Aquest dilluns el DACC feia públiques les dades sobre el control poblacional del porc senglar dut a terme durant 2022 a l’àmbit de Collserola on es va assolir un màxim històric de 965 senglars, rebaixant la densitat de senglars per km2 de 17 a 12. En aquest sentit, el compromís i la ingent tasca duta a terme per part de les colles de caçadors de la zona ha estat claus a l’hora d’aconseguir aquestes xifres.
Cal destacar que aquest no és un esforç puntual, ja que des de fa molt temps les Societats de Caçadors d'aquesta zona estan duent a terme una significativa i continuada acció cinegètica en benefici del control poblacional d'aquesta espècie. Una vegada més, es demostra amb dades reals i fefaents que l'activitat cinegètica és l'eina més efectiva a l'hora de gestionar d'una manera eficaç les poblacions d'espècies cinegètiques com el senglar, entre altres.
NOTA DE PREMSA DACC (Dilluns, 27 -03 -2023)
El control de les poblacions de senglar a Collserola s'intensifica i aconsegueix rebaixar les abundàncies dels darrers anys
El Pla de xoc que té en marxa el Departament per reduir-ne les densitats inclou també accions específiques per al control de senglar en l’àmbit urbà i evitar possibles danys a la població
Amb un rècord històric de captures a la zona, s’ha aconseguit rebaixar-ne les densitats, que han passat de 17 exemplars de senglar per km2 a 12
Durant l’any 2022, les actuacions de control que es van realitzar a l’àmbit de Collserola van assolir el seu màxim històric amb un total de 965 senglars capturats. D’aquests, el 61% (593) va ser capturat en ambients urbans, 99 en batuda i 273 amb aguaits nocturns amb arma de foc. Aquest esforç continuat ha permès retornar la població a densitats encara elevades però que indiquen un principi de retorn a les condicions socialment més sostenibles. L’estimació de densitat mitjana d’aquest hivern 2022-23 ha assolit un valor de 12 senglars/km2. La densitat en aquesta zona l’any passat va arribar fins als 17 senglars per km2.
El Pla que té en marxa des de l’any passat el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural inclou, entre d’altres, línies d’actuació adreçades a reduir els conflictes en les zones urbanes. Les mesures que s’hi apliquen van des de l’impuls de mesures de control eficaces i selectives, les campanyes de divulgació sobre la problemàtica i els models de governança que permetin coordinar mesures entre tots els actors fins al suport als ajuntaments i les entitats locals.
Poblacions de senglars en zones urbanes
Les poblacions de senglar han augmentat la seva presència a les zones urbanes i periurbanes de moltes ciutats de Catalunya els darrers anys. Aquestes situacions són un risc per a la salut de les persones i dels animals domèstics perquè poden provocar accidents de trànsit als carrers i en vies interurbanes i també perquè els senglars poden ser transmissors de malalties tant a les persones com a les mascotes. Cal afegir un nombre cada vegada més gran de casos de persones ferides directament per exemplars d’aquesta espècie.
Malgrat que el comportament de les espècies de la fauna salvatge és fugir de la presència humana, el porc senglar és una de les moltes espècies que s’ha adaptat a viure a prop de les persones fins a l’extrem de canviar els seus hàbits naturals. El seu èxit evolutiu es basa en la gran plasticitat a adaptar-se a diferents situacions, fins al punt d’aprofitar el refugi en zones urbanes però també l’aliment que troba fàcilment a escombraries i deixalles. Aquests exemplars es coneixen com a exemplars habituats i han aconseguit ràpidament aquest canvi de comportament que passa de mares a fills en poques generacions. El seu comportament gregari i social afavoreix aquesta transmissió.
El massís de Collserola envoltat de ciutats densament poblades constitueix un hàbitat natural amb condicions molt adequades per a aquesta espècie, cosa que els ha permès també aprofitar les situacions de les ciutats i pobles que l’envolten. Des de finals del segle passat, la presència de senglars a Collserola s’ha incrementant com a la resta del país i la presència als carrers de ciutats com Barcelona s’ha fet comuna. Tot i les mesures de conscienciació a ciutadans i veïns per evitar donar menjar als senglars i els canvis introduïts en el disseny de la recollida de la brossa i dels contenidors, calen mesures de control per foragitar els senglars de les zones urbanes i reduir-ne la presència.
Les actuacions de control inclouen accions com la caça tradicional en batuda i també la caça amb autoritzacions excepcionals en aguaits nocturns, que es duen a terme exclusivament al medi natural i sota estrictes condicions a fi d’evitar accidents. En els llocs on la caça amb arma de foc no escau per seguretat, els ajuntaments de ciutats com ara Sant Cugat del Vallès i Barcelona disposen de programes de control mitjançant tècniques de captura com les caixes-gàbia, les xarxes de caiguda i la teleanestèsia, que realitzen empreses autoritzades.
Aquestes mesures semblava que havien permès una reducció significativa de la població de senglars i de retruc una sensació de millora en el risc de conflicte. Tanmateix, l’aturada obligada de la pandèmia durant l’any 2020 va reduir les accions de control i alhora va propiciar una millora en les condicions ambientals d’aquest espai natural, també dels urbans, que van esdevenir un ambient tranquil per a aquesta espècie. La conseqüència va ser un augment de les poblacions que l’hivern de 2021-22 van assolir una densitat mitjana de 17 senglars/km2.
