Preocupació entre els caçadors i els municipis que formen part de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa-Beseit pel brot de sarna que afecta les cabres salvatges de la serralada. Tot i que de moment els animals infectats per la malaltia (uns 130 confirmats) s’han localitzat i abatut fora de la Reserva, en àrees privades de caça dels voltants (especialment a la comarca de la Terra Alta), l’organisme ha decidit actuar perquè aquest episodi tingui el menor impacte possible en aquest espai i en l’activitat que genera, amb uns ingressos importants per al territori que només en taxes superen els 120.000 euros anuals.
Així, la junta consultiva de la Reserva Nacional de Caça reunida ahir a la Sénia va decidir doblar enguany les autoritzacions de caça de trofeus, de les 20 dels darrers anys fins a les 40 en total per a aquest 2015. Per primera vegada, a més, ha quedat obert el pla d’aprofitament cinegètic anual, per la qual cosa aquesta xifra es pot incrementar en funció de l’evolució de la malaltia.
Els trofeus són els animals de més edat i major cornamenta, més preuats pels caçadors però també més susceptibles de contraure la sarna sarcòptica, malaltia que a finals dels anys noranta va acabar amb el 90 per cent de la població de cabra de la serra de Cazorla.
L’augment de la quota és possible, a més, perquè el cens de cabres d’aquest 2015 ha constatat un lleuger augment de la població, segons detallà Joan Sanahuja, representant de Tortosa a la junta consultiva de la Reserva Nacional de Caça.
Al conjunt del territori hi ha comptabilitzades unes 5.000 cabres i, anualment, la Reserva autoritza la caça d’entre 150 i 200 exemplars, la majoria selectius (de menor mida que els trofeus).
La Federació de Caça de les Terres de l’Ebre, els municipis ebrencs que formen part de la Reserva i entitats com Unió de Pagesos, presents a la Junta consultiva de la Reserva, van donar ahir suport a les actuacions dutes a terme fins ara pel Departament d’Agricultura per fer front al brot de sarna, consistents en les autoritzacions per abatre els animals infectats per part de caçadors i agents rurals a les àrees de caça afectades, així com els controls als ramats domèstics.
Petició de dimissió
Per contra, van carregar molt durament contra el cap dels Agents Rurals a les Terres de l’Ebre, Miquel Àngel Garcia, de qui van demanar la dimissió en considerar que la seva actuació ha entorpit la ràpida reacció a l’aparició del brot, tenint en compte que es va tardar més de quinze dies en analitzar un exemplar abatut en possessió dels Agents Rurals i susceptible de patir la malaltia.
El president de la Federació de caça, Manel Royo, va assegurar que la major incidència de la sarna es podria donar d’aquí a tres anys, però que en principi descarten la desaparició de la cabra al Port, perquè es disposa d’un tancat sanitari on es podran conservar els animals sans.
Ramaders i ecologistes
Joan Montesó, d’Unió de Pagesos, va posar de manifest la preocupació dels ramaders de les zones limítrofs davant del problema de la sarna i va demanar coordinació al Departament d’Agricultura a l’hora de delimitar les actuacions i establir l’origen del brot.
Una altra de les entitats presents a la junta consultiva és el grup ecologista Gepec, que per contra va insistir novament en les crítiques a la Generalitat pels «retards» en els treballs de lluita contra el brot de sarna, que consideren que pot tenir uns efectes molt greus en la població de cabra del Port.
L’entitat també assegura, contradient així la versió de l’administració, que la sarna afecta ja les cabres de dins de la Reserva Nacional de Caça.
MIG SEGLE DE LA RESERVA
Nou municipis de tres comunitats
L’any que ve es compliran 50 anys de la creació de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa-Beseit, 30.000 hectàrees de serralada a cavall de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Aragó, on cada any arriben caçadors de tot el món. Concretament, la conformen part dels termes municipals de Tortosa, Roquetes, Alfara de Carles, la Sénia, Mas de Barberans, Horta de Sant Joan, Arnes, Beseit i la Pobla de Benifassà. La Reserva disposa de dos òrgans de govern, el consell d’administració i la junta consultiva, on estan representades les administracions autonòmiques i municipals, les federacions de caça, organitzacions agràries i de defensa de la natura, propietaris particulars i tècnics. Els permisos anuals de caça de la Reserva s’adjudiquen per sorteig, entre els milers de peticions que arriben i que es divideixen entre les dels caçadors locals, autonòmics i europeus. Els preus a pagar depenen de la peça que es caça, des d’uns 200 fins a vora 10.000 euros. Els beneficis es distribueixen entre els titulars de la Reserva.
La cabra salvatge també es pot caçar en la desena d’àrees privades de caça situades als voltants de la Reserva (Gandesa, Bot, Prat de Comte, Paüls...), gestionades majoritàriament per ajuntaments, que subhasten, adjudiquen i gestionen de forma directa els exemplars que els són autoritzats.
