Ocupen terrenys que els haurien de ser hostils, com la platja de Cadaqués o l’asfalt de Barcelona. Mengen de tot, com ara glans, arrels, cucs o ous i tortugues. Fins i tot són capaços de furgar dins dels contenidors a la recerca d’aliment. Es reprodueixen a gran velocitat, ja que de mitjana tenen entre cinc i set cries per part i la seva presència al territori, lluny d'estabilitzar-se o reduir-se, ha anat en augment. El senglar no té fre.
En algunes zones com l'Alt Empordà, la Garrotxa o la serra de Collserola s’estimen densitats superiors als onze animals per cada cent hectàrees. I, tot i que la xifra de captures va en augment, la presència d'aquest gran mamífer de la família dels ungulats continua creixent. La temporada de cacera 2012-2013 es va tancar a Catalunya amb la xifra rècord de 35.385 captures. “El nombre d'exemplars abatuts ara és set vegades superior a la xifra de fa vint anys”, constata el subdirector d'Activitats Cinegètiques de la Generalitat, Jordi Ruiz. Per contra, el nombre de caçadors amb llicència en dues dècades s'ha reduït dràsticament, i ha passat dels 117.000 que hi havia el 1993 als 67.000 de l'any passat. Mentrestant, a les colles de caçadors la mitjana d'edat s'acosta als 55 anys i el relleu genera- cional és més aviat escàs.
Mil accidents a l’any a la xarxa viària catalana
Més senglars, menys caçadors i de més edat. Amb aquestes tres variables no és estrany que algunes veus instin les societats de caçadors a adoptar en un futur mesures més contundents contra una espècie que ha generat ja diversos conflictes entre els agricultors (les queixes per les destrosses en camps, especialment plantacions de gira-sol o blat de moro, són freqüents) i a les carreteres del país. S’estima que cada any es produeixen a la xarxa de carreteres interurbanes de Catalunya uns 1.000 accidents en els quals es veu involucrat un senglar.
La figura del caçador professional o privat, present en alguns països com als Estats Units, és una de les possibilitats que plantegen alguns agricultors i fins i tot caçadors per reduir l'espècie. De moment, aquest no és un tema prioritari per a l'administració, que confia que les mesures adoptades en l’últim any, com la prohibició d'alimentar el senglar, l'agilitació de la burocràcia per als caçadors o la declaració d'emergència cinegètica, que permet a la Generalitat actuar allà on hi ha una gran densitat d'aquesta espècie, faran efecte. No obstant això, el subdirector d’Activitats Cinegètiques, Jordi Ruiz, assegura que "si en un futur no hi ha prou caçadors és molt probable que aparegui el caçador professional. Tot i això, Ruiz vol deixar clar que aquesta és una decisió que incumbeix els propietaris de les àrees de caça, en un 90% de titularitat privada, de manera que si a la llarga es requereix aquesta figura no serà la Generalitat qui la pagui. “A l'administració ja disposem de caçadors professionals, com són els agents rurals i els guardes de reserves de fauna”, explica.
El president de la Federació Catalana de Caça, Paco Piera, creu que ara per ara els caçadors que hi ha en actiu són suficients per mantenir a ratlla la població d’ungulats, tot i que reconeix que "si en un termini d’uns deu anys el nombre de caçadors continua baixant i l'espècie va creixent sense control sí que s’haurà de tenir en compte aquesta figura més professionalitzada”. Un perfil que no veuria de mal ull el president dels caçadors de Girona, Narcís Sànchez, sempre que aquest caçador no actuï als vedats privats de cacera sinó en franges de protecció, prop de carreteres o en zones més urbanitzades. Per altres, com Josep Maria Batlle, que amb 23 anys és un dels pocs joves de la colla de Beuda, la presència d’aquesta figura “només hauria de ser necessària si l'amo d’un vedat no pot resoldre els danys provocats en cultius”.
Mentrestant, els agricultors asseguren que les mesures adoptades fins ara han resultat ser clarament insuficients. Alguns com Heribert Pagès, membre de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), ja parlen de “plaga”. “Ho arrasen tot i cada vegada colonitzen més terrenys. Anys enrere a Mollet de Peralada (Alt Empordà) no es veia ni un porc senglar. Ara, des de principis de temporada de caça, que va començar al setembre, se n’han caçat desenes”, explica. "No veiem cap solució efectiva al problema”, es lamenta Maria Romans, una agricultora del Pla de l’Estany que l’any passat va perdre un terç de la plantació de sorgo, una gramínia utilitzada per fer pinso. “Si les mesures adoptades fins ara no han donat resultat cal buscar altres solucions, ja siguin batudes massives, la unió de colles per abraçar més territori o recórrer a la figura del caçador professional, si cal”, diu.
Novembre, un mes negre al volant
Sis de cada deu accidents en els quals es veuen involucrats senglars passen entre setembre i gener, coincidint amb el període hàbil de caça i l’aparellament d’aquests animals.
El mes de novembre és, amb diferència, el pitjor pel que fe a sinistralitat. Les hores més crítiques per al conductor són entre les 19 hores i les 24 hores, que és quan l’animal surt a buscar menjar i la visió dels conductors tendeix a reduir-se.
Segons un estudi sobre accidentabilitat provocat per animals en llibertat a Catalunya, que es va fer públic l’any passat, la província de Girona concentra més d'una quarta part dels prop de 1.000 sinistres a l’any que es calcula que hi ha a la xarxa viària interurbana de Catalunya. En segon lloc hi ha Lleida, que suma prop d'un 21%. Però d’acord amb les dades facilitades pel Servei Català de Trànsit, molt pocs d’aquests accidents acaben amb atestat policial. De l'l de gener al 5 d’octubre d'aquest any, només 69 conductors que van xocar contra animals van avisar la policia. "La majoria no ho denuncien per desconeixement, però no saben que només així poden cobrar de la companyia d’assegurances”, explica un caçador experimentat.
La llei ha canviat, aquest últim any, en benefici de les societats de caçadors. Ara el vedat només és responsable dels accidents de trànsit que tenen lloc durant el temps que duren les batudes i les 24 hores posteriors. Abans la responsabilitat de qualsevol accident en què hi havia involucrat un porc senglar requeia gairebé sempre en el vedat. Un canvi normatiu que s’ha traduït en una reducció de l’assegurança. Cada accident té un cost mitjà d'uns 6.200 euros, xifra que inclou danys al vehicle i els costos administratius o policials.
A Catalunya hi ha 143 trams de concentració d’accidents amb presència d'ungulats. Els més problemàtics se centren en 18 quilòmetres de via. La C-152 a l'altura de Santa Coloma de Farners, la GI-524 a Olot; la C-12 a Corbins o la C-35 a Santa Maria de Palautordera són alguns dels punts més problemàtics. Amb l’objectiu de reduir la quantitat d'accidents, la Generalitat ha col·locat en una desena de trams un senyal de circulació que adverteix de la presència de feuna salvatge sobre un fons groc. Un senya] que obliga el conductor a reduir la velocitat per poder frenar si passa un senglar.
També s'han instal·lat tancaments perimetrals combinats amb passos de feuna que envolten les carreteres per evitar que entrin animals a la via. Una acció que, segons la biòloga experta en gestió de fauna i vies de transport Carme Rosell, ha aconseguit reduir un 92% la quantitat d’accidents en aquests punts. La Universitat de Barcelona (UB) ha impulsat un curs de postgrau adreçat a biòlegs o enginyers de camins perquè sàpiguen quines mesures adoptar per reduir accidents amb animals a les carreteres.
Una carn molt apreciada a Europa
Senglar de Girona és l'única sala que es dedica en exclusiva al tractament de carn de caça a Catalunya. Exporta el 85% de la producció de carn de senglar a països com França, el Regne Unit, Alemanya, Holanda o Bèlgica. La sala d’especejament es nodreix de les captures realitzades per les colles de caçadors i en processa unes nou tones a la setmana de mitjana. “S’elimina el pèl de l’animal, les tripes, els ossos i el cap; de cada senglar només s’aprofita un 30% del seu pes”, explica el propietari del negoci, Arnau Pa- drosa, que lamenta que aquest producte, apreciat en altres països, no tingui tirada a Catalunya. Considera que alguns tòpics, com la percepció errònia que és un tipus de carn dura que només es pot menjar cuinada, han fet un flac favor a aquesta menja.
A la sala d’especejament -ubicada a Fornells de la Selva- se serveixen hamburgueses, embotits o llom al tall francès. Pa- drosa creu que un dels hàbits que ajudaria a introduir el consum de carn de caça en la societat i a popularitzar-la seria promoure-la, per exemple, als menjadors escolars.
Padrosa, que va començar a caçar de jove empès per la tradició familiar, considera necessari fer pedagogia de l'ofici de caçador perquè augmenti la presència de joves a les colles. “Als caçadors sempre se'ns ha vist com els dolents de la pel·lícula però cal tenir en compte que la cacera és la manera més estable i efectiva de gestionar el bosc”, afirma.
El perquè de l'augment dels senglars
L’abandonament progressiu de l'activitat agrària i l'augment de la superfície forestal i de camps no conreats és una de les raons que explica el perquè de la proliferació del senglar. “Al bosc tenen més aliment i això significa més reproducció”, explica Jordi Ruiz, subdirector d'Activitats Cinegètiques. Aquest gran augment de la població, juntament amb la seva gran capacitat d’aprenentatge i d'adaptació a nous hàbitats, ha motivat que alguns exemplars s'hagin desplaçat fins a les ciutats. “N’hi ha tants que tots no caben al bosc i alguns van a viure a prop d’humans a buscar aliment”, diu Ruiz.
Un altre factor que explica l’augment del senglar ha estat la hibridació del porc salvatge pur amb altres espècies, com el vietnamita. El resultat d’aquesta unió és un animal molt més prolífic. “Si abans tenien dues cries de mitjana, ara la xifra pot arribar a les set”, reconeix un veterà caçador de Beuda. Per la biòloga Carme Rosell, una de les prioritats hauria de ser retirar dels boscos la població creuada per evitar que continuïn procreant al ritme que ho fan, una mesura que ja ha adoptat el cos d’agents rurals, que des de fa un any du a terme un programa de captura de porcs vietnamites i híbrids.
La reducció de la superfície de caça és un altre dels factors que ha contribuït a la propagació d’aquesta espècie.
SÍLVIA OLLER
Beuda
