Una invasió provoca danys als camps, però també accidents a les carreteres. La guerra d’un exèrcit que ataca i després s’amaga entre les males herbes, entre els arbres o sota terra. Poden ser bandades de senglars o de conills, però també hi ha cotorres i gossos, a més d’espècies introduïdes que es tornen salvatges i proliferen gràcies que saquegen plantacions diverses. El mal que fan és incalculable i el 2014, només a l’horta de Lleida, els agents rurals de la Generalitat han capturat i sacrificat 100 senglars, 400 cotorres, 1.800 coloms i 380 conills, entre altres espècies d’animals salvatges.
L’espècie més perillosa és el senglar, del qual es calcula que a les 19.000 hectàrees de l’horta de Lleida viuen un centenar per a desgràcia dels pagesos que no poden fer batudes per contenirlos, ja que les partides estan declarades zona de seguretat. Els agents rurals instal∙len gàbies i trampes per capturar-los, però davant la dimensió del problema estan organitzant grups mixtos d’actuació integrats per agricultors i caçadors que esperen posar aviat en acció. Segons el responsable del cos d’agents rurals de la Generalitat a Lleida, Llorenç Ricou, “el senglar és una espècie molt resistent i adaptable que provoca greus danys no només en cultius sinó també a les carreteres i en zones habitades”. En altres zones de Catalunya el senglar s’ha creuat amb una espècie de porcs vietnamites i conformen un grup terrible que arrasa camps de blat de moro, però també destrueix camps closos i infraestructures de reg. El Departament d’Agricultura no té una xifra concreta de la població de senglars a Catalunya i calcula que hi viuen entre cent i dos-cents mil exemplars.
L’any 1991 es van produir 6.453 captures, una xifra molt modesta si es compara amb les 35.364 del 2014. La Federació de Caça de Lleida calcula que durant aquesta temporada de cacera podrien arribar a abatre’s entre set o vuit mil animals a tota la província.
Però mentre el senglar furga la terra i menja fruits dels arbres, una altra espècie invasora competeix amb ell devorant els brots més tendres, la cotorra. Es tracta d’una au originària de l’Argentina que va ser traslladada a Europa com a mascota i que ha tornat a la vida salvatge reproduint-se amb facilitat gràcies a l’abundant aliment que aconsegueixen d’arbres i cultius. La cotorra detectada a Lleida és la mateixa que viu als parcs de Barcelona i altres ciutats, i és coneguda també com a cotorra de pit gris. Els lloros verds són un perill no només pel dany al fruit, sinó que també poden trencar branques, que cedeixen per l’aglomeració i el pes dels seus nius.
Una tercera legió invasora és la formada per conills, animal de fàcil reproducció que s’amaga en caus excavats sota terra i que fan malbé collites, horts i l’escorça d’oliveres, ametllers i fruiters fins a deixar-los secs. Els agricultors afirmen que són una espècie procedent de Nova Zelanda o Austràlia,“perquè el conill autòcton no té el mateix aspecte”. És un animal que reacciona amb molta rapidesa a la presència humana i escapa deixant darrere seu camps foradats per caus i llargues fileres d’excrements. Amb la temporada de caça oberta, un mètode efectiu per lluitar contra el conill és la fura, que sembra el terror a les seves pròpies coves.
Senglars, cérvols i gossos van provocar 575 accidents de trànsit el 2015 a la demarcació de Lleida, 419 dels quals a la regió de Ponent i 156 a l’Alt Pirineu i Aran. Els 419 accidents amb animals de Ponent suposen el 24% del total de sinistres viaris, cosa que implica que un de cada quatre accidents va estar provocat per un animal, sobretot senglars. Per xifres, el total d’accidents de trànsit el 2014 a la demarcació de Lleida va ser de 555, pels 575 del 2015. D’aquests, 364 (2014) i 369 (2015) van ser amb senglars; 72 (2014) i 90 (2015), amb cabirols, cérvols, i daines, i 119 (2014) i 116 (2015), amb altres animals com ovelles, cavalls, gossos, guineus i gats. Es pot destacar que un dels accidents del 2015 va ser per l’atropellament d’un voltor.
PAU ECHAUZ
