Pregunta: Què suposarà la cogestió anunciada per millorar la qualitat de l’aigua de les badies?
Resposta: L'estudi ha fet veure als musclaires que l'aigua circula molt a poc a poc dins la badia del Fangar, on s'hi pot estar fins a 20 dies. La direcció general de Pesca els ha proposat una cogestió en què s'ha de parlar també per força amb els regants respecte a les condicions en què arriba l'aigua procedent de la xarxa de reg. També a la badia dels Alfacs s'ha detectat la sensació que no arriba prou aigua dolça de manera continuada i en forma de ventall. Hi ha la possibilitat de fer servir bombes a l'esquerra i i afegir-ne a la dreta [ja en funciona una, instal·lada pel Parc Natural], per bombar més aigua dolça des dels desaigües i les basses cap a les badies en favor d'una millor regeneració i d'uns nivells òptims de fitoplàncton, etcètera. Si podem, hem d'evitar el dragatge.
P: Com valora l’escàndol recent sobre una xarxa de comercialització il·legal d’angules?
R: Jo crec que continuem tenint pendent una regularització de la pesca de marisc, de granota o d'angula al Delta, aprofundint en els mètodes de pesca i en els circuits de comercialització.
P: El sector hi està d'acord?
R: Veu que s'hi ha de posar mà, sí. A més, la qüestió es barreja amb la jurisdicció de les aigües, tradicions diverses, confraries que tenen especificitats, les vedes... Tot plegat està damunt de la taula i hi hem de fer un reenfocament global i alhora per parts.
P: Com veu el camp ebrenc?
P: Sóc moderadament optimista. La globalització ens porta plagues, la comercialització de tercers... però també la possibilitat d'obrir nous mercats...
P: L’entrada de cítric africà ha acabat de castigar un sector vulnerable?
R: S'ha allargat el període i l'àmbit d'introducció, pels ports d'Holanda, del cítric africà a Europa. Però dintre del mal, la pèrdua de collita valenciana ha evitat que els preus no fossen tan roïns. L'objectiu del govern és recuperar i reimpulsar la IGP Clementines de les Terres de l'Ebre. Nosaltres mateixos hem de valorar més aquest producte.
P: Els pagesos van protagonitzar al febrer una gran tractorada per denunciar el descens progressiu en la renda agrària o retallades en els ajuts del Pla de desenvolupament rural.
R: Estem i estarem al costat del pagès. Jo crec que el problema és que, enguany, a la inèrcia de baixada de les rendes, s’hi ha afegit que hi ha hagut més beneficiaris dels ajuts del contracte global d'explotació, i això ha reduït les primes encara que s'hi havien posat més diners. Intentarem millorar-ho de cara a aquest 2017. La idea és millorar la competitivitat i la sostenibilitat a través del contracte global d'explotació i mantenir els ajuts del Pla de desenvolupament rural fins al 2020.
P: L’arròs té en el caragol maçana el seu principal repte?
R: Sí, tot i que la producció segueix estable malgrat el caragol maçana, ha abaixat el poder adquisitiu del pagès, però la reducció dels mòduls de l'IRPF ho pot acabar d'equilibrar.
P: Es pot eradicar el caragol?
R: El paradigma ara mateix és eradicar-lo a la dreta i mantenir-lo sota control a l'esquerra. A l'esquerra no es pot parlar ara d'eradicació, perquè està present a més del 50 % de les hectàrees. S'ha d'anar lluitant i convivint. En canvi, a la dreta, parlem d'un 0,5 % de les hectàrees. Hi utilitzarem els guarets i dos tirades de saponina, una de les quals a càrrec íntegrament del govern.
P: Els regants de l'esquerra es queixen que el govern no ha inclòs el seu pla de sectorització en el paquet de mesures contra el caragol.
R: Jo no dic que no estiga bé com a eina, però la sectorització necessita la implicació de tothom. Si algú falla, falla l'estratègia. Jo no hi era quan es va intentar, però, bé per desconeixement bé per altres coses, el caragol s'ha anat estenent arreu. El pla de mesures d'enguany aporta un pagament immediat de les saponines, que és un ajut directe al pagès, i millors inspeccions i control de maquinària i planter.
P: Quines noves perspectives obre la fruita dolça?
R: Ha augmentat la producció, però no pugen els preus. És molt depenent de l'exportació. S'hi han de fer retirades de producte per ajustar el mercat pel veto rus i mantenir els preus. L’any que ve s’hi podria aplicar una circumscripció econòmica catalana de fruita dolça, per regular el mercat. Ha de permetre establir normes, acordades amb el sector, sobre les característiques del producte que va al mercat, per prevenir crisis de preus i minimitzar-ne els efectes.
P: Què farà el govern davant la reducció a la meitat de la població de cabra salvatge en 30 anys a la reserva de caça dels Ports?
R: El problema no ve del brot de sarna, que està en un cicle de pràctica estabilització. Als Ports es tanca la vegetació i els animals no s'hi senten a gust i surten fora a menjar. S'han fet actuacions, irregularment, per ampliar bancals per a pastura i traure sotabosc, però no s'ha aconseguit fixar els animals. Afecta perquè els animals no tenen una cornamenta tan forta, o no tenen tantes cries. Intentarem actuar de forma més regular, obrint nous bancals, intervenint més a través de la gestió forestal, implicant grups de prevenció d'incendis.
P: Si les cabres han de sortir de la reserva, hi haurà més danys a l'agricultura?
R: No és específic de la cabra. També tenim l'estornell... A Catalunya hem fet el Pla de prevenció de danys produït per animals cinegètics, i aquí es farà un d'específic sobre el conill, que fa molt mal al barranc de la Galera, Alcanar o Ulldecona.
P: I què implicarà aquest pla?
R: Protocolaritzarà les actuacions, el recurs del pagès als caçadors, el nombre d'exemplars que es poden caçar, amb escopeta o amb trampes, de nit o de dia, etcètera.
P: Quina serà l’orientació de la nova llei de caça?
P: Es començarà ara a treballar amb els sectors implicats. La filosofia de partida és que hi ha un augment d'animals cinegètics paral·lel a l'expansió del mode urbà de vida. A més a més, la llei de caça és d'època franquista i s'ha d'actualitzar.
P: Però a l’Ebre sí que es manté el mode rural necessari per equilibrar l’ecosistema, no?
R: Sí que és on tenim un número relatiu més alt de caçadors. La figura del caçador, al marge del lleure, és important i on no n'hi ha es produeixen aquells desequilibris. La nova llei ha de regular aquesta funció social del caçador.
P: S’ha superat del tot el risc per la grip aviària?
P: S'ha actuat molt bé i molt de pressa en els punts de Catalunya on s'han detectat els focus, i aquí han sortit totes les proves negatives i a partir d'ara la temperatura ens ha d'ajudar. La principal amenaça eren les aus migratòries, per la possibilitat que entressen en contacte amb les aus domèstiques. Es va centrar el protocol en els enzes dels caçadors. Hem de continuar atents, però sembla que ho hem aturat. I parlem del sector ramader més important del territori, no només en producció sinó en comercialització i en tècniques innovadores. Hi tenim empreses molt potents.
P: Què passarà amb els braus de l’illa dels Bous?
R: Si els bous es queden allà, és una competència de Territori, tot i que es buscarà una solució interdepartamental. Hem d’incidir-hi per evitar que a l'estiu torne a passar el mateix. Tants animals a l'illa no poden ser-hi, però no hi ha l'opció de traure'ls per incorporar-los a la cadena ramadera perquè són animals sense traçabilitat. Per tant, la solució, que li correspondria al departament d'Agricultura i Ramaderia, no es pot aplicar. És com si ja fos de facto un santuari animal i hem de veure com es gestiona.
Òscar Meseguer
