Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

L’ESCORXADOR DE CAÇA DE MONTSENY TRACTA 120 SENGLARS MORTS SETMANALS



L’escorxador de caça de Montseny tracta 120 senglars morts setmanals

L’escorxador municipal de Montseny que està especialitzat en tractar senglars durant la temporada

21/09/2015
Segons l’alcalde, reben peticions de societats de caçadors per uns 400 porcs a la setmana

L’escorxador municipal de Montseny, especialitzat en el tractament de carn de caça, tracta cada setmana entre 120 i 130 senglars que abaten les colles de caçadors de la zona. Aquesta xifra situa la instal·lació al límit de la seva capacitat de tractament de senglars que, posteriorment, són comercialitzats per al consum humà amb totes les garanties de seguretat alimentària. L’escorxador va obrir fa cinc anys i la xifra de senglars tractats s’ha anat consolidant entorn dels 120 setmanals durant la temporada de caça, de setembre a març. L’escorxador ja no pot atendre totes les peticions que li arriben dels caçadors de la zona, segons ha explicat l’alcalde Alfons Planas. De fet, cada cop han de rebutjar més senglars abatuts pels caçadors de poblacions properes. “Tindríem la possibilitat de fer-ne 400 cada setmana per la demanda que tenim”, assegura l’alcalde.    

 

La sala de tractament de caça treballa en funció dels dies que els caçadors fan batudes a la zona: dissabte i diumenges i dimecres i dijous. En cada període, pot analitzar i escorxar una seixantena de senglars, la carn dels quals es distribueix els dies posteriors. La carn se serveix en canals senceres i es comercialitza a través de l’Agrobotiga del Montseny, que hi ha al mateix municipi, des d’on també se serveix a restaurants que elaboren plats amb carn de senglar. Bona part, però, es ven a l’empresa Senglar de Girona, especialitzada en la comercialització de carns de caça dins i fora de l’Estat. Aquí, es talla per peces, es prepara i, en molts casos, es congela per exportar-la a altres països europeus, on hi ha més demanda de carn de senglar. “El 90% de la producció s’exporta”, comenta l’alcalde.    

 

Els ingressos de la venda de la carn són per a les colles de caçadors. “És una manera de contribuir a la sostenibilitat econòmica de les colles”, destaca Planas. Els caçadors paguen una taxa per cada animal entrat a l’Ajuntament que serveix per “cobrir les despeses” d’aquesta instal·lació municipal, on treballen tres persones a banda dels veterinaris que assumeixen l’anàlisi dels animals morts.    

 

PRODUCTE ‘KM 0’    

 

La majoria de colles que porten els animals capturats a l’escorxador municipal de Montseny són de la mateixa zona: Sant Celoni, Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor, Fogars, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera però també d’altres municipis de l’àmbit del Montseny com Arbúcies, Viladrau, El Brull o altres de més allunyades com Breda, Sant Hilari Sacalm o Canyamars. “Convé que, comarcalment, hi hagi una instal·lació d’aquestes perquè tampoc és bo portar els animals molt lluny d’on es cacen”, diu Planas, que recorda que es tracta d’un producte de quilòmetre 0.    

 

L’Ajuntament treballa per ampliar la instal·lació  

 

L’alcalde de Montseny, Alfons Planas, considera que la demanda actual per escorxar senglars a la sala municipal de tractament de caça permetria ampliar-la. De fet, el consistori ho està valorant i hi està treballant. “Treballem la possibilitat de créixer perquè la plaga del senglar al territori s’estén de mala manera”, assegura. “Qui ha anat a caçar, què en fa del senglar?”, es pregunta Planas.  

 

Un procés amb totes les garanties sanitàries al consumidor    

 

La carn de senglar que surt de la sala de tractament de caça de l’Ajuntament de Montseny ho fa amb totes les garanties sanitàries. Tots els porcs que hi entren són analitzats per veterinaris. Si es detecta qualsevol mena de problema –com la triquinosi– en algun exemplar en concret, es retira. A més, cada peça segueix un protocol de traçabilitat que permet saber quina colla va caçar l’animal, quan i on. També quan la peça va entrar a l’escorxador, quina temperatura hi havia i altres informacions relacionades amb el producte. Aquest control permet a l’Ajuntament cobrar la taxa corresponent a les societats de caçadors i que aquestes puguin cobrar dels distribuïdors que acaben comprant la carn.    

 

L’Agrobotiga del Montseny, situada al nucli urbà del poble de Montseny, és un dels punts on es pot comprar carn de senglar capturat a boscos propers. Les peces es venen a talls en funció de les necessitats i els gustos dels clients. La majoria són restauradors que ofereixen plats amb carn de senglar a les seves cartes durant la temporada. L’Agrobotiga només ven senglar durant la temporada de caça. És un dels productes de proximitat que s’hi comercialitzen, a banda dels que elaboren els quatre socis productors que la impulsen.    

 

L’alternativa de l’autoconsum  

 

Moltes colles fan analitzar els senglars caçats i després se’ls mengen  

 

Una altra de les alternatives que tenen les colles de caçadors és l’autoconsum de la carn dels senglars que capturen als boscos. Igualment, però, tots els porcs caçats són analitzats per un veterinari per determinar si la carn està en bones condicions i, sobretot, descartar la possible presència de la triquinosi, un dels problemes més habituals. És l’opció que fa la colla de la Batllòria de la Societat de Caçadors de Sant Celoni. “Destinem la carn a l’autoconsum dels membres de la colla”, explica Carles Fitó, vicepresident d’aquesta societat. La colla té un espai per netejar i escorxar els porcs. Alguns caçadors també fan donacions de la carn per a menjadors socials o Càritas perquè arribi a famílies amb problemes econòmics.    

 

La colla de la Batllòria caça entre 60 i 70 senglars per temporada. La xifra es manté estable perquè actuen en una zona essencialment boscosa –la vall de Fuirosos, al Montnegre– i on no hi ha conreus. “La població actualment creix molt en zones urbanes i, sobretot, on hi ha cultius”, explica Fitó, que també ressalta el risc de la hibridació amb porcs vietnamites. L’any passat, la colla de la Batllòria en va caçar dos d’alliberats als boscos. En el seu cas, poques vegades ha hagut de muntar batudes fora de temporada lligades a danys de senglars en conreus.

 

Ferran Polo





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar