Treballar envoltat d’armes és el dia a dia de Carlos López Morilla (Barcelona, 1968), amo de l’Armeria Roca, la més antiga de la ciutat, a Aribau, 66. President del Gremi d’Armers i caçador, conviu des de petit amb pistoles, rifles i escopetes.
–¿Treballa aquí des de sempre?
–Sí. L’armeria es va fundar el 1875 i als anys 60 el meu pare la va comprar. De petit em passava hores aquí. Vaig començar amb la neteja i més tard amb treballs administratius.
–¿No va pensar mai a tenir una altra feina?
–No. Va ser bastant natural. Em vaig criar en aquest lloc, vaig anar aprenent-ne i amarant-me d’una feina que és altament especialitzada.
–¿I com reacciona la gent a l’assabentar-se que té una armeria?
–Per començar, en aquesta feina aprens des del primer moment la discreció. Però quan ho comento la gent se sorprèn. És una feina singular i pregunten coses.
–¿Com què?
–La pregunta recurrent sol ser si qualsevol pot comprar una arma.
-Evidentment no és així. Es necessita una llicència i per tenir-la s’han de complir determinats requisits, com per exemple no tenir antecedents. Se solen associar les armes amb la violència. I és fals. Les armes en si no són un problema. Si algú mata una persona amb un martell, a ningú se li acudiria acusar el ferreter de fomentar la violència. Les armes es van crear per matar. Però el problema no és l’objecte, és la persona.
–¿Qui compra en una armeria?
–Fa 50 anys el 90% eren caçadors. Ara hi ha molta gent que practica esports. La caça s’ha reduït el 40%, segurament per la varietat més gran de passatemps que tenim avui, però també per pressió social.
–¿Es refereix que la caça està cada vegada més mal vista?
–Sí. La gent no entén que la caça és necessària. Amb el creixement de les ciutats ens hem carregat els depredadors naturals i això fa que, només a Catalunya, hi hagi al voltant de 2.000 accidents de trànsit a l’any provocats per animals.
–¿I la solució és la caça?
–Al nord d’Europa cada vegada la fomenten més, evidentment amb normes definides.
– Molts no hi estarien d’acord.
–Per descomptat. Se sol creure que qui practica la caça és una persona a qui agrada la violència. Però no és així.
ANNALISA PALUMBO
