L’objectiu prioritari del Pla és garantir l’alta biodiversitat de Catalunya a conservar, amb espècies tant sensibles a la presència de verí com el trencalòs, el voltor negre, l’ós o el llop, i que estan protegides per normativa (comunitària, estatal i catalana).
Aquest Pla d’Acció s’inscriu dins les recomanacions de la “Estrategia Nacional contra el uso il·legal de cebos envenenados en el medio natural” i de la col·laboració entre el Dept. d’Agricultura i Seo Birdlife a partir del projecte Life+VENENO , que té com objectiu assolir una disminució significativa de l’ús del verí a l’Estat espanyol. El projecte es desenvolupa a Espanya entre 2010 i 2014 i té un pressupost de 1,6 milions d’euros, el 40% dels quals va a càrrec de la Comissió Europea
L’ús d’esquers enverinats en el medi natural constitueix una de les pràctiques més lesives pels ecosistemes en general i per determinades espècies de fauna amenaçada en particular i pot arribar a presentar un greu problema de salut pública, raó per la qual està expressament prohibit per Ia Directiva 20091147/CE de Ia Unió Europea relativa a Ia conservació de les aus silvestres i Ia Directiva 92/43/CEE relativa a Ia conservació dels habitats naturals i de Ia fauna i flora silvestres.
La lluita contra aquesta il·legalitat requereix de tècniques i procediments especialitzats, sent imprescindible per a la obtenció de resultats positius marcar una sèrie d’objectius, portar a terme accions eficaces, la dedicació de mitjans humans i materials específics, l’aplicació efectiva de la normativa, o fins i tot, el seu canvi i la coordinació dels diferents agents i Administracions amb competències a la matèria sent aquest tema una de les prioritats de la Unió Europea.
En els darrers anys, la Generalitat ha desenvolupat actuacions encaminades a l’eradicació de l’ús il·legal de verí, si be, es fa necessari abordar aquest problema de forma àmplia i transversal, tenint en compte els diferents aspectes que impliquen l’acte d’enverinar i la necessitat de corregir-ho.
És en aquest sentit que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha desenvolupat el Pla d’Acció contra l’ús il·legal del verí a Catalunya amb l’objectiu essencial de protegir la biodiversitat de Catalunya a conservar, amb espècies tant sensibles a la presència de verí com el trencalòs, el voltor negre, l’ós o el llop, entre d’altres.
Per assolir aquesta finalitat, el Pla d’Acció desenvolupa les estratègies i eines per enfortir les mesures d’actuació que s’han portat a terme fins ara, ampliar i millorar la informació disponible, incidir en la prevenció, dissuasió i vigilància de l’ús il·legal d’esquers enverinats, incrementar la eficàcia de les accions dirigides a la persecució del delicte, controlar la venda de substàncies tòxiques susceptibles de ser utilitzades per la preparació d’esquers i facilitat i millorar els mecanismes de coordinació entre tots els col·lectius involucrats en la lluita contra el verí al medi natural, constituint tot això els objectius d’aquest Pla d’Acció.
Així mateix, desenvolupa les mesures i protocols d’actuació adequats per augmentar l’eficiència en la lluita contra el verí per part de tots els actors involucrats en la seva persecució, en aquest sentit actualitza el Protocol Normalitzat dels Agents Rurals en relació a la vigilància i el control i s’han elaborat protocols relacionats a la recollida de mostres de casos on presumptament es trobi el verí
Situació del verí a Catalunya
La majoria de les espècies afectades per verí a Catalunya son gossos, guineus i gats, el que evidència l’origen cinegètic del verí al ser aquestes les especies que es senyalen com depredadores de les peces de caça menor: perdiu i conill, principalment.
Els casos més greus són els que han afectat a espècies com el trencalòs (Gypaetus barbatus), catalogada “En perill d’extinció”, de la que s’han trobat 8 exemplars enverinats/intoxicats entre 2005 i 2010. Altres espècies amenaçades que han patit la pèrdua d’exemplars per l’ús de verí a Catalunya son el milà reial (Milvus milvus), l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata), esparver cendrós (Circus pygargus), o el voltor comú (Gyps fulvus), una de les espècies amb més exemplars afectats.
La majoria dels casos d’enverinament registrats a Catalunya estan vinculats a l’activitat cinegètica i, en menor mesura, a l’agricultura o la ramaderia. El verí s’ha utilitzat tradicionalment per eliminar espècies de depredadors que poguessin constituir una competència pel caçador al alimentar-se de especies de caça menor (conills i perdius, principalment).
La època de major incidència del verí coincideix amb els períodes de veda, de reproducció de les espècies cinegètiques i amb les repoblacions de les espècies cinegètiques, és a dir els mesos de primavera i els compresos entre octubre i gener.
En el període 2005-2010 s’han detectat 226 casos d’utilització il·legal de verí a Catalunya.
Mitjançant la via administrativa s’adopten mesures destinades a evitar el dany o la continuació del mateix, així com a la determinació de la responsabilitat en aquells casos en el que s’han produït.
A la via administrativa s’han adoptat dos tipus de mesures: mesures de recuperació de l’hàbitat i expedients sancionadors. En el primer cas, la principal conseqüència ha estat la suspensió de la caça en els terrenys cinegètics on s’han detectat casos de verí. Dels 12 expedients d’aquest tipus tramitats, s’han imposat suspensions que van dels 5 mesos fins els 2 anys. Aquest tipus de mesura no te caràcter punitiu, sinó que pretén la recuperació dels hàbitats o espècies que s’han vist afectades per l’ús de verí.
Gran nombre dels casos detectats iniciats en la via administrativa han estat remesos a la via penal, donant lloc en ocasions a l’obertura de processos penals per tractar-se d’actes constitutius de delicte segons l’article 336 del Codi Penal. Deu d’aquests processos han terminat en sentències condemnatòries pels autors o responsables dels enverinaments.
Anàlisis i substàncies utilitzades
Com a la resta de l’Estat, i especialment a partir de 2005, el producte més utilitzat en els casos d’enverinament analitzats és l’aldicarb (35% dels casos), compost químic que pertany a la família dels carbamats, que s’utilitza fonamentalment com insecticida. Te una acció ràpida i agressiva, afecta al sistema nerviós, respiratori i digestiu. Cal destacar que el seu ús està prohibit des de l’any 2007.
El carbofurà es el segon producte més detectat (apareix al 23% dels casos) seguit del endosulfan, el metomilo i el monocrofofos. El carbofurà és un insecticida d’ús agrícola d’acció lenta de la mateixa família que el aldicarb, que causa també afeccions respiratòries i digestives.
Altres substàncies aparegudes en alguns casos son el metamidofos, la bromadialona o el cianur potàssic.
