem de seguiment sanitari passiu ens referim a l'estudi dels animals malalts o morts trobats al medi natural amb l’objectiu de conèixer quines malalties tenen o predominen en les diferents espècies. Aquesta vigilància no només permet detectar malalties emergents que representen una amenaça directa per a les poblacions (pestivirus de l'isard, sarna sarcòtica, malaltia hemorràgica vírica dels conills i llebres, etc.) sinó també aquelles que poden ser indicadors de desequilibris ecològics i que poden afectar el benestar animal (com per exemple l'increment de certs processos parasitaris). També té un especial interès en la detecció de malalties que poden ser transmeses a les persones (zoonosis), en especial als caçadors que manipulen aquests animals i als animals domèstics amb els quals conviuen.
La Federación Catalana de Caza renueva el convenio de colaboración con el SEFaS para el seguimiento pasivo de la fauna cinegética
El presidente de la Federació Catalana de Caça, Sergio Sánchez, y la Vicerrectora de Innovación, Transferencia, Emprendimiento de Investigación de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosa Maria Sebastián Pérez, formalizaron el pasado mes de enero la renovación del convenio establecido entre ambas entidades y que este año comportará una aportación de 40.000€, que dobla la cantidad aportada en 2022, por parte de la FCC, dirigidos a la realización de tareas de seguimiento pasivo de la fauna cinegética.
Como ya ha se ha hecho en los últimos años, la Federació Catalana de Caça y el Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFaS) de la UAB vuelven a unir esfuerzos en beneficio del seguimiento sanitario pasivo de la fauna cinegética, una herramienta indispensable para obtener información válida sobre las enfermedades y agentes infecciosos de la fauna salvaje y conocer su progresión, y que en estos últimos años no solo ha demostrado ser imprescindible sino que ha aportado unos resultados muy positivos.
Este acuerdo, que cumple seis años de vida, es un muestra más del compromiso del colectivo caçador con la correcta gestión y salubridad de la fauna cinegética en Catalunya
Impulsado y financiado de nuevo por la Federació, en el acuerdo de colaboración de este año se destinará una partida presupuestaria de 40.000 €, siendo la más alta de los últimos años al doblar las aportaciones de años atrás, como clara muestra del esfuerzo y el compromiso de los cazadores y cazadoras de Cataluña para detectar enfermedades de declaración obligatoria, procesos patológicos que pueden afectar las poblaciones, indicadores del bienestar de estas, la llegada o aparición de nuevas enfermedades, y enfermedades que pueden ser transmitidas a las personas (zoonosis).
Protocolo básico a seguir en el caso de encontrar un animal muerto sospechoso de padecer alguna afectación
En este sentido, una vez más, desde la FCC y el conjunto de sus representaciones territoriales se hace un llamamiento al conjunto de los cazadores y las cazadoras catalanas a colaborar en este proyecto y con el SeFaS, comunicando cualquier anomalía detectada en la fauna cinegética salvaje.
Gracias al conocimiento exhaustivo que los cazadores y las cazadoras de Cataluña tenemos de nuestro territorio, somos una herramienta estratégica en la vigilancia de la fauna. Conscientes de esta realidad, el convenio recoge los protocolos específicos para qué en el caso de encontrar algún animal muerto o con alguna afectación se pueda proceder a la realización de un estudio anatomopatológico de los animales encontrados muertos por parte del SeFas. Sanidad Animal mantiene el protocolo específico establecido para jabalí o liebre para el que os recordamos que, en este caso, hay que llamar a los Agentes Rurales al teléfono 93 561 70 00 y ellos se encargarán de poner en marcha todo el protocolo y contactar, si procede, con el SeFas; en otros casos o para otro tipo de gestiones relacionadas con el objeto de este convenio los interesados pueden contactar con los responsables del SeFas llamado al teléfono 93 581 19 23.
Ente consultivo y de apoyo para las Sociedades de Cazadores
Además de los propios beneficios derivados de un mejor control del estado sanitario de nuestra fauna, se propone complementar el estudio y seguimiento sanitario de los brotes de las enfermedades que pueden afectar a los animales pertenecientes a la caza mayor y menor, principalmente, la liebre, el conejo, el corzo y el jabalí procedentes de los espacios gestionados por las sociedades de cazadores federadas de Cataluña. Y uno de los otros aspectos positivos derivados de este convenio es que las sociedades federadas pueden acceder a un asesoramiento técnico y científico por parte del SeFaS sobre temas referentes al autoconsumo de carne de las especies cinegéticas de caza mayor y menor.
Sin duda, la renovación de este acuerdo de colaboración entre la FCC y el SEFaS es uno de los puntales del modelo de futuro a seguir por parte de otras federaciones a nivel estatal. El papel de los cazadores es uno de los pilares de la investigación, en palabras del mismo SEFaS, que considera, no solo el valor y la necesidad del colectivo, sino como los primeros y mejores guardianes de la naturaleza; los cazadores y las cazadoras son el primer peldaño para la investigación, facilitando la vigilancia sanitaria pasiva de la fauna salvaje. La conservación y la promoción de la biodiversidad necesita a los cazadores y a las cazadoras como conocedores del territorio.
¿Que es la vigilancia pasiva?
Es muy importante recordar que cuando hablamos de seguimiento sanitario pasivo nos referimos al estudio de los animales enfermos o muertos encontrados en el medio natural con el objetivo de conocer qué enfermedades tienen o predominan en las diferentes especies. Esta vigilancia no solo permite detectar enfermedades emergentes que representan una amenaza directa para las poblaciones (pestivirus del rebeco, sarna sarcótica, enfermedad hemorrágica vírica de los conejos y liebres, etc.) sino también aquellas que pueden ser indicadores de desequilibrios ecológicos y que pueden afectar el bienestar animal (como por ejemplo el incremento de ciertos procesos parasitarios). También tiene un especial interés en la detección de enfermedades que pueden ser transmitidas a las personas (zoonosis), en especial a los cazadores que manipulan estos animales y a los animales domésticos con los cuales conviven.
