L’estiu passat el teixit esportiu català va viure un moment especialment delicat amb les massives inspeccions de la Seguretat Social a molts Clubs i Entitats esportives del país. La problemàtica que es va despertar, inexistent fins llavors, ha estat una de les principals preocupacions dels dirigents esportius de casa nostra.
Aquelles inspeccions, i les sancions que van propiciar, van posar en alerta un sistema esportiu basat en l’associacionisme i el voluntariat. Les persones que dediquen part del seu temps a col·laborar desinteressadament amb el Club o Associació esportiva del seu barri van veure com des de llavors qualsevol compensació pel seu temps quedava subjecte a cotització a la Seguretat Social. Igualment, les Juntes Directives i els responsables de les entitats, que desinteressadament i sense cap retribució treballen per a l’esport català, poden incórrer en responsabilitats legals per no poder atendre aquesta obligatorietat de cotització.
La problemàtica rau en el fet que tot pagament que no sigui justificable com a despesa en el desenvolupament de l’activitat, segons el concepte actual de voluntariat del nostre ordenament jurídic, és susceptible de ser considerat com a relació laboral, amb la conseqüent obligatorietat d’alta en la seguretat social i les retencions pertinents; amb l’agreujant que és l’Inspector de torn qui ha de dirimir de quina mena és aquella relació de col·laboració amb el Club. A més, cal recordar que l’esportiu és un sector en què els responsables són els primers a treballar de forma voluntària i desinteressada.
El problema és que el concepte de voluntariat ha quedat desfasat i al marge de la societat actual. Concepte que arreu d’Europa ha pres un significat més flexible i adequat als temps que vivim; d’aquesta manera, els programes impulsats per la Comissió Europea preveuen amb total normalitat que els voluntaris puguin rebre els anomenats “diners de butxaca” (pocket Money), exempts de justificació; són aclaridors també els exemples de Suècia i Dinamarca, on el voluntariat té una compensació que no requereix justificació. A casa nostra, per contra, les entitats viuen amb la incertesa i la inseguretat de ser sancionades per voler compensar l’esforç de persones que els ajuden. La solució a aquesta situació passa per introduir el concepte de “diners de butxaca” en la normativa aplicable, adaptant la figura del voluntariat al marc europeu actual, on aquest pocket Money no requereix de justificació. Per aquests motius demanem al Govern central i als grups polítics amb representació a Madrid que treballin per modificar la legislació vigent per tal d’adoptar aquestes propostes i donar una solució definitiva a aquesta problemàtica del sector esportiu.
Gerard Esteva i Viladecans
