En primera instància, manifestar que des de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Girona lamentem que el Departament hagi optat per presentar la declaració d’Emergència Cinegètica sense la comptar amb la presència dels caçadors/es, com si no fóssim una part directa implicada en tota aquesta feina. No entenem el menysteniment cap a un col·lectiu que és la primera força de xoc per parar aquest cop. Moltes vegades, a més, no només sense el suport de l’Administració, sinó directament tenint-la en contra.
Feta aquesta consideració, entenem la decisió de declarar l’Emergència Cinegètica per tal d’ajudar a controlar que les espècies es mantinguin en uns llindars acceptables. Que una espècie com el senglar s’hagi convertit en una plaga comporta danys als cultius i altres greus conseqüències com els accidents de trànsit generant danys que cal revertir. També són un risc associat a la Pesta Porcina Africana (PPA), que suposa una amenaça per la indústria càrnia del nostre país i que cal prevenir. Tot i això, la caça és, a hores d’ara, la millor eina de gestió que existeix per preservar l’equilibri dels ecosistemes i fer un control poblacional.
Per fer aquesta tasca, de manera completament desinteressada, se’ns ha omplert de feines i deures. En aquest sentit, se’ns van aconsellar uns nivells de captures que aquest any no es poden complir ja que en alguns punts en concret ens trobem amb davallada del nombre de senglars. Entre les hipòtesis que plantegem al respecte és que hem passat uns períodes de sequera extrema, el canvi climàtic sembla que afecta a totes les espècies, que ha fet que els senglars es dispersin molt i no estiguin fixats en zones concretes. Això també ha propiciat que els escamots de senglars siguin grans i creïn grans ramats i es concentrin en alguns llocs i per detriment no siguin en altres zones de muntanya per falta d’alimentació o aigua.
Les feines de control poblacional que es van dur a terme entre els mesos de gener i setembre de l’any passat han donat els seus fruït i per això, cal que se’ns reconegui a tots aquest esforç. Per aconseguir-ho, tot el col·lectiu hi ha posat de tot i més en temes com el nombre de caceres, hores de disposició, compliment d’objectius, tecnificació, agrupació dels vedats per unitats de gestió amb coordinació de tècnics, seguiment, tractament de dades, gestió i socialització del problema a escala global entre els diferents col·lectius, seguiment dels danys, censos amb vehicle i drons...
De fet, a la zona de les Gavarres l’anterior temporada les societats van caçar 3.864 animals. Mentre que el Departament va marcar l’objectiu de matar-ne 4.492, en data de 10 de febrer s’havia arribat a 2.407 (el que suposa un 54% del total). Les dades avalen aquesta concentració en llocs concrets, ja que mentre que la colla de Flaça i la Pera ha matat 35 dels 111 exemplars d’objectiu, la de la Bisbal n’ha matat ja 105 dels 122 objectius d’Acció Climàtica.
Així mateix, recordem que es va anul·lar una reunió per tractar aquests afers i que ja teníem una proposta en l’àmbit global per part de les societats de caçadors/es relativa al pla de xoc de les Gavarres per minimitzar els danys a l’agricultura i els accidents de trànsit on hi ha espècies cinegètiques implicades i limitar l’abundància de senglars en alguns sectors. Per tant, demanem que se celebri aquesta reunió de la manera més urgent possible.
