Els conills s’han convertit en un important problema a Gallecs. Unió de Pagesos adverteix des de fa uns anys de la proliferació d’aquests rosegadors i de les pèrdues que provoquen als cultius, en especial als cereals i l’horta, precisament els de la majoria de camps de l’espai rural vallesà. Segons els sindicat de pagesos, els danys van començar al 2010 i cada any han anat a més, fins que, en el darrer any, el conill s’ha convertit en una veritable plaga.
“El creixement d’exemplars ha estat brutal”, explica al president d’Unió de Pagesos, el molletà Vicenç Comte, que explica que la població de conills ha anat creixent com a conseqüència de la prohibició de la caça a les zones de seguretat, com l’espai rural de Gallecs.
A principi de l’any passat, però, es detectava un major dany en els cultius. Llavors el Consorci de Gallecs iniciava actuacions coordinades amb els pagesos i els caçadors, i demanava a la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat l’autorització per fer captures en viu a l’espai protegit. El sindicat recordava que, segons la llei d’acompanyament dels pressupostos, si els controls no eviten els danys o no es fan correctament, cal que l’administració promotora de la zona de seguretat indemnitzi els agricultors. En aquest sentit, demanava a la Generalitat que agilitzés els permisos per fer un control efectiu.
Autorització per capturar-los
Així, Medi Natural concedia l’autorització i s’han anat fent captures des de fa un any. En total la Societat de caçadors La Marta, de Martorelles i Sant Fost, la societat El Tordo, de Santa Perpètua i l’Associació de Caçadors de Montcada han capturat en el darrer any fins a 700 exemplars. El Consorci va netejar marges de bardisses i canyes per tal que els caçadors puguin accedir als caus dels conills. “Es caça amb fures, perquè som zona de seguretat i no es pot caçar amb armes de foc”, explica la gerent del Consorci, Gemma Safont. Gràcies a les autoritzacions de captures en viu i a una darrera pròrroga fins al desembre de 2014, “des d’aquest febrer s’han pogut planificar captures continuades, tots els dimarts i divendres”, explica Safont.
Comte ha explicat que encara és massa d’hora per veure tant l’afectació final dels conills als cultius, com l’efecte de les captures. Amb tot, explicava que a Montcada hi ha una parcel·la de 20 hectàrees que ja no es podrà segar i que, en el seu cas, pot perdre la meitat d’hortalises per l’efecte dels conills. Amb tot, Comte és optimista: “espero que l’actuació que s’està fent funcioni. De fet, Gallecs és un dels llocs on s’estan aplicant més constantment els mecanismes” per combatre la plaga. Safont també indica que és massa d’hora per fer valoracions, però assegura “que la millor època per actuar serà l’estiu quan les collites estiguin recollides, i mantenir les accions fins a final d’any. El problema és greu però hi hem actuat ràpidament i esperem controlar-lo aviat”, deia Safont.
L’origen, una incògnita
L’origen d’aquest conill que s’ha convertit en plaga és incert. No és un conill silvestre, de camp, “és més aviat de gàbia”, diu Safont, tot i que desconeix l’espècie exacta. Comte assegura que no són autòctons, que “són més resistents” i, fins i tot, els compara amb l’espècie de conills australians que fa uns anys va suposar un greu problema per a l’agricultura del país. De moment, l’origen del conill de Gallecs és una incògnita.
