La pesca i la caça agafen camins diferents a Lleida. La primera es convertirà aquest any en un nou reclam per atreure turistes mentre que la segona és ja gairebé una obligació per als que la practiquen, davant la necessitat de combatre els danys a l’agricultura que provoquen en diferents comarques la proliferació de conills i senglars.
Són esports que enfonsen les arrels a la prehistòria, però comencen a agafar camins diferents a Lleida. La pesca es convertirà aquest any en reclam turístic, amb una promoció específica i iniciatives per mirar d’atreure aficionats a la seua pràctica. La caça, d’altra banda, comença a ser una obligació més enllà de l’afició dels que la practiquen, arran de la necessitat de controlar plagues de conills i senglars. La Generalitat va atorgar 333 permisos el 2015 a caceres fora de temporada per frenar la proliferació d’aquestes espècies on ocasionen danys, especialment a finques agrícoles.
Amb l’inici de la pesca de baixa muntanya, el 12 de març, Lleida estrenarà el gran vedat del Segre. És el fruit d’unir vedats que sumen més de 170 quilòmetres de riu entre la cua d’Oliana i les fronteres amb França i Andorra. Inclou el Segre i els seus afluents, una vasta extensió en la qual es podrà pescar amb un únic tiquet. El Club de Caça i Pesca de l’Alt Urgell va encapçalar aquesta iniciativa per promocionar el turisme i acollir competicions. Al juliol, s’estrenaran amb un campionat d’Espanya. Per la seua part, el Patronat de Turisme de la Diputació ultima la planificació per promocionar la pesca, amb publicacions en mitjans especialitzats, l’edició de material audiovisual i presència en fires. El director, Juli Alegre, va explicar que estudis previs aprecien “grans possibilitats” de desenvolupament per al turisme basat en aquest esport. “Sempre ha tingut presència al promocionar Lleida, però li donarem un paper específic”, va dir Alegre, que va apuntar que un dels objectius és impulsar paquets turístics.
Davant aquest impuls turístic, la federació catalana de pesca es mostra crítica. El seu president, Albert Vidal, va apuntar a problemes que poden llastar les possibilitats de Lleida per atreure pescadors. Un desavantatge, va assenyalar, és la llicència. La d’un any de validesa a Catalunya costa 25 euros, el mateix que l’aragonesa. Tanmateix, aquesta última autoritza a pescar també a Astúries, Castella i Lleó, València, Extremadura, Galícia i Madrid, en virtut d’acords entre les set comunitats. A més, aquesta llicència interautonòmica permet, va indicar Vidal, tirar l’ham a la Ribagorçana, les aigües de la qual comparteixen Catalunya i Aragó. Pel que fa a permisos (tiquets) per a un determinat vedat, va assenyalar deficiències del tràmit a internet, com el fet de no acceptar llicències estrangeres.
No obstant, Vidal creu que el principal problema és la falta d’inversió en cursos i repoblacions, així com traves que ho facin els pescadors. Això suposa, va concloure, un deteriorament de rius i fauna que els fa menys atractius. Les llicències a Catalunya van passar de 61.207 a 53.005 entre el 2014 i el 2015 i els permisos van caure de 74.124 a 62.006. Malgrat tot, la federació va sumar 159 inscrits i va arribar a 4.070. L’entitat espera que Forestal Catalana millori aquest any riberes de vedats i llocs de pesca “per primera vegada des del 2008”.
Quant a la caça, les temporades s’han prolongat a Lleida fins a arribar a deu mesos a l’any per a senglars; i fins a nou per a conills. Després de concloure el període de caça menor, nombrosos vedats del pla s’han acollit a la pròrroga que preveu l’ordre de vedes del Govern per seguir abatent conills fins al 17 d’abril. I malgrat tot, Agricultura continua expedint centenars de permisos extraordinaris a l’any per a caceres. La sequera no hi ajuda. Al Segrià, caçadors i agricultors coincideixen que, si bé hi pot haver menys conills que el 2015, els danys són més grans: a falta d’aigua, roseguen arbres debilitats per l’escassetat de pluja. UP, federació de caça lleidatana i agents rurals treballen per posar en marxa “patrulles cinegètiques”, amb agents i caçadors voluntaris per frenar la proliferació d’espècies allà on perjudiquin cultius o suposin risc d’accidents de trànsit. Aquesta cooperació contrasta amb el mutu recel que caçadors i pagesos han expressat en ocasions davant de plagues. “En realitat, ens necessitem els uns als altres”, va apuntar Ramon Comes, d’UP. La caça regula el cens d’espècies sense depredadors, mentre que finques agrícoles representen gran part de nombrosos vedats. Lleida acull quatre reserves nacionals de caça, quatre àrees controlades i 482 vedats privats i locals. Davant aquesta gran superfície i l’abundància d’espècies cinegètiques, els caçadors han anat en descens. Els federats han passat en cinc anys de 7.654 a 6.552 (en part pel declivi de la captura d’ocells per a cant), mentre que el 2012 hi havia a Lleida 10.193 llicències per caçar, 2.744 menys que la dècada anterior.
DADES DE CAÇA I PESCA A LLEIDA
4 RESERVES NACIONALS
482 VEDATS DE CAÇA
333 PERMISOS ESPECIALS
Més de 480 àrees de caça
La caça està permesa al 97% de la superfície de la província, segons dades de la Generalitat. Aquesta extensió inclou quatre reserves nacionals, quatre de controlades i 482 vedats privats i locals que sumen més d’una tercera part de les àrees cinegètiques de Catalunya.
La meitat de les zones de pesca
Els rius i embassaments lleidatans allotgen més de la meitat de zones de pesca controlada de Catalunya.
R.Ramirez
Alpicat: batudes dia i nit, amb escopetes i fures
La societat de caçadors i agents rurals combaten danys dels conills en finques agrícoles
Els caçadors d’Alpicat surten a abatre conills tres dies a la setmana durant gairebé tot l’any. Més enllà de l’afició, caçar s’ha convertit en una obligació per mirar de mantenir a ratlla la plaga de conills que ocasiona danys a finques agrícoles d’aquest municipi, igual que en nombroses localitats del pla de Lleida. Així ho va explicar el president de l’entitat, Sebastià Roure, que va indicar que, als 25 caçadors locals, se’n sumen 40 més als quals han donat entrada al vedat com a reforç. Tot i així, amb les batudes convencionals no n’hi ha prou per contrarestar la ràpida proliferació d’aquesta espècie. Han recuperat la caça amb fures per fer sortir els conills dels caus i fan caceres nocturnes quan poden comptar amb la supervisió d’agents rurals, tal com exigeix la normativa. “Sortim de nit almenys una vegada al mes”, va explicar Roure, que va indicar que aquestes sortides poden saldar-se amb més de 150 conills abatuts. Contenir la plaga és una condició perquè els agricultors mantinguin les finques a les més de 500 hectàrees del vedat.
“Moltes societats de caça s’uniran o desapareixeran"
El Club de Caça i Pesca de l’Alt Urgell celebra el 75è aniversari
El Club de Caça i Pesca de l’Alt Urgell compleix 75 anys, i ho fa amb l’estrena al març del gran vedat del Segre i com a amfitrió de competicions estatals. Toni Vilarrubla n’és el president des de fa una dècada i explica que el principal objectiu del gran vedat és promocionar la comarca i el turisme de pesca.
A la secció de caça, l’Alt Urgell és, amb més de 36 societats de caça federades, una de les comarques amb més entitats d’aquest tipus. “Som un territori especial pel que fa a nombre de societats”, explica, cada poble té el seu grup i el seu vedat i això fa que acabi havent-hi diverses colles en un mateix municipi. Tanmateix, el futur de moltes d’aquestes és incert, a causa del descens progressiu del nombre de caçadors.
Cada vegada hi ha menys joves atrets per aquest esport, mentre que augmenten les persones grans que l’abandonen, ja que, com més avançada és l’edat, més grans són els controls que exigeix la normativa per conservar els permisos d’armes. “Moltes societats estan destinades a fusionar-se amb d’altres o desaparèixer”, valora Vilarrubla.
El control del cens d’espècies aptes per a la caça com els senglars és una de les principals preocupacions del club. Vilarrubla opina que “al caure el nombre de caçadors pujarà el de senglars i acabarà sent un greu problema, perquè els danys a l’agricultura empitjoraran i els accidents a les carreteres augmentaran”.
Manolo Cabanillas, de 89 anys, és soci de la secció de caça del club de caça i pesca de l’Alt Urgell des del 1971. “Els temps han canviat molt des d’aleshores, i ara cada vegada hi ha menys espècies per caçar”, rememora. “Abans hi havia moltes perdius i llebres, però ara ha baixat molt la població d’aquestes espècies”, afegeix en aquest sentit.
C.Sans
