SENGLAR A LA MANERA DEL DOCTOR SANCHO

La manera més coneguda de cuinar el senglar és l’estofat però personalment crec que domina el gust de l’embolcall i desvirtua el propi de la carn. Ho afirmo perquè he menjat cocodril  i gos (a Korea) estofats i tots tenen el mateix gust. El problema ve donat per la duresa del material que requereix estovar-lo prèviament. Amb la meva recepta tant li fa que sigui un porc de 90 quilos com un de 25, sempre queda tendre.

Simplement es necessita una planxa, farigola, orenga i pots de melmelada de gerds, aranyons, castanya, mores o qualsevol fruit del bosc. Ja està tot.

El senglar es deixa descongelar prou perquè es pugui tallar amb una talladora d’embotits elèctrica a llesques molt fines com si féssim carpaccio.

Quan ja tenim les peces a punt les distribuirem ordenadament una darrera l’altre sobre la planxa, prèviament escalfada, regada només amb oli (MAI SAL). Quan arribem a l’última peça immediatament girem la primera i seguim successivament amb les altres. Al girar l’última podem servir ja la primera i seguir amb les altres. A cada passada les haurem empolsat amb la farigola i l’orenga.

És important que les porcions no es facin massa, que quedin sucoses. Aquest és el secret de la recepta.

Al servir, cada comensal ha de tenir davant 3 o 4 cassoletes amb les melmelades per tastar-les alternativament i escollir la seva barreja agredolça preferida. Si la planxa és elèctrica i la poseu al centre de la taula, aleshores és un èxit segur, fins i tot els reticents repeteixen. No cal dir que per acompanyar escollirem un vi de 15' mínim...!

Bon profit!