Propietaris, ajuntaments, caçadors, ramaders i entitats excursionistes, entre d'altres, ja han començat a dir-hi la seua, especialment els que hi tenen interessos econòmics, que han anunciat la seua oposició. El procés serà llarg i difícil en la mesura que els Ports no són només catalans, sinó també valencians i aragonesos.
La diferència entre parc natural i parc nacional rau en la seua importància, el nivell de protecció, les condicions d’accés, els usos autoritzats i, en especial, l’administració que els crea i tutela. Els parcs naturals són competència de les comunitats autònomes, que estableixen les normes diferents en cada cas i, de vegades, tolerants entre els usos privats i la conservació del medi. Per la seua banda, els parcs nacionals estan considerats, arreu del món, com a santuaris de la natura. Els crea l’Estat i la vigilància és molt estricta en tots els sentits, fins i tot poden aplegar més d’un país i traspassar fronteres.
Els Ports són una impressionant serralada de més de mil quilòmetres quadrats gairebé deshabitada, on conflueixen els sistemes orogràfics del llevant peninsular: la serralada costera catalana des de les serres del Montsant i del Boix; les muntanyes del Maestrat i el Penyagolosa des del sud; i la serra de Gudar, cap al sistema ibèric, des del Terol aragonès. Diuen els entesos que, fa uns anys, començant a caminar des de Roquetes es podria arribar fins a Terol i Conca sense xafar asfalt, tret del port de Torremiró i Mora de Rubielos, vora el riu Millars. El conjunt dels Ports és d’una gran varietat i riquesa, especialment botànica; en alguns casos, única. La seua façana nord es la més rica en aigües (els rius Canaleta, Estrets, Algars, Ulldemó, Matarranya i Pena, amb el seu pantà), amb un dels paratges més destacats del conjunt: les gúbies del Parrissal i la vila aragonesa de Beseit. Ja dins Catalunya: Arnes i el congost del riu Estrets; Horta amb roques Benet i el mas de la Franqueta; i Prat de Comte amb al Montsagre. La façana de llevant és la que mira a l’Ebre. És molt eixuta, tot i la singularitat de les fonts de Sant Roc, a Paüls; la Font Nova, el Toscar i l’Ullal, a Alfara; el Mascar, la Caramella i Covalta entre els termes de Tortosa, Roquetes i el Mas dels Barberans. Però al sud és on hi ha la reserva singular de la Fageda de la font del Retaule, la més meridional d’Europa (els dies de la tardor, en el seu màxim esplendor). També, el pantà del riu Sénia, el monestir de Benifassar, els poblets de la Tinença i els paratges rovellonaires en direcció cap als Ports de Morella (uns altres Ports sense trencament de continuïtat).
Fa uns anys, va produir-se la discussió de si calia anomenar-los en plural com "els Ports" o en singular, "el Port". Les argumentacions en tots dos sentits són explicables. Des de Tortosa estant, es parla del Port, a l’igual que des dels altre pobles; tots, però afegeixen el nom de la localitat de referència. El resultat és que hi ha el Port de Tortosa, el Port d’Horta, el Port d’Arnes, el Port de Beseit, el Port de Fredes,... Per això, la denominació cartogràfica usual és la de Ports de Tortosa-Beseit, atesa la pertanyença a Catalunya i Aragó, a la qual li manca la referència valenciana de Fredes o la Tinença per completar la realitat conjunta de massís o serralada dels Ports, en plural.
El 1966, una zona dels Ports fou declarada Reserva Nacional de Caça per protegir espècies com la cabra hispànica, la salvatge en terminologia local. El 2001, la part catalana (35.000 ha) fou declarada Parc Natural. El 2006, la Generalitat valenciana va crear un altre Parc Natural (5.000 ha) als indrets adjacents a Fredes i la Tinença de Benifassar. En canvi, a l’àrea aragonesa només hi ha paratges molt limitats, catalogats com a espais d’interès natural. No hi ha cap organisme que relacione i vertebre les tres zones. La proposta d’un parc nacional per decret de l’Estat, amb la participació intercomunitària de Catalunya, València i Aragó, seria una bona solució per integrar les tres parts dels Ports en una unitat de gestió, com es correspon a la geografia, alhora que complementaria la declaració que la Unesco ha fet de les Terres de l’Ebre com a reserva de la biosfera. Un parc nacional només de la part catalana seria un absurd.
Josep Bayerri Raga
