Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

EL ZOO DE CARRER DE BARCELONA



El zoo de carrer de Barcelona

28/04/2015
Molts animals silvestres s’han adaptat a viure entre l’asfalt i els edificis. La ciutat acull una enorme diversitat d’aus, amb gairebé un centenar d’espècies

l tallarol capnegre és una petita au insectívora la població de la qual s’està reduint greument al seu hàbitat natural –el matoll mediterrani–, però que de forma inesperada ha experimentat els últims anys un notable creixement a la jungla d’asfalt de Barcelona, especialment a la primavera. Javier Quesada i altres investigadors del Museu de Ciències Naturals han documentat aquest canvi que, com expliquen, respon entre altres factors a la seva bona adaptació a la presència humana i a «una dieta que inclou fruits d’arbres ornamentals que altres aus desdenyen».


I el tallarol capnegre no està ni molt menys sol en aquest procés d’urbanització. L’exemple més conegut és el de l’enorme colònia de bernats pescaires, totalment lliures, que crien als grans pins del cor del Zoo. Amb un centenar de parelles, constitueix la concentració més gran en una ciutat europea, a més a més d’albergar també una destacada població de martinets comuns i esplugabous. A Barcelona hi ha així mateix 300 parelles de ballester, més nombrós que enlloc de Catalunya, així com uns efectius en progressió meteòrica de garsa, tórtora turca, merla o estornell. «La ciutat és hostil i al mateix temps acollidora», resumeix Marga Parés, cap del programa de Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.


Diverses circumstàncies afavoreixen aquest inesperat èxit de la fauna a Barcelona: un gresol d’ecosistemes –incloent-hi els grans parcs de Collserola, Montjuïc, Ciutadella i Tres Turons–, la ubicació marítima en plena ruta migratòria de les aus, l’abundància d’aliment i un clima acollidor a l’hivern, enumera la responsable de Biodiversitat de l’ajuntament. Les condicions són tan bones que han afavorit també aclimatacions menys desitjades, com les de cotorres argentines, rossinyols japonesos i diverses plagues vegetals. L’inventari municipal de vertebrats silvestres conclou que a la ciutat, sense comptar el parc de Collserola ni tampoc animals marins, crien 3 espècies d’amfibis, 8 de rèptils i 16 de mamífers (incloent-hi rosegadors i ratpenats). I hi ha a més a més unes 80 aus nidificants, més unes altres 150 d’observables a l’hivern o en moviments migratoris.


AJUDAR NO ÉS DEIXAR ANAR


Excepte en el cas del falcó, que s’ha beneficiat d’un programa de reintroducció, i la salamandra, amb un projecte en preparació al Laberint, a l’ajuntament no li ha passat pel cap recuperar de forma artificial la fauna que potencialment hi hauria a Barcelona si no existís la ciutat. No obstant, sí que incentiva o cuida algunes espècies protegides que han aconseguit sobreviure a la urbanització. Algunes són herència d’un passat agrícola i rural. S’han col·locat per exemple caixes niu per a ratpenats, s’han naturalitzat diversos estanys i s’han protegit nius d’oreneta. No obstant, Parés considera que el que és essencial per a la diversitat de fauna és «cuidar la vegetació i tenir-la ben estructurada». Encara que a la ciutat hi ha 150.000 arbres d’alineació en carrers, l’especialista considera que tant o més important és el manteniment de bones zones arbustives amb espècies autòctones i a recer de les persones. Allà és on més crien les aus, per exemple.


Parés explica que, al marge de l’indubtable valor patrimonial i paisatgístic que representa, comptar amb una fauna diversa té molts avantatges. Un dels principals és que ajuda a mantenir a ratlla plagues de mosquits i altres insectes. «Les aus i els ratpenats es mengen milions de mosquits, i això en certa manera ens ajuda a prevenir la transmissió de possibles malalties», afegeix. I també ajuden a la pol·linització. Com a curiositat, a Barcelona hi ha propostes per col·locar ruscos d’abelles en zones poc transitades. «S’ha analitzat la mel que produeixen i surt estupenda, sense contaminants», conclou Parés.


Les principals espècies


AMFIBIS

Granotes dels vells torrents


Al jardí de Mossèn Cinto Verdaguer, a la muntanya de Montjuïc, és relativament fàcil observar alguna granota als estanys escalonats de la part més alta del parc, al costat dels nenúfars. La sorprenent colònia de granotes no forma part de cap projecte de reintroducció, sinó que és una herència dels torrents que abans hi havia a la zona, explica el naturalista Sergi García, de l’associació Galanthus. El mateix passa al jardí històric de la Universitat de Barcelona. Per encàrrec de l’ajuntament, Galanthus està millorant la qualitat ambiental d’alguns estanys de Montjuïc –es retira l’excés de vegetació i no es clora l’aigua, per exemple– per incentivar tres espècies autòctones de la zona: granota comuna, reineta i tòtil. «Ja s’han produït colonitzacions naturals en altres basses», destaca. També s’ha actuat de la mateixa manera en algunes basses privades.


RÈPTILS

Vèncer l’animadversió


En ambients assolellats i en terrenys pedregosos dels parcs més forestals de Barcelona, com Montjuïc, Guinardó, Tres Turons i el Laberint d’Horta, encara sobreviuen de forma sorprenent tres espècies de colobra –totes de mida mitjana o petita que no són verinoses– i una de lliseta, un estrany llangardaix sense potes. L’ajuntament no realitza cap programa de conservació d’aquestes espècies però òbviament, insisteix Marga Parés, fa tot el que és possible perquè «la gent no els mati quan se’ls troba, per molta animadversió que causin». El que sí que es fa, per exemple, és formar els jardiners perquè no les toquin si se’n troben alguna mentre treballen. A Barcelona habiten a més a més dues espècies de sargantana i dues més de tritó, «que són uns grans menjadors de mosquits», insisteix la responsable municipal.


RATPENATS

Els senyors de la nit


Un estudi dut a terme per l’associació Galanthus l’any 2008 va descobrir la presència al nucli urbà de cinc espècies diferents de ratpenat, una biodiversitat més que apreciable per a una ciutat de les característiques de Barcelona. Els quiròpters, d’activitat nocturna, són més habituals als grans parcs amb arbres madurs amb cavitats, com la Ciutadella, l’Oreneta, Montjuïc i Tres Turons, però no tenen problemes per refugiarse i criar si és necessari en forats i esquerdes de vells edificis. Per exemple, se n’han observat diversos grups a la Sagrada Família o a la catedral. Els quiròpters més habituals són Pipistrellus pipistrellus i Pipistrellus pygmaeus, dues espècies de mida petita i de color marronós. Els ratpenats «són indispensables per al nostre ecosistema pel fet que són grans consumidors d’insectes», afegeix Sergi García.


ROSEGADORS

Els reis del subsòl


Els rosegadors han acompanyat l’home des dels inicis de la urbanització i, per tant, aniquilarlos completament és una quimera. No obstant, això no significa que a Barcelona no s’actuï quan es detecten problemes –per exemple, quan surten a la superfície amb motiu d’obres públiques al carrer i en episodis de pluja– i no es realitzin amb regularitat campanyes de control. A la ciutat habiten dues espècies de rata: la negra, més forestal i agrícola, habitual en parcs (sol fer nius en arbres), i la comuna, una mica més gran i amb la cua més curta, que és la típica del clavegueram. S’observen a més a més tres espècies de ratolí, encara que en la majoria dels casos sol tractarse del ratolí domèstic (Mus musculus), omnipresent en edificis vells, magatzems de menjar (li encanten les molles de pa) i als túnels del metro.


MAMÍFERS FORESTALS

Més enllà de Collserola


Als barris barcelonins que limiten amb Collserola ha deixat de ser extravagant la presència de senglars que deambulen atrets per escombraries abandonades i per veïns que de forma irresponsable els donen menjar. No obstant, no són els únics mamífers forestals que s’endinsen en la trama urbana. Marga Parés, responsable del programa municipal de Biodiversitat, recorda per exemple que els esquirols han avançat seguint les copes dels pins i ara n’hi ha poblacions estables en parcs pròxims a Collserola (Cervantes, Palau de Pedralbes, Putget, Oreneta i Laberint). La reintroducció d’esquirols en altres espais verds s’ha desestimat perquè no disposen de les suficients hectàrees per prosperar. Això sí, a Montjuïc es poden observar conills (per exemple, al recinte del Jardí Botànic) i a la Ciutadella hi ha una sorprenent colònia d’eriçons comuns.


AUS MARINES

La insistència de les gavines


Cada any es comptabilitzen a la ciutat un centenar de queixes ciutadanes per problemes diversos ocasionats per gavines, especialment als barris més pròxims al mar i en el període de reproducció (entre els mesos d’abril i juliol). Les aus crien en terrats i, quan detecten una presència humana pròxima –per exemple, quan se surt a estendre la roba als àtics o a regar les plantes– efectuen amenaçants vols rasants acompanyats de sons estridents–. En tots els casos es tracta de la gavina de potes grogues, una espècie particularment gran i ben adaptada als ambients urbans –és habitual en ports i abocadors–. Un altre problema es produeix en algunes platges i en alguns patis escolars, que són literalment ocupats per les aus buscant restes d’entrepans. Com a curiositat gens problemàtica, en els últims anys està augmentat la població de corbs marins al port.


LLOROS I COTORRES

Arribades d’ultramar


Aprofitant els hiverns suaus de Barcelona, set espècies psitaciformes –la família de lloros i papagais– s’han adaptat a la vida urbana i ja està documentada la seva reproducció. No obstant, només dues poden considerar-se habituals: la molt ubiqua cotorra argentina, amb una població estimada d’entre 2.000 i 3.000 parelles, repartides per tota la ciutat, i la menys comuna cotorra de Kramer, fàcil de distingir de l’anterior pel seu bec vermell. L’origen de totes les poblacions és clar: són exemplars que es van escapar de gàbies (o van ser alliberats) i després van sobreviure gràcies als seus hàbits alimentaris poc selectes (des de dàtils fins a fruits del lledoner i galetes o crispetes caigudes a terra). Les dues espècies, que poden arribar a ser plaga si arriben a terreny agrícola, solen formar grans nius colonials en palmeres.


COLOMS

Competència entre cosins


La supremacia del colom roquer com l’au urbana per antonomàsia, present a tots els racons de Barcelona, actualment es veu amenaçada per les campanyes de control i per la meteòrica expansió d’una altra columbiforme de mida sensiblement inferior, la tórtora turca. Encara que la primera cita de l’espècie a Catalunya data de principis dels anys 80, ara ja se’n compten algunes desenes de milers i a Barcelona creixen a un ritme del 7% anual. La tórtora turca cria generalment en arbres i mostra predilecció per zones enjardinades on hi hagi llavors i fruits de plantes herbàcies.
També està augmentant a un gran ritme la població de tudons, un voluminós colom d’ambients forestals que ha sigut capaç d’adaptar la seva dieta a tot el que es pot trobar en una ciutat: des de móres de morera fins a glans d’alzina.


ANÀTIDS

Oques assilvestrades


L’any 2006, l’ajuntament va alliberar al parc de Diagonal Mar sis oques nascudes en captivitat i sense capacitat per volar, però la seva descendència va mostrar una inesperada vitalitat i avui dia és possible observar-ne vistosos grups al parc de la Ciutadella o solcant el cel, com explica l’ornitòleg Ricardo Ramos. Les oques són uns imponents anàtids que poden arribar a pesar cinc quilos. Encara que els exemplars del sud d’Europa són migratoris que vénen a passar l’hivern, els de Barcelona constitueixen una colònia a part amb caràcter sedentari. En alguns estanys també es poden veure ànecs collverds, encara que cada vegada menys. En canvi, han quedat en l’oblit els intents de la passada dècada de repoblar els parcs –la Pegaso o l’Espanya Industrial, per exemple– amb xibec, fotja i altres espècies autòctones.


RAPACES

Caçadors d’alta volada


Dues rapaces, aus que capturen les seves preses al vol gràcies a les seves urpes afilades, viuen a Barcelona i són relativament fàcils d’observar si se sap per on transiten. La primera és el falcó pelegrí, que s’ha beneficiat d’un programa municipal de reintroducció consistent en l’alliberament d’exemplars criats en captivitat i la instal·lació de nius en llocs tan emblemàtics com la Sagrada Família. Actualment n’hi ha tres parelles estables. La segona espècie, més habitual i gregària, és el xoriguer, petita rapaç amb un singular aleteig que li permet quedar-se pràcticament immòbil en ple vol. Sol criar en forats de parets i penyals. En llocs elevats de Barcelona –un lloc recomanable per observar-la és el Turó de la Magarola, a Collserola– també es poden observar en període de migració altres nombroses aus rapaces, com els ubics aligots vespers i esparvers.


ANTONIO MADRIDEJOS





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar