Després de dos anys de moratòria, el dimecres 15 de febrer va entrar en vigor la normativa europea 2021/57 que prohibeix disparar munició de plom en els humedals del conjunt d'Europa per caçar aus aquàtiques.
El reglament que s'activa explica que l'Agència Europea de Productes Químics (ECHA) va concloure al seu moment que “les alternatives a la munició de plom, com són la d'acer o la de bismut, estan àmpliament disponibles, són tècnicament viables i presenten un millor perfil quant al perill i el risc per a la salut humana i el medi ambient que la munició de plom”. És a dir, els caçadors/es poden recórrer a altres perdigons que no enverinin.
Per això, la regla impedeix, a més, que els caçadors transportin cartutxos amb plom mentre disparen en un aiguamoll o quan es dirigeixen a aquest espai. Tampoc no poden utilitzar-los “a menys de cent metres de l'aiguamoll”.
Nota interpretativa publicada el 16 de febrer per part del MITECO
NOTA INTERPRETATIVA PER A LA APLICACIÓ DEL REGLAMENT (UE) 2021/57 SOBRE RESTRICCIÓ DEL PLOM A LA MUNICIÓ D'ARMES DE FOC PER SER UTILITZADES ALS HUMITATS
El REGLAMENT (UE) 2021/57 DE LA COMISSIÓ de 25 de gener de 2021 que modifica, pel que fa al plom en la munició de les armes de foc utilitzades als aiguamolls o als voltants, l'annex XVII del Reglament (CE ) n.o 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH) modifica l'entrada 63 de l'Annex XVII del Reglament REACH, pel que fa a la restricció del plom i els seus compostos.
L'objectiu principal d'aquest Reglament és la protecció de les aus aquàtiques davant de la ingesta de munició gastada provinent de l'activitat de caça en aiguamolls o al seu voltant. En darrer terme, es pretén protegir el risc potencial sobre la salut humana, derivat del consum d'aus aquàtiques abatudes per munició de plom.
Les mesures incorporades al Reglament aplicaran a partir del 15 de febrer de 2023, establint que en un aiguamoll, oa menys de 100m d'un aiguamoll, no es podrà:
a) disparar munició que contingui una concentració de plom (expressada en metall) igual o superior a l'1% en pes;
b) transportar qualsevol munició d'aquest tipus mentre es dispara en un aiguamoll o dirigint-se a disparar en un aiguamoll.
Per poder aplicar correctament aquestes mesures, cal aprofundir en l'aclariment i l'àmbit d'aplicació dels conceptes següents:
La Comissió Europea ha considerat adequat emprar la definició del Conveni relatiu a aiguamolls d'importància internacional, especialment com a hàbitat d'aus aquàtiques (Conveni Ramsar) del que el Regne d'Espanya forma part des de 1982, al ser una definició exhaustiva i abasta tots els tipus d'aiguamolls, a més de ser una deficinició reconeguda internacionalment. Així docns, per a l'aplicació de la restricció 'aiguamoll' abasta extensions de maresmes, pantans i torberes, o superfícies cobertes d'aigües, siguin aquestes de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancades o corrents, dolços, salobres o salades, incloses les extensions d'aigua marina la profunditat de les quals en marea baixa no excedeixi de sis metres.
Per a una interpretació correcta d'aquest terme, també és necessari recórrer a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas T-187/21 2 . En aquesta (punt 108) s'estima que, tenint en compte l'objecte del Reglament UE 2021/57, que no és altre que protegir les aus aquàtiques i les espècies que les consumeixen, aquest objectiu serveix per delimitar l'àrea subjecta a restricció. Per tant, això no afecta les àrees incloses en la definició donada de “humedal” que, per exemple, a causa de la seva grandària o inestabilitat, probablement no serveixin com a hàbitat per a les aus aquàtiques.
S'entén per munició els perdigons utilitzats o destinats a utilitzar-se en una sola càrrega o cartutx d'escopeta; quedant fora de làmbit daplicació de la restricció la munició emprada en altres armes de foc.
Acció de portar amb si, o portar o transportar per qualsevol altre mitjà.
Així mateix, el Reglament estableix, al punt 11 que si es comprova que una persona transporta munició dins d'un aiguamoll o a menys de cent metres d'un aiguamoll mentre dispara o es dirigeix a disparar, es considerarà que està disparant en aiguamolls, llevat que aquesta persona pugui demostrar que es tracta d'un altre tipus de caça que no tindrà lloc a l'aiguamoll o a menys de 100 metres.
El TSJE, en el cas T-187/21, ha conclòs que el punt 11 del Reglament estableix una presumpció legal refutable. La persona que es trobe en o al voltant de zones humides, portant perdigons de plom mentre dispara o practica tir, sempre pot refutar, si escau, aquesta presumpció. Tal com s'estableix al considerant 19 del Reglament, correspon a aquesta persona demostrar que realment tenia la intenció de practicar tir en un altre lloc (més enllà de l'aiguamoll i el seu entorn de menys de 100 metres) i que només estava creuant l'aiguamoll. Els fets i les dades necessàries per refutar la presumpció procedeixen en tot cas de l'àmbit d'aquesta persona, cosa que justifica que la càrrega de la prova recaigui sobre aquesta persona.
NOTA: És important tenir en compte que els continguts exposats reflecteixen únicament el punt de vista d'aquesta unitat administrativa, i són de caràcter merament informatiu sense que puguin tenir caràcter vinculant, ja que la interpretació autèntica de les normes correspon als òrgans jurisdiccionals, de acord amb larticle 117 de la Constitució i amb la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial.
Informació publicada per la Representació Territorial de les Terres de l'Ebre el dimecres 15 de febrer
En relació amb aquesta prohibició, que ha tingut l'oposició del món cinegètic, reproduïm la informació publicada ahir per part de la Representació Territorial de les Terres de l'Ebre, principals afectats per aquesta prohibició, que j'havian fet diferents gestions al respecte en defensa dels caçadors/es que practiquen la caça a l'espai natural del Delta de l'Ebre
Finalment, ahir 14 de febrer de 2023 a les 17,25 hores, vam rebre resposta del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a les diverses consultes realitzades envers a l’aplicació del Reglament (UE) 2021/57 de la Comissió del 25 de gener de 2021, i la qual va ser:
“En relació amb la prohibició de l’ús de munició de plom en zones humides que entra en vigor demà, hem obtingut finalment la resposta de la consulta adreçada al MITECO, i han sigut molt taxatius:
El Reglamento (UE) 2021/57 de la Comisión del 25 de enero de 2021 (con fecha de publicación el 26 de enero de 2021) modifica la entrada 63 del Anexo XVII del Reglamento REACH, en lo que respecta a la restricción del plomo y sus compuestos, y en ella se establece que en un humedal, o a menos de 100m de un humedal, NO SE PODRÀ
- Disparar munición que contenga una concentración de plomo (expresada en metal) igual o superior al 1 % en peso;
- transportar cualquier munición de este tipo mientras se dispara en un humedal o dirigiéndose a disparar en un humedal.
Este reglamento entra en vigor el 15 de febrero de 2023.
Estamos trabajando en una Nota interpretativa para aclarar algunos conceptos de esta restricción, que difundiremos por los canales correspondientes en cuanto esté finalizada.
Por otro lado, la Agencia Europea de sustancias químicas (ECHA) está desarrollando otra restricción del uso de plomo en munición para caza, tiro deportivo y pesca; sobre la que seguimos a la espera de las conclusiones de los Comités Científicos de la ECHA. Por lo que no hay novedades sobre la misma.
'Respecte a al definició de zona humida ens ha respost amb una revisió exhaustiva del que és considera zona humida tant natural com artificial. I segons la seva interpretació'
Definiciones y tipologías de humedal desde los distintos marcos regulatorios:
Marco internacional: Convenio de Ramsar
– Según el art. 1.1 del texto del Convenio de Ramsar, son humedales: “las extensiones de marismas, pantanos y turberas, o superficies cubiertas de aguas, sean éstas de régimen natural o artificial, permanentes o temporales, estancadas o corrientes, dulces, salobres o saladas, incluidas las extensiones de agua marina cuya profundidad en marea baja no exceda de seis metros”.
– El sistema de clasificación de tipos de humedales del Convenio de Ramsar reseña, en el grupo general de HUMEDALES ARTIFICIALES, los siguientes dos tipos relacionados con la cuestión:
3 – Tierras de regadío; incluye canales de regadío y arrozales.
4 – Tierras agrícolas inundadas estacionalmente; incluye praderas y pasturas inundadas utilizadas de manera intensiva.
Legislación estatal (aguas)
– El Texto Refundido de la Ley de Aguas establece en su artículo 111 que “… las zonas pantanosas o encharcadizas, incluso las creadas artificialmente, tendrán la consideración de zonas húmedas”.
– Esta definición se complementa en el desarrollo reglamentario de dicha Ley, más concretamente en el art. 275 del Reglamento del Dominio Público Hidráulico, que especifica:
- Las zonas pantanosas o encharcadizas, incluso las creadas artificialmente, tendrán la consideración de zonas húmedas
- Se entienden en particular comprendidos en el apartado anterior
- a) Las marismas, turberas o aguas rasas, ya sean permanentes o temporales, estén integradas por aguas remansadas o corrientes y ya se trate de aguas dulces, salobres o salinas, naturales o artificiales.
- b) Las márgenes de dichas aguas y las tierras limítrofes en aquellos casos en que, previa la tramitación del expediente administrativo oportuno, fuera así declarado, por ser necesario para evitar daños graves a la fauna y a la flora
Legislación estatal (biodiversidad)
El art. 3 del Real Decreto que regula el Inventario Español de Zonas Húmedas (435/2004, de 12 de marzo), especifica que son humedales que deben inscribirse en dicho inventario los espacios que reúnan las características establecidas en su Anexo I, que son las siguientes:
- Tener naturaleza de humedal, entendiendo por tal las unidades ecológicas funcionales que actúen como sistemas acuáticos o anfibios (al menos temporalmente), incluyendo:
- a) Las marismas, turberas o aguas rasas, ya sean permanentes o temporales, estén integradas por aguas remansadas o corrientes, y ya se trate de aguas dulces, salobres o salinas, naturales o artificiales.Las márgenes de dichas aguas y las tierras limítrofes en aquellos casos en que, previa la tramitación del expediente administrativo oportuno, fuera así declarado como tal, por ser necesario para evitar daños graves a la fauna, a la flora o a la propia dinámica del humedal.
- b) Las áreas costeras situadas en la zona intermareal,
- Poder ser clasificado en alguna de las tipologías que integra el propio anejo, entra las que se encuentra, en el grupo general de Humedales ARTIFICIALES O MODIFICADOS, los siguientes dos tipos relacionados con la cuestión:
-
Tierras inundadas de interés ecológico; incluye arrozales y praderas inundadas (Código Ramsar 3, 4).
Por otro lado, hay que tener en cuenta también que la disposición de la Ley 42/2007 señala que “Se prohíbe la tenencia y el uso de munición que contenga plomo durante el ejercicio de la caza y el tiro deportivo, cuando estas actividades se ejerzan en zonas húmedas incluidas en la Lista del Convenio relativo a Humedales de Importancia Internacional, en las de la Red Natura 2000 y en las incluidas en espacios naturales protegidos”, aplicaría a las zonas de arrozal dentro del Delta del Ebro, en tanto en cuanto el Delta es humedal de importancia internacional en su conjunto y existen arrozales dentro del sitio Ramsar.
Por todo lo anterior, consideramos que los arrozales y otros cultivos dentro de los humedales estarían amparados por las definiciones y tipologías vigentes de humedales y, por tanto, entrarían en el ámbito de aplicación de la restricción y, por tanto, no se podría tirar con munición que lleve plomo.
Vist això, aquesta prohibició entrarà en vigor el dimecres 15 de febrer per a tots els espais considerats zones humides i per tant afecta a tot el Delta de l’Ebre.
