Convocada per la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a les Terres de l’Ebre, conjuntament amb la Federació Catalana de Caça, aquest dimecres es van presentar els darrers resultats i conclusions del Projecte de Monitorització d’Aus Cinegètiques al Delta de l’Ebre i de l’estudi sobre l’Àguila Cuabarrada a les Terres de l’Ebre, en el decurs de la jornada informativa, duta a terme de manera telemàtica, han participat representants del col·lectiu de caçadors, administració, Parcs Naturals, tècnics,...
José Pedro Tomàs, president de la Federació Catalana de Caça RT de les Terres de l’Ebre i, Sergio Sánchez, el seu homòleg a la Federació Catalana de Caça, van esdevenir els amfitrions “telemàtics” de la jornada de presentació de les darreres dades estretes del Projecte de Monitorització d’Aus Cinegètiques al Delta de l’Ebre, engegat el 2019, així com del primer estudi sobre l’Àguila Cuabarrada realitzat a les Terres de l’Ebre.
El compromís amb el territori per part dels responsables de la Federació Catalana de Caça RT de les Terres de l’Ebre ha estat significatiu a l’hora de tirar endavant aquestes iniciatives, que aporten dades fonamentals, com és el cas del Projecte de Monitorització, per conèixer l’estat de conservació de les aus cinegètiques al Delta i determinar l’oportunitat o no de realitzar la seva extracció cinegètica; i, pel que fa a l’Àguila Cuabarrada, poder recavar informació específica sobre el seu comportament, zones de nidificació, per tal de definir amb una major precisió els espais de restricció de l’activitat cinegètica, per tal de no interferir en la reproducció d’aquesta au, en perill d’extinció a Catalunya.
Durant bona part de la jornada es va comptar amb la presència de la Sra. Anna Sanitjas, directora general del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAAC), que es va dirigir als presents encoratjant-los a seguir amb aquesta tasca de col·laboració per tal de millorar la biodiversitat. Per motius laborals, no va poder ser present durant tota la jornada.
Pel que fa al projecte de Monitorització de les aus cinegètiques al Delta de l’Ebre, tutelat per la Fundación Artemisan i executat per tècnics de l’empresa iPROJECTA, contractats per la Territorial de les Terres de l’Ebre i, el suport d’especialistes de l’administració, del Parc Natural del Delta de l’Ebre, així com del DAAC, cal destacar la decisiva i estratègica col·laboració dels caçadors/es a l’hora de realitzar els censos, facilitar mostres alades per al seu estudi, etc. De fet, sense la seva participació no hauria estat possible la realització d’un estudi d’aquestes característiques i magnitud.
Tot i que encara és massa d’hora per extreure conclusions definitives (és necessari recavar informació durant més anys), si que s’han pogut establir i constatar algunes dades com les importants variacions en el flux migratori d’un any a un altre, totes elles degudes a causes alienes a l’activitat de la caça i que tenen el seu origen en aspectes com els canvis i diferents
usos del Delta de l’Ebre, grans modificacions al règim hídric de la zona, la pèrdua d’extensió del Delta per la disminució en l’arribada de sediments i la major penetració del mar, la salinització de les llacunes, la reducció de la presència d’algunes aus migratòries degut al canvi climàtic -les aus es queden en altres zones humides, abans molt més gelades i fredes i ara amb millors condicions climàtiques...-.
En aquest sentit, els presidents de la Territorial de les Terres de l’Ebre i la Federació Catalana de Caça, van posar en valor la rigorositat de l’estudi, sempre d’acord amb els protocols establerts per la Fundación Artemisan, i el compromís i dedicació dels caçadors/es per realitzar d’una manera regular i pautada els censos d’aus (en el cas de la gallineta o polla d’aigua i el becadell són pràcticament els primers que es fan amb una metodologia regulada). Un treball realitzat amb l’objectiu de poder realitzar un aprofitament ètic i sostenible de les espècies cinegètiques, aspecte clau per poder fer una gestió adaptativa de cada espècie.
Val a dir que durant les seves jornades de caça els caçadors/es també porten un control sanitari de les aus del Delta i, gràcies al conveni establert amb el SEFaS es pot tenir un major control i prevenció sobre possibles brots de grip aviària i altres malalties.
El Sr. Jordi Ruiz, subdirector general d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, va valorar molt positivament la jornada, tant pel seu contingut com per la capacitat d’unir en un mateix fòrum a caçadors, administració, responsables de Parcs Naturals, tècnics, biòlegs, etc. Així mateix, va coincidir amb els presidents federatius en la importància de realitzar aquest tipus d’estudis per obtenir dades reals i fefaents sobre l’estat de conservació de les aus, absolutament estratègics a l’hora de gestionar la protecció i possibles limitacions a la seva extracció cinegètica.
Amb la mateixa línia, el Sr. Ricard Casanovas, Cap del Servei de Fauna i Flora, va intervenir realitzant una valoració positiva sobre els estudis realitzats i la implicació del territori i dels caçadors/es en la seva consecució. I, el Cap d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental a les Terres de l’Ebre, el Sr. Josep Jovaní, va animar als caçadors/es a seguir endavant amb la realització de diversos projectes a favor de les espècies cinegètiques.
El segon gran protagonista de la jornada va ser l’estudi d’Avaluació de la compatibilitat de l’activitat cinegètica amb la gestió i conservació de l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) a les Terres de l’Ebre, realitzat amb l’objectiu d’obtenir dades específiques per millorar la recuperació d’aquesta au i poder establir, d’una manera molt més concreta i precisa que fins ara, espais de restricció de l’activitat cinegètica al voltant de les seves àrees de nidificació, que crien en zones de caça coincidint amb la finalització de la temporada de caça. Aquest primer estudi sobre l’Àguila Cuabarrada també compta amb el finançament de la Territorial de les Terres de l’Ebre i ha estat realitzat per tècnics de l’empresa MN Consultors en Ciències de la Conservació.
Mitjançant aquest estudi s’ha pogut analitzar l’evolució històrica i la situació actual de l’àguila cuabarrada a les Terres de l’Ebre, així com les problemàtiques que l’afecten i avaluar els resultats de les mesures de gestió aplicades per a la seva conservació tan des de l’administració com del sector privat, incloent les Societats de Caçadors, i aportant propostes per la seva millora.
L’àguila cuabarrada es considera una espècie amenaçada al conjunt de la seva àrea de distribució, està protegida per normativa diversa i, a Catalunya, s’ha inclòs en la proposta de Catàleg de fauna amenaçada en la categoria de En perill. L’any 2000 es van censar 63 parelles, el mínim comptabilitzat des de l’inici del seu seguiment i, després d’una recuperació poblacional que encara continua l’any 2021, a Catalunya s’assoleix el màxim històric de 80-84 parelles, 27 de les quals es troben a les Terres de l’Ebre.
Les problemàtiques més importants per a l’espècie són les d’origen antròpic com l’electrocució que causa el 34% de les morts en el període 1995-2021 a les Terres de l’Ebre, seguida de la persecució directa del 13%, i d’altres com la pèrdua de l’hàbitat o la competència amb altres espècies com l’àguila daurada i el voltor.
La normativa actual, Real Decreto 139/2011, obliga des de l’any 2016 a la realització d’un Pla de conservació que hauria d’incloure les mesures més adequades per al compliment dels objectius de conservació de l’espècie. A falta d’aquest Pla, s’apliquen fins ara algunes mesures incloses a la resolució de vedes (limitació de la caça als sectors de cria) o mesures derivades dels processos d’avaluació d’impacte ambiental (millores de l’hàbitat).
L’estudi posa en valor les accions de millora de l’hàbitat que realitzen les societats de caçadors amb la gestió de la vegetació, les repoblacions o l’habilitació de punts d’aigua, ja que les àrees privades de caça representen el 85% del territori i gestionen les espècies cinegètiques que també són les preses de l’àguila cuabarrada. La col·laboració multilateral entre gestors de les àrees de caça, propietaris de finques, organismes de conservació i consultors, es considera una de les estratègies més adequades per a millorar els interessos de caçadors i la conservació de la biodiversitat.
L’estudi proposa la revisió o implantació de diverses mesures de gestió com:
- Modificar l’ordre de vedes i implantar la gestió adaptativa a les àrees de caça restringida.
- Incentivar i avaluar les mesures de gestió dels hàbitats dirigides a l’àguila cuabarrada.
- Incentivar i afavorir la gestió cinegètica i el monitoratge de les espècies cinegètiques amb criteris científics.
- Monitorar la població de l’àguila daurada.
- Fomentar la formació i conscienciació del col·lectiu cinegètic.
Finalment, cal significar que aquestes no són les úniques accions impulsades des de la Representació Territorial de les Terres de l’Ebre en benefici de la biodiversitat d’aquest espai natural tan fràgil i, per millorar la gestió i conservació dels hàbitats, tant de les espècies cinegètiques com no cinegètiques i realitzar una extracció sostenible de les diferents espècies cinegètiques. Des de fa molts anys, des d’aquest ens, amb la col·laboració de les Societats de Caçadors, es posen rampes als canals de reg per ajudar a sortir a les cries d’aus que cauen i que acabarien morint de no tenir aquestes sortides, organitzant jornades de salvament d’aus als canals, llançant pedreta als camps de conreu per ajudar a les aus en el seu procés digestiu, millorant hàbitats, denunciant actes il·lícits, advertint sobre la salinització de les llacunes, netejant les llacunes, controlant l’estat sanitari de les aus, etc.
Per finalitzar la jornada, el Sr. Jesús Gómez, Director dels Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del DAAC, va destacar la implicació dels caçadors/es en diferents aspectes vinculats amb la millora i protecció del territori, amb especial significació sobre el Delta de l’Ebre. Així mateix, va destacar la importància de l’aportació de dades per part del col·lectiu de caçadors/es per al correcte coneixement de l’estat de conservació de la fauna salvatge, així com de la necessitat de mantenir un flux comunicatiu fluid i constant entre l’administració i el propi col·lectiu per millorar l’eficàcia i correcció de la gestió cinegètica, entre altres aspectes, al territori.
La colaboración de los cazadores de las Tierras del Ebro claves para la protección y conservación de la biodiversidad del Delta del Ebro
Convocada por la Representación Territorial de la Federación Catalana de Caza de las Tierras del Ebro, juntamente con la Federación Catalana de Caza, este miércoles se presentaron los últimos resultados y conclusiones del Proyecto de Monitoritzación de Aves Cinegéticas al Delta del Ebro y de ¡l estudio sobre el Águila perdicera a las Tierras del Ebro, en el transcurso de la jornada formativa, realizada de manera telemática, han participado representantes del colectivo de cazadores, administración, Parques Naturales, técnicos, etc.
José Pedro Tomás, presidente de la Federación Catalana de Caza RT de las Tierras del Ebro y, Sergio Sánchez, su homólogo en la Federación Catalana de Caza, fueron los anfitriones “telemáticos” de la jornada de presentación de los últimos datos extraídos del Proyecto de Monitorización de Aves Cinegéticas al Delta del Ebro, empezado el 2019, así como del primer estudio sobre el Águila perdicera realizado a las Tierras del Ebro.
El compromiso con el territorio por parte de los responsables de la Federación Catalana de Caza RT de las Tierras del Ebro ha sido significativo a la hora de llevar a cabo estas iniciativas, que aportan datos fundamentales, como es el caso del Proyecto de Monitorización, para conocer el estado de conservación de las aves cinegéticas al Delta y determinar la oportunidad o no de realizar su extracción cinegética; y, referente a el águila perdicera, poder recoger información específica sobre su comportamiento, zonas de nidificación, para definir con mayor precisión los espacios de restricción de la actividad cinegética, para no interferir en la reproducción de esta ave, en peligro de extinción en Cataluña.
Durante buena parte de la jornada pudimos contar con la presencia de la Sra. Anna Sanitjas, directora general del Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural (DAAC), que se dirigió a los presentes alentándolos a seguir con esta tarea de colaboración para mejorar la biodiversidad. Por motivos laborales, no pudo ser presente durante toda la jornada.
Respecto al proyecto de Monitorización de las aves Cinegéticas al Delta del Ebro, tutelado por la Fundación Artemisan y ejecutado por técnicos de la empresa iPROJECTA, contratados por la Territorial de las Tierras del Ebro y, con el soporte de especialistas de la administración, del Parque Natural del Delta del Ebro, así como del DAAC, cabe destacar la decisiva y estratégica colaboración de los/las cazadores/as a la hora de realizar los censos, facilitar muestras alares para su estudio, etc. De hecho, sin su participación no hubiera sido posible la realización de un estudio de estas características y magnitud.
Todo y que todavía es demasiado pronto para extraer conclusiones definitivas (es necesario recoger información durante más años), si que se han podido establecer y contrastar algunos datos como las importantes variaciones en el flujo migratorio de un año a otro, todas debidas a causas alienas a la actividad de la caza y que tienen su origen en aspectos como el cambio y diferentes usos del Delta del Ebro, grandes modificaciones al régimen hídrico de la zona, la pérdida de extensión del Delta por la disminución de la llegada de sedimentos y la mayor penetración del mar, la salinización de las lagunas, la reducción de la presencia de algunas aves migratorias debido al cambio climático -las aves se quedan en otras zonas húmedas, antes mucho más heladas y frías y ahora con mejores condiciones climáticas,…-.
En este sentido, los presidentes de la Territorial de las Tierras del Ebro y la Federación Catalana de Caza, pusieron en valor la rigurosidad del estudio, siempre de acuerdo con los protocolos establecidos por la Fundación Artemisan, y el compromiso y dedicación de los/las cazadores/as para realizar de una manera regular y pautada los censos de aves (en el caso de la gallineta y la agachadiza comunes son prácticamente los primeros en realizar una metodología regulada). Un trabajo realizado con el objetivo de poder realizar un aprovechamiento ético y sostenible de las especies cinegéticas, aspecto clave para poder hacer una gestión adaptativa de cada especie.
Es justo decir que durante las jornadas de caza los/las cazadores/as también llevan un control sanitario de las aves del Delta y, gracias al convenio establecido con el SEFaS se puede tener un mayor control y prevención sobre posibles brotes de gripe aviar y otras enfermedades.
El Sr. Jordi Ruiz, subdirector general de Actividades Cinegéticas y Pesca Continental, valoró muy positivamente la jornada, tanto por su contenido como por la capacidad de unir en un mismo fórum a cazadores, administración, responsables de Parques Naturales, técnicos, biólogos, etc. Así mismo, coincidió con los presidentes federativos en la importancia de realizar este tipo de estudios para obtener datos reales y fehacientes sobre el estado de conservación de las aves, absolutamente estratégicos a la hora de gestionar la protección y posibles limitaciones a su extracción cinegética.
Con la misma línea, el Sr. Ricard Casanovas, Jefe del Servicio de Fauna y Flora, intervino realizando una valoración positiva sobre los estudios realizados y la implicación del territorio y de los/las cazadores/as en su consecución. Y, el Jede de Actividades Cinegéticas y Pesca Continental a Tierras del Ebro, el Sr. Josep Jovaní, animó a los/las cazadores/as a seguir adelante con la realización de diversos proyectos a favor de las especies cinegéticas.
El segundo gran protagonista de la jornada fue el estudio de la Avaluación de la compatibilidad de la actividad cinegética con la gestión y conservación del águila perdicera (Aquila fasciata) a las Tierras del Ebro, realizado con el objetivo de obtener datos específicos para mejorar la recuperación de esta ave y poder establecer, de una manera más concreta y precisa que hasta ahora, los espacios de restricción de la actividad cinegética alrededor de sus áreas de nidificación, que crían en zonas de caza coincidiendo con la finalización de la temporada de caza. Este primer estudio sobre el Águila perdicera también cuenta con la financiación de la Territorial de las Tierras del Ebro y ha sido realizado por técnicos de la empresa MN Consultors en Ciències de la Conservació.
Mediante este estudio se ha podido analizar la evolución histórica y la situación actual del águila perdicera a las Tierras del Ebro, así como las problemáticas que le afectan y avaluar los resultados de las medidas de gestión aplicadas para su conservación tanto desde la administración como del sector privado, incluyendo las Sociedades de Cazadores, y aportando propuestas para su mejora.
El águila perdicera se considera una especie amenazada al conjunto de su área de distribución, está protegida por normativa diversa y, a Cataluña, se ha incluido en la propuesta de Catálogo de fauna amenazada en la categoría de En peligro. El año 2000 se censaron 63 parejas, el mínimo contabilizado desde el inicio de su seguimiento y, después de una recuperación poblacional que todavía continua el año 2021, a Cataluña se logra el máximo histórico de 80-84 parejas, 27 de las cuales se encuentran a Tierras del Ebro.
Las problemáticas más importantes para la especie son las de origen antrópico como la electrocución que causa el 34% de las muertes en el periodo 1995-2021 a Tierras del Ebro, seguida de la persecución directa del 13%, y otras como la pérdida del hábitat o la competencia con otras especies como el águila real y el buitre.
La normativa actual, Real Decreto 139/2011, obliga desde el año 2016 a la realización de un Plan de conservación que debería incluir las medidas más adecuadas para el cumplimiento de los objetivos de conservación de la especie. A falta de este Plan, se aplican hasta ahora algunas medidas incluidas a la resolución de vedas (limitación de la caza en los sectores de cría) o medidas derivadas de los procesos de avaluación de impacto ambiental (mejoras de hábitat).
El estudio pone en valor las acciones de mejora del hábitat que realizan las sociedades de cazadores con la gestión de la vegetación, las repoblaciones o la habilitación de puntos de agua, ya que las áreas privadas de caza representan el 85% del territorio y gestionan las especies cinegéticas que también son las presas del águila perdicera. La colaboración multilateral entre gestores de las áreas de caza, propietarios de fincas, organismos de conservación y consultores, se considera una de las estrategias más adecuadas para mejorar los intereses de cazadores y la conservación de la biodiversidad.
El estudio propone la revisión o implantación de diversas medidas de gestión como:
- Modificar el Orden de vedas e implantar la gestión adaptativa a las áreas de caza restringida.
- Incentivar y avaluar las medidas de gestión de los hábitats dirigidos al águila perdicera.
- Incentivar y favorecer la gestión cinegética y la monitorización de las especies cinegéticas con criterios científicos.
- Monitorizar la población de águila perdicera.
- Fomentar la formación y concienciación del colectivo cinegético.
Finalmente, cabe significar que estas no son las únicas acciones impulsadas desde la Representación Territorial de las Tierras del Ebro en beneficio de la biodiversidad de este espacio natural tan frágil y, para mejorar la gestión y conservación de los hábitats, tanto de las especies cinegéticas como no cinegéticas, y realizar una extracción sostenible de las diferentes especies cinegéticas. Desde hace muchos años, desde este ente, con la colaboración de las Sociedades de Cazadores, se ponen rampas en los canales de riego para ayudar a salir a las crías de las aves que caen y que terminarían ahogadas de no tener estas salidas, organizando jornadas de salvamento de aves de los canales, echando piedrecilla en los campos de conreo para ayudar a las aves en su proceso digestivo, mejorando los hábitats, denunciando actos ilícitos, advirtiendo sobre la salinización de las lagunas, limpiando las lagunas, controlando el estado sanitario de las aves, etc.
Para finalizar la jornada, el Sr. Jesús Gómez, director de los Servicios Territoriales de Tierras del Ebro del DAAC, destacó la implicación de los/as cazadores/as en diversos aspectos vinculados con la mejora y protección del territorio, con especial significación sobre el Delta del Ebro. así mismo, destacó la importancia de la aportación de datos por parte del colectivo de cazadores/as para el correcto conocimiento del estado de conservación de la fauna salvaje, así como de la necesidad de mantener un flujo comunicativo fluido y constante entre la administración y el propio colectivo para mejorar la eficacia y corrección de la gestión cinegética, entre otros aspectos, al territorio.
