Els pagesos ens preguntem quan pensa actuar el Departament d’Agricultura per evitar que la sobreabundància de senglars en determinades zones continuï arruïnant els conreus? Fa uns mesos, a proposta de la Unió de Pagesos es va crear una nova eina legal, la declaració d’emergència cinegètica. Segons la nova legislació, en el cas del senglar, el llindar a partir del qual s’ha de declarar l’emergència cinegètica és de vuit senglars per quilòmetre quadrat de densitat mitjana durant la temporada de caça. Al Consell Territorial de Caça de Girona del 17 de juny es van presentar les dades de les zones que superaven aquest llindar i a la major part de la Garrotxa –i de les comarques gironines–, se supera amb escreix, amb zones on la densitat és superior a vint senglars per km2. En aquest moment, estem a l’espera que els directors dels serveis territorials d’Agricultura declarin l’emergència cinegètica en les zones on se superen els llindars de densitat establerts per reduir la població de senglars per sota aquests llindars i evitar els danys a l’agricultura i la ramaderia, entre d’altres. Aquesta declaració permetrà l’execució de les mesures excepcionals de gestió que s’hi estableixin o la seva execució subsidiària quan no actuïn les societats de caçadors titulars de les àrees de caça. Tanmateix, ja estem a començaments d’agost i el més calent és a l’aigüera. El pagès constata que té danys als conreus però no es posa en marxa l’emergència cinegètica que permetria que, en els casos que es demostri que els caçadors no actuen o no disposin de capacitat per minimitzar els danys, l’administració pugui actuar de forma subsidiària. Un problema tan greu per a l’activitat econòmica de tot un sector, com els danys als conreus causats per la sobreabundància de senglars, no es pot deixar en mans només de la pràctica esportiva. Els caçadors han de fer una reflexió profunda, si no es volen trobar fora de joc. Durant més de 15 anys hem comprovat que amb el sistema ordinari no es pot fer front als danys causats per l’alta densitat de senglars. Quan és el pagès el que sol·licita les actuacions, els agents rurals ens diuen que no toca, que els pagesos no poden exigir que els caçadors cacin i o que actuïn directament el cos d’agents rurals. En aquest sentit, bona part dels pagesos estem cada cop més descontents de l’actuació dels agents rurals, que per la seva proximitat al territori haurien de manifestar una major sensibilitat. No ajuda a millorar la relació el fet que, com ha ocorregut en alguns casos, no hagin volgut ni aixecar acta d’inspecció dels danys causats als conreus. També, hem vist com suspenen batudes amb el pretext del nombre de caçadors, recriminen l’excés de captures, envien la major part d’efectius de les comarques de Girona a fiscalitzar una sola batuda o es fan denúncies poc fonamentades, tal i com demostren algunes de les darreres sentències judicials que han donat la raó a les persones que havien estat denunciades pels agents rurals. Mentrestant, cada dia, els senglars amplien més el seu radi d’acció i la pagesia es veu obligada a retrocedir i abandonar més camps de conreu per ser totalment improductius. Com a conseqüència, la massa arbustiva de l’entorn rural i les muntanyes guanya terreny, i moltes altres espècies es veuen afectades perquè tenen en el senglar un depredador implacable i incontrolat. Per això, cal que s’activi d’una vegada la declaració d’emergència cinegètica amb mesures clares i efectives, comptant amb la participació dels caçadors, o, en el seu defecte, amb l’actuació directa del departament d’Agricultura, com estableix la llei, així com amb el suport dels agents rurals, que haurien d’estar més sensibilitzats amb el problema. Aquesta, és l’única manera efectiva de reduir la població de senglars i minimitzar els danys. Ens enfrontem a un problema de país que afecta greument l’activitat econòmica de la pagesia, l’entorn rural del qual en gaudeix el conjunt de la societat i també la seguretat dels vehicles de la xarxa viària.
