Preservar la seguretat d’un aeroport amb un art mil·lenari. Ni la tecnologia més puntera ha pogut combatre fins ara la por natural d’un animal al seu depredador.
L’Aeroport de Reus, com la majoria, compta amb un servei de control de fauna que, a través de l’art de la falconeria, s’encarrega de «minimitzar» les incidències amb aus i altres animals que puguin sobrevolar i entrar a les instal·lacions aeroportuàries.
Des de fa 8 anys, Jonathan Alonso és el falconer de l’Aeroport de Reus. Juntament amb el seu company José Manuel, s’encarreguen d’ensinistrar falcons i altres aus rapinyaires per controlar l’entrada d’animals al recinte que puguin generar incidències.
«Controlem l’entrada de qualsevol tipus d’animals, tot i que principalment són les aus les que generen incidències a l’aeroport, que no deixa de ser una zona de camp, on hi ha vegetació, en creix, es formen bassals quan plou...Hi ha molts ocells que, per alimentació, nidifació o per descans, entren a l’Aeroport», explica Alonso des de les instal·lacions del servei de falconeria, ubicades darrere la terminal i on conviuen una vintena de falcons i altres aus rapinyaires.
D’una mida similar, actualment a l’Aeroport habiten diverses espècies d’aus rapinyaires que, tal com explica el falconer, «per la seva grandària i agressivitat, són les millors». Així, hi ha falcons peregrins, que són els utilitzats i els animals més ràpids de la terra, assolint els 400 quilòmetres per hora en vol en picat. També falcons sacres i grifons, els més ràpids en persecució.
I, com no, els falcons de harris. «Són 4x4, poden volar en molts espais: oberts, arbredes... Són més de curt recorregut, per un sol exemplar o grups petits. Capturen també conills i llebres, que molts cops estan als aeroports i cal controlar la seva població, perquè poden arribar a entrar a la zona de pistes i són preses també d’altres mamífers i rapinyaires, com guineus i altres tipus d’àguiles», explica Alonso, que comenta que també existeixen hibridacions d’espècies, «que s’aconsegueixen amb les millors qualitats d’un i l’altre».
A quilòmetres i quilòmetres
Per la seva ubicació, l’Aeroport, pràcticament l’única estepa del Camp de Tarragona sense cultivar, pot atraure, més enllà d’aus migratòries, aus marines i gavines –per la seva proximitat al mar i al Port de Tarragona–, estornells i tudons –per la proximitat a les zones forestals–, coloms urbans –per la seva proximitat a les ciutats–, etc.
Una acció, la de sobrevolar o entrar en un espai –que, per les aus i altres animals, és un més–, que pot comportar, però, greus conseqüències per la seguretat dels passatgers i les aeronaus. Per això, res millor que combatre aquest «perill» amb els seus depredadors. «Els falcons, per naturalesa, tenen un vol molt alt i se’ls ensinistra perquè volin el més alt possible. Es deixen veure a grans distàncies i aus que estan a l’aeroport i al seu entorn ja saben que hi ha un depredador i o se’n van o ja no entren i canvien de rumb», explica el falconer, recordant que «un falcó que estigui planejant aquí a 300 metres, pot ser visible des de la costa».
Un sistema, basat en un art mil·lenari i declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, que ni la tecnologia més puntera li fa ombra. «S’han provat altres sistemes, de pirotècnia, d’ultrasons i altres sistemes que només són efectius durant un curt període. Per tant, el més efectiu, fins i tot a dia d’avui, és el seu depredador natural: el falcó. Ni amb els drons ni els falcons robòtics s’aconsegueix la por natural que representa veure un falcó. Com si nosaltres, enmig d’un camp, veiessim un tigre», relata Jonathan Alonso.
Ensinistrament
En aquest sentit, el servei de falconeria actua diàriament, amb vols de manteniment i, sobretot, ensinistrament. «És un treball molt sacrificat, perquè dia a dia cal ajustar-lo, rectifcant, millorant, treient hàbits...», explica Alonso, remarcant que l’ensinistrament d’un falcó pot anar des dels 3 mesos –el més bàsic– fins als 4 anys. «Hi ha diverses actuacions i ensinistraments, segons les espècies: de mà per mà, vols de marcatge, d’atac, d’alçada...».
Més enllà de tenir un gran coneixement de la falconeria i l’ornitologia, els falconers també requereixen nocions de veterinària per desenvolupar una professió que, actualment, en certs emplaçaments, no està suficientment controlada i que, sobretot, ha de ser vocacional, com en el cas de Jonathan, que des dels 16 anys s’hi dedica. «Com deia Delibes, és una forma vocacional d’esclavitud. Des de petit, tenia admiració per les aus rapinyaires. Em deien que era un nen amb ocellets al cap, i mai millor dit», riu.
Susanna Cases
Fotografies d'Olivia Molet
