L'activitat agroforestal juga un rol destacat en els equilibris mediambientals i en la configuració del paisatge interior de les nostres comarques. Recordem que la província de Girona és la més petita de les quatre catalanes. Els seus 5.905 km2 representen el 18,4 % del territori català, bé doncs, en aquest petit territori l’any 2012 la superfície forestal de Girona representava el 44,4 % de tot Catalunya. És per això que considero important tenir molt en compte tot el que es legisli en aquest sentit.
En el primer Consell de Ministres de l'any, aquest ha aprovat, a proposta del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Projecte de modificació de la Ley de Montes, l'objectiu és millorar la gestió per contribuir a la conservació de la biodiversitat, la prevenció dels incendis forestals, la lluita contra el canvi climàtic i l'aprofitament econòmic de les muntanyes.
Aspectes de la llei
Segons el Ministeri d'Agricultura, aquesta millora de la gestió s'aconseguirà mitjançant els següents aspectes:
1. Classificació de les muntanyes
El Projecte de Llei clarifica la classificació de les muntanyes, dividint-les en quatre categories, el que facilita el seu tractament i organització i la determinació del tipus de gestió més adequat a la seva naturalesa.
D'aquesta manera, la classificació s'ha establert seguint dos criteris. D'una banda, segons la titularitat, les muntanyes poden ser públiques o privades; i segons tinguin un servei públic (que és el que condiciona que una muntanya hagi de complir uns requisits de gestió), es diferencien les muntanyes afectades, o no afectades per un interès general. Les muntanyes que compleixen una funció d'interès general, si són públics, integren el domini públic forestal, i poden ser forests d'utilitat pública, muntanyes comunals o altres que hagin estat afectats a un ús o servei públic.
Si són privats i compleixen una funció d'interès general, es declaren protectors, que es redefineixen com aquells forests privats que compleixen alguna de les condicions que s'exigeix a les forests públiques per declarar d'utilitat pública. Això vol dir que s'amplia el concepte vigent.
D'altra banda, les muntanyes que no compleixen aquesta funció d'interès general, si són públiques, són les muntanyes patrimonials i, si són privades, són les muntanyes particulars o la muntanya veïnal en mà comuna...
2. Simplificació dels instruments de gestió
En matèria de gestió, s'estableix la possibilitat que les comunitats autònomes aprovin uns models tècnics de gestió, als quals es poden adherir voluntàriament els propietaris forestals que compleixin amb les condicions que marquin les autoritats autonòmiques competents, considerant aquestes muntanyes ordenats. D'aquesta manera, es simplifiquen els procediments actualment vigents i s'eliminen els costos associats.
3. Regulació més extensa de les muntanyes de socis i creació de les societats forestals
D'altra banda, i amb l'objectiu de millorar la gestió de les muntanyes de socis (entenent com a tals aquelles muntanyes en proindivís en què algun dels copropietaris no estan identificats), s'introdueix una major regulació en el text de la llei. Per a això, es regula la creació de la junta gestora i les seves funcions.
En aquest mateix sentit, i amb ànim de promoure l'agrupació de les muntanyes a efectes de gestió, es defineixen les societats forestals, que seran creades per iniciativa dels propietaris forestals com a instruments de gestió agrupada sense pèrdua de la titularitat, el que permetrà poder aplicar economies d'escala.
Referent a això, el Projecte de Llei defineix la societat forestal com l'agrupació de propietaris de parcel·les susceptibles d'aprofitament forestal, que cedeixen únicament els drets de gestió i aprofitament forestal a la societat, de manera indefinida o per termini cert igual o superior a vint anys.
Aquestes societats tindran com a únic objecte social l'explotació i aprofitament en comú de terrenys forestals l'ús del qual cedeix a la societat, per realitzar-ho mitjançant una gestió forestal sostenible.
Les comunitats autònomes han de determinar, en l'àmbit de les seves competències, els requisits addicionals que han de complir aquestes societats, el nom que tindran i els incentius que gaudiran.
4. Millora de la tipificació de les infraccions i de la classificació de les sancions
Així mateix, en aquest Projecte s'incorpora la tipificació de les infraccions i sancions corresponents als incompliments que preveu la legislació comunitària, en matèria de lluita contra la tala il·legal i la comercialització il·legal de la fusta.
Igualment, es millora la classificació de les sancions per tenir en compte com a factor de ponderació de la gravetat de la sanció no només el temps que triga el dany causat a recuperar-se sinó també el cost econòmic de la seva reparació.
5. Bases d'una estratègia nacional de gestió cinegètica
En el projecte aprovat també s'estableixen les bases per a l'elaboració i adopció d'una Estratègia Nacional de Gestió Cinegètica, en col·laboració amb les comunitats autònomes, així com un registre nacional d'infractors de caça i pesca, que facilitarà la implantació del mecanisme de reconeixement mutu de llicències de caça entre comunitats autònomes.
El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, amb la participació de les comunitats autònomes, ha d'elaborar una Estratègia Nacional de Gestió Cinegètica que constitueixi el marc orientatiu i de coordinació per a l'ordenació a escala nacional de l'aprofitament cinegètic. Serà aprovada per la Conferència Sectorial d'Agricultura i Desenvolupament Rural.
Jesús Domingo
