Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

L’AUGMENT DE LA TRIQUINOSI EN ELS SENGLARS COMPROMET LA SALUT PÚBLICA



L’augment de la triquinosi en els  senglars compromet la salut pública

L’augment de la triquinosi en els  senglars compromet la salut pública

Peces amb control sanitari. Especejament de carn de senglar a l´escorxador senglar de Girona, a Fornells de la Selva, dimecres passat

02/11/2015
Biòlegs i veterinaris demanen que es reguli la carn d’autoconsum i se n’eliminin sempre les restes. El novembre passat 14 persones a Bèlgica es van posar malaltes per peces d’un escorxador català

L´incessant augment de la població de senglars a Catalunya té nombroses conseqüències negatives. Més accidents de trànsit, més afectacions en els cultius, ensurts i brutícia a les àrees metropolitanes pròximes a boscos i una clara incidència en la salut pública. Veterinaris, caçadors, responsables d’escorxadors i especialistes en les malalties de la fauna salvatge coincideixen a l’hora de confirmar el «preocupant» augment de la triquinosi entre aquests animals en els últims anys. Una malaltia provocada per un petit paràsit que, afortunadament, no s’està estenent en la mateixa proporció entre la població humana, encara que els experts insisteixen en la necessitat que les peces que es dediquen a l’autoconsum passin sempre la prova per detectar la malaltia, tal com succeeix amb totes les que es destinen a la comercialització.    

 

Salut Pública informa que la incidència de la triquinosi en les persones ha sigut escassa en els últims anys. El 2006 se’n van detectar quatre casos, dos el 2012 i quatre més el 2014. Aquestes xifres no inclouen la greu intoxicació que hi va haver a Bèlgica el novembre passat, suposadament causada per un lot de carn de senglar procedent d’un escorxador d’Osona, tot i que el seu propietari nega ser-ne el responsable.    

 

En el brot, que no va transcendir en els mitjans de comunicació espanyols, van resultar afectades 14 persones, 11 de les quals van ser hospitalitzades. Algunes d’elles van patir greus seqüeles. Els afectats es van posar malalts després d’haver menjat carn de senglar en diversos restaurants i les autoritats belgues van denunciar llavors que tots els lots havien passat els controls de la sanitat catalana. El Departament de Salut no ha donat explicacions sobre aquest cas malgrat les reiterades peticions d’aquest diari.    

 

BALL DE XIFRES    

 

Pel que fa als animals, les dades del departament només comprenen els casos detectats en els escorxadors (els únics obligats a informar). El 2013 se’n van detectar sis i el 2014 van ascendir fins a 14. Aquestes xifres es troben molt per sota dels números amb què treballa el sector, que situa la incidència de la triquinosi en el 5 per mil dels animals. En la temporada 2013-2014 es van abatre 34.757 senglars a Catalunya i uns 10.000 van passar pels escorxadors, per la qual cosa el nombre de casos detectats s’hauria d’acostar als 50.    

 

Santiago Lavín, responsable del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), afirma que la salut general dels senglars catalans «no és dolenta», tot i que admet que en els últims anys hi ha hagut «un augment important» de casos de triquinosi. El seu equip de recerca fa dos anys que treballa per a l’Ajuntament de Barcelona per determinar si hi ha diferències sanitàries entre els senglars que habiten a Collserola i els que viuen en aquell bosc però també baixen a la ciutat. Fa pocs dies han firmat un conveni amb les delegacions de la Federació Catalana de Caça de Barcelona i Girona per estudiar la incidència de la triquina.    

 

«La nostra hipòtesi és que molts casos es donen perquè alguns caçadors deixen als boscos restes d’animals infestats. Any rere any, i amb un gran increment de les captures, aquestes situacions faciliten l’accés dels senglars i d’altres animals a aquestes restes contaminades. Quan un senglar dóna positiu de triquina se l’ha d´incinerar i seria bo que l’Administració controlés més l’autoconsum que fan els caçadors», afirma.    

 

La normativa actual només obliga a passar el test de detecció de la triquina a les peces que es destinen a la comercialització. És a dir, les que són tractades als escorxadors. L’autoconsum dels caçadors no està regulat ni hi ha cap control de què es fa amb els milers d’animals que s’abaten cada any, ni amb les restes dels senglars que donen positiu i estan en mans dels caçadors. Els veterinaris que detecten triquina en peces destinades a l’autoconsum tampoc estan obligats a notificar-ho, encara que els col·legis professionals els recomanen fer-ho.    

 

Bernat Serdà, president del Col·legi de Veterinaris de Girona, adverteix que en el mes que ja ha passat de campanya de caça del senglar els veterinaris de la província ja han detectat tres casos de triquinosi en animals per a l’autoconsum dels caçadors, per la qual cosa els ha emplaçat a tots ells a sotmetre les seves captures a aquesta prova, que només costa entre sis i nou euros.    

 

LA MALALTIA

UN CUC MICROSCÒPIC - EL PARÀSIT

 

D’una diarrea a la mort si no es diagnostica ni es tracta

 

La triquinosi és una malaltia causada per un cuc intestinal del gènere de les trichinellas. Una vegada es troba dins dels intestins, migra pel torrent sanguini i s’encapsula a la musculatura. Es tracta d’una malaltia que pot causar des d’una infecció lleu (amb diarrea i malestar) fins a la mort. La taxa de mortalitat acostuma a ser inferior a l’1%, però pot arribar al 35% si no es diagnostica i es tracta ràpidament.    

 

Normalment, els casos de triquinosi que es donen a Catalunya es deuen al consum de carn de senglar. Per a la seva detecció, la normativa europea obliga a utilitzar una prova anomenada de la digestió artificial, que descompon amb àcid la mostra abans d’analitzar-la. Fa anys es feia un estudi amb el microscopi, però aquest mètode ja no es considera fiable. A les comarques de Girona s’ha donat el cas de persones que han hagut de tractar-se de la malaltia per haver-se fiat d’aquest sistema.  

 

Creixement desbocat  

 

Els biòlegs que estudien el senglar afirmen que les poblacions segueixen augmentant a les zones amb més densitat. Els escorxadors troben cada vegada més exemplars joves amb triquina.    

 

La progressió dels senglars és una pluja que no s’atura. Carme Rosell, una dels experts que participen en el programa de seguiment de les poblacions d’aquest animal, ha avançat a aquest diari que les tendències de l’estudi d’aquest any conclouen que el nombre està creixent en els llocs on hi ha una densitat més gran. Malgrat que cada any augmenten les batudes, i que a Catalunya es maten gairebé 35.000 exemplars, les densitats «segueixen sent molt altes» a totes les comarques de Girona i del nord de la província de Barcelona.  «I a la major part d’aquestes zones calentes la població ha seguit augmentant», explica.    

 

Arnau Padrosa, gerent de l’escorxador Senglar de Girona, també ha detectat que aquest increment va acompanyat d’un augment de la triquina. A la seva oficina de Fornells de la Selva (Gironès) hi té un mapa on marca els principals focus de senglars malalts i una de les coses que més li ha cridat l’atenció és la gran mobilitat d’aquests animals. «Abans eren més estables, però amb la gran densitat que hi ha ara es desplacen d’una comarca a una altra quan se senten pressionats», comenta aquest jove empresari, que sol·licita que es doni el màxim suport als caçadors i que es fomenti el consum de carn de senglar «perquè és un recurs natural».  

 

Un altre dels canvis que ha observat és que cada vegada és més habitual trobar exemplars joves «carregats de triquina», quan el més habitual era que adquirissin el paràsit en l’edat adulta, després d’uns quants anys de caminar pels boscos. «Té la seva lògica, perquè quan passen de joves a adults, amb més de 25 quilos, és quan necessiten mésaliment. A l’haver-n’hi tants, hi ha molta competència entre ells i mengen tot el que troben», explica.    

 

Amenaces perilloses    

Padrosa considera que el fet que també colonitzin zones boscoses pròximes a les grans ciutats pot provocar que en aquestes zones la prevalença de la triquina sigui alta, perquè els animals tenen accés a rosegadors i altres petits vertebrats que actuen com a vectors de transmissió del paràsit.  

 

Santiago Lavín, responsable del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, considera que, fins ara, l’Administració «no ha donat la importància que té» a les malalties de la fauna salvatge. «Però si un dia un dels nostressenglars té contacte amb algun aliment contaminat amb febre aftosa tindrem un problema molt seriós», adverteix.  

 

Mentrestant, els caçadors i els Agents Rurals fan tot el possible per fer front al problema. Cada any es fan més batudes i es declaren zones d’emergència cinegètica. Però el problema és que, per gaires que se’n matin, en segueixen quedant grans poblacions que es multipliquen amb una gran facilitat.    

 

Mentre els senglars augmenten, els caçadors disminueixen. En els últims quatre anys les llicències han caigut el 15%. Malgrat això, les captures es mantenen constants pel fet que els caçadors van a preu fet. «Abans caçàvem tres mesos a l’any i ara ho fem més de 10. Abans caçàvem per afició i ara s’ha convertit en una obligació, en una funció social de control de la fauna que pràcticament no té reconeixement», lamenta Paco Piera, president de la Federació Catalana.  

 

FERRAN COSCULLUELA





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar