LA POBLACIÓ DE CÉRVOLS ÉS EL TRIPLE QUE LA DE FA CINC ANYS A L’ALT BERGUEDÀ

Els pagesos de l’alt Berguedà no paren de veure com els cérvols continuen sent una amenaça per a les seves collites. A més, provoquen destrosses importants als filats elèctrics que protegeixen les zones de pastura. La  població de cérvols és el triple que fa cinc anys. El 2013 se’n van comptar 794, mentre que el 2008 n’hi havia 242. Tot i això, la població ha baixat respecte al 2012, quan se’n van veure 832 exemplars.

El tècnic cinegètic a Barcelona de la Federació Catalana de Caça, Santi Ferrón, alerta dels problemes que estan provocant des de fa anys els cérvols a l’alt Berguedà. «En aquesta zona i en alguns punts del Ripollès comporta molts maldecaps per als pagesos. És el que anomenem la zona calenta, precisament perquè fa temps que observem la problemàtica que genera», indica. Fins i tot la federació va crear una comissió de seguiment per estudiar-ne l’evolució. «Fem dos censos al llarg de l’any. Un a la primavera, fent recorreguts nocturns, i un altre a l’època de brama. Els caçadors poden capturar el nombre de cérvols que determina cada temporada el departament de d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Se’n cacen 400 exemplars cada temporada, però tot i l’intent de la Generalitat de controlar-ne la població, la problemàtica persisteix.

De fet, l’any 2010, els ramaders del Berguedà víctimes de les destrosses dels cérvols van presentar un contenciós administratiu, a través del sindicat de pagesos Asaja, al departament de Medi Ambient després d'haver esgotat la via del diàleg. Fins i tot aquell any, quan van saltar les alarmes, la Generalitat va autoritzar caceres extraordinàries. Es queixen des de fa gairebé tres lustres. En els darrers anys el cérvol ha esdevingut un atractiu turístic i hi ha empreses que organitzen excursions per escoltar-ne la brama.

ABEL GALLARDO SOTO