Màxima alerta al Port pel brot de sarna que afecta part de la població de cabres salvatges de la serralada, on viuen uns 5.000 exemplars.
Està activada la fase 1 del pla de control, dissenyat pel Departament d’Agricultura i la facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en què es prioritzen les actuacions orientades a la identificació i captura dels animals afectats amb la màxima celeritat per evitar la propagació de la malaltia.
De moment s’ha realitzat l’avistament de 96 animals (tots fora de la Reserva Nacional de Caça) susceptibles d’estar afectats, dels quals s’han abatut 38, als termes municipals de Bot, Prat de Comte, Horta de Sant Joan i Gandesa, a la Terra Alta.
A més, s’està fent el seguiment de la resta, a través de l’operatiu en què estan implicats en primera instància els responsables de le àrees privades de caça on s’han localitzat els exemplars infectats, i també en cas que hagin demanat el suport de la Generalitat, a través dels mitjans del Departament d’Agricultura propis i del cos d’Agents Rurals.
El director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, acompanyat del director dels serveis territorials del Departament, Pere Vidal, del subdirector de caça i activitats cinegètiques, Jordi Ruiz i del cap del servei de sanitat animal a Terres de l’Ebre, Joan Cladelles, van informar ahir sobre la situació actual del brot de sarna, confirmat l’11 de desembre. «Hem actuat amb tots els mitjans disponibles des del Departament coordinantlos de la millor manera possible i fent-ho des del punt de vista tàctic i estratègic d’acord amb el consell dels experts. Hem fet prevaler fer-ho bé a fer-ho de pressa», va destacar Trasobares, en clara referència a les crítiques rebudes per part de l’Associació Professional dels Agents Rurals sobre la gestió del brot de sarna.
Durant les properes setmanes, i sempre d’acord amb els resultats de l’evolució de la població de cabres afectades, es podria entrar a la segona fase. En aquesta, l’objectiu ja no és eliminar els animals infectats per contenir-la, sinó garantir que els animals tinguin les millors condicions per fer-se resistents a la sarna i deixar que la malaltia tingui la seva evolució natural, la qual cosa contribuirà a recuperar i regenerar la població de cabra salvatge.
Jordi Ruiz va assenyalar que es tracta d’una malaltia que històricament ha estat present arreu (des dels anys 90 a Andalusia i ha anat pujant per la zona del llevant a la península Ibèrica, o també al Cantàbric amb afectació a l’isard), però gràcies als tractaments mèdics que existeixen s’ha pogut i es pot tractar i controlar.
Ruiz va explicar que a Catalunya, des de primers dels noranta, ja s’havien pres mesures, preveient que acabaria arribant, com ara ha succeït. «L’afectació de la malaltia és un procés natural que passarà, i intentarem que des del punt de vista cinegètic i econòmic afecti el menys possible».
Sense afectació en els ramats domèstics
Pel que fa a l’origen del brot, a hores d’ara es desconeix. Es plantegen dues possibilitats: o bé a través d’un exemplar de cabra salvatge vingut del País Valencià on van patir sarna fa uns anys, o bé d’un ramat domèstic que hagi tingut la malaltia i ara l’hagi superat. El fet que l’àcar de la sarna pugui tardar a evolucionar fa difícil l’acotament en el temps.
En tot cas, des del moment que es va conèixer la presència de sarna al Port, des dels serveis territorials s’han visitat i s’han fet analítiques a una mitja dotzena de ramats domèstics de cabra de la zona que han donat negatiu.
M.M.
