El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) de Solsona va acollir el passat dimecres una reunió de treball que va comptar amb la participació de representants de la FCC, de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi i del propi CTFC per projectar i planificar amb antelació la correcta gestió cinegètica d’aquesta espècie, si per part de la Unió Europea s’aixeca la prohibició de la captura de la tórtora en 2023.
Una representació de la Federació Catalana de Caça, encapçalada per Joaquim Vidal, vocal de la FCC i president de la RT de la Federació Catalana de Caça a Tarragona, a més del nostre gerent i Dani Camacho, tècnic de la FCC especialista en la gestió i millora d’habitats, censos, etc. es va reunir dimecres passat amb representants de l’administració davant la possibilitat de que en el decurs de 2023 la Unió Europea aixequi el veto a la captura de la tórtora.
Si finalment es concreta la finalització d’aquesta prohibició haurà estat possible, en bona mida, gràcies a l’esforç i compromís del col·lectiu de caçadors europeu a l’hora d’aportar dades científiques i contrastades sobre l’estat d’aquest au migratòria. En aquest sentit, des de Catalunya s’ha fet un gran treball a l’hora de recopilar dades, estudiar i millorar els seus habitats i fluxos migratoris; uns estudis que sempre han avalat l’extracció controlada d’aquest au a Catalunya. D’altra banda, destacar que el sector cinegètic del conjunt de l'Estat ha estat pioner en la implementació de mesures que han permès la millora de l'hàbitat de la tórtora a Espanya, aconseguint així l'estabilització de les poblacions i la recuperació moderada de l'espècie des de l'any 2013.
La reunió de treball mantinguda ahir té com a punt de partida la trobada que es mantindrà a nivell europeu en febrer de 2023 per recollir dades del conjunt d’Europa sobre l’estat poblacional de la tórtora per poder prendre una decisió sobre si serà viable la caça controlada de la tórtora a partir del mes d’abril.
Des de la FCC s’han impulsat nombroses accions en defensa de l’extracció controlada d’aquesta espècie (a més de les encaminades a millorar els seus habitats i demostrar, amb dades fefaents, la viabilitat de la seva captura); entre altres, en 2021 es va presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que va admetre a tràmit- contra la decisió del DARPA de prohibir els aprofitaments cinegètics a Catalunya de la tórtora europea durant la temporada 2021/22 (decisió presa després de la proposició feta per part la Comissió Europa al març de 2021 de prohibir la caça de la tórtora durant 4 anys, essent la primera comunitat autònoma del país en no permetre la seva caça). De manera paral·lela es va presentar un estudi mitjançant el qual es va demostrar que la població de la tórtora europea no ha baixat en els últims anys a la nostra comunitat, sinó que es manté estable i, fins i tot, presenta un lleuger repunt a l'alça.
Una vegada més, és important significar que a Catalunya els principals actors que inverteixen i treballen d'una manera decidida i continuada en benefici de la sostenibilitat d’aquesta espècie i en la millora dels seus hàbitats és l’FCC i les seves Representacions Territorials amb la col·laboració dels caçadors/es de les Societats de Caçadors de Catalunya.
Gràcies al seguiment d’aquesta espècie migratòria, impulsat per la FCC i les seves territorials, entre altres dades, es pot concloure que la majoria de les tórtores que crien a Catalunya migren a la zona d'Alger (sense passar per altres comunitats autònomes), a una àrea que no compta amb aprofitament cinegètic des de fa 40 anys, per tant, les tórtores que arriben a la primavera a Catalunya només són caçades aquí.
Des de la Federació Catalana de Caça i el conjunt de caçadors i caçadores es defensa la postura que 'gestionar les espècies no vol dir prohibir' sent molts els exemples que demostren que les prohibicions han suposat el declivi total de moltes espècies.
