Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS

EL SEFAS DE LA UAB, REFERENT PER LA RECERCA AMB LA CAÇA



El SEFAS de la UAB, referent per la recerca amb la caça

El SEFAS de la UAB, referent per la recerca amb la caça

19/12/2019
El Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFAS) és un servei de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), concebut per transferir els resultats de recerca i el coneixement generats a la gestió de la fauna salvatge y de les seves patologies.

Creat oficialment el 22 de novembre del 1997, ja desenvolupava la seva tasca des de gener del 1991. Des de l’any 2005, té el reconeixement com a Grup d’Investigació Consolidat per part de la Generalitat de Catalunya. Tenen la seva seu al campus de Bellaterra de Cerdanyola del Vallès, i el servei és liderat pel Catedràtic Dr. Santiago Lavín Gonzalez.

 

Aquestes són les seves línies d’investigació:

 

Captura i maneig de fauna salvatge; concretament, els mètodes de captura, el maneig post captura i la reducció de l’estrès de captura. Aquesta, no és només una línia de recerca, sinó una eina de maneig molt utilitzada com a tal en altres línies de recerca o en la gestió real.

 

Patologia de la fauna salvatge; centrada en el coneixement de l’estat sanitari de les poblacions salvatges i en l’estudi de l’epidemiologia de les malalties existents mitjançant programes de vigilància i seguiment. Això inclou el coneixement previ de les patologies dominants, així com dels valors de referencia de paràmetres hematològics i bioquímics de la fauna.

 

Gestió de conflictes amb fauna salvatge urbana, on han esdevingut referents en el control de coloms i senglar urbà mitjançant abordatges multidisciplinaris i basats en estudis científics.

 

Ofereixen els seus serveis a tota mena d’institucions publiques i privades vinculades a la fauna salvatge: assessorament tècnic i científic sobre aspectes relacionats amb les patologies de la fauna; diagnosi sobre l’estat sanitari de poblacions salvatges en llibertat mitjançant programes de vigilància i seguiment; estudi de brots de malalties, així com captura i maneig d’animals salvatges tant en captivitat com en llibertat. També poden elaborar protocols d’avaluació del risc sanitari per programes de reintroducció d’espècies salvatges, disseny i redacció de programes d’higiene i profilaxi per espais amb fauna salvatge en captivitat, cursos de formació sobre aspectes relacionats amb la sanitat, la gestió i el benestar de la fauna salvatge a tècnics, guardes, caçadors, etc.

 

El SEFaS ha esdevingut una referència en aquests camps, com queda palès per la seva activitat investigadora, per les seves publicacions a revistes científiques internacionals d’alt impacte, i pel reconeixement estatal i internacional de la seva tasca. Això els ha portat a disposar de tota mena de projectes de recerca, distribuir beques amb aquest objectiu i esdevindre el departament de referència per les administracions públiques vinculades a fauna salvatge de Catalunya, Espanya i arreu d’Europa. A més a més, contribueix a la promoció dels actual i futurs investigadors de fauna salvatge.

 

Per tot això, el conveni vigent entre la Federació Catalana de Caça i el SEFaS, és clau i un model de futur a seguir. Moltes federacions no disposen ni tenen accés a institucions d’aquest prestigi ni amb un trajecte tant consolidat en la investigació de la fauna salvatge. El paper dels caçadors és un dels pilar de la recerca, en paraules del mateix SEFaS, que ens atribueix aquesta responsabilitat com a primers i millors sentinelles de la natura. No podem permetre, que se’ns recrimini que no fem recerca. La conservació i la promoció de la biodiversitat necessita als caçadors com a coneixedors del territori. Els caçadors som el primer esglaó per la recerca facilitant la vigilància sanitària passiva de la fauna salvatge. La recerca, pròpiament dita, la fan institucions com el SEFaS i l’administració. Nosaltres hi col·laborem des de sobre el terreny, doncs no som científics especialitzats ni professionals d’aquests àmbits.

 

Aquesta precisament, és una de les línies estratègiques de confusió per part de les institucions animalistes, generant un discurs sense sentit, al demanar que siguem els caçadors i les institucions que els representem, els que fem estudis de recerca que acreditin allò a caçar o no. No oblidem que les federacions som entitats privades sense afany de lucre. El model de referència internacional és el citat, fa recerca qui l’ha de fer professionalment amb el reconeixement de les institucions que acrediten aquests centres universitaris, de la mà de les administracions públiques. I els caçadors ajudant al treball de camp, també com a promotors de la biodiversitat, a tota espècie de fauna salvatge del territori sigui o no espècie cinegètica, evidenciant que som els primers promotors de la defensa i protecció de totes les espècies. Som l’essència de l’autèntica conservació.

 

Ja hi ha alguns països que han fet un pas endavant, destinant partides de fons públics a les federacions o institucions de representació del col·lectiu, per dur a terme tasques de conservació i millora d’hàbitats, complementàries a projectes de recerca que finançats pels ministeris de medi ambient, agricultura i d’altres, veuen en aquestes institucions la referència per determinar polítiques i projectes de primera referència pel bé de la fauna i el seu equilibri sostenible.

 

Un exemple d’aquest rol i protocol entre ambdós institucions, FCC i SEFaS, i del seu funcionament, l’acabem de viure amb el primer cas positiu de mixomatosi en llebres a territori català. Va ser un caçador de l’APC de La Ràpita el que va trobar aquesta llebre infectada, que va ser cas positiu de mixomatosi confirmat posteriorment pel SEFaS. Al nord d’Europa, continuen sent els caçadors els protagonistes en la lluita contra la PPA com a sentinelles a territoris on aquesta malaltia està fent estralls. La implicació dels caçadors en aquestes tasques ha de ser màxima, ordenada i d’alta velocitat, per facilitar la feina al SEFaS i a l’administració anant tots a una pel bé de la natura i la seva fauna.

 


 

El SEFAS de la UAB, referente para la investigación con la caza

 

El Servicio de Ecopatología de Fauna Salvaje (SEFAS) es un servicio de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), concebido para transferir los resultados de investigación y el conocimiento generado a la gestión de la fauna salvaje y de sus patologías.

 

Creado oficialmente el 22 de noviembre de 1997, ya desarrollaba su trabajo desde enero de 1991. Desde el año 2005, tiene el reconocimiento como Grupo de Investigación Consolidado por parte de la Generalitat de Cataluña. Tienen su sede en el campus de Bellaterra de Cerdanyola del Vallès, i su servicio es liderado por el Catedrático Dr. Santiago Lavín Gonzalez.

 

Estas son sus líneas de investigación:

 

Captura y manejo de fauna salvaje; concretamente, los métodos de captura, el manejo post captura y la reducción del estrés de captura. Esta, no es sólo una línea de investigación, sino una herramienta de manejo muy utilizada como tal en otras líneas de investigación o en la gestión real.

 

Patología de la fauna salvaje; centrada en el conocimiento del estado sanitario de las poblaciones salvajes y en el estudio de la epidemiología de las enfermedades existentes mediante programas de vigilancia y seguimiento. Eso incluye el conocimiento previo de las patologías dominantes, así como de los valores de referencia de parámetros hematológicos y bioquímicos de la fauna.

 

Gestión de conflictos con fauna salvaje urbana, dónde han convertido en referentes en el control de palomas y jabalí urbano mediante abordajes multidisciplinares y basados en estudios científicos.

 

Ofrecen sus servicios a todo tipo de instituciones públicas y privadas vinculadas a la fauna salvaje: asesoramiento técnico y científico sobre aspectos relacionados con las patologías de la fauna; diagnosis sobre el estado sanitario de poblaciones salvajes en libertad mediante programas de vigilancia y seguimiento; estudio de brotes de enfermedades, así como captura y manejo de animales salvajes tanto en captividad como en libertad. También pueden elaborar protocolos de avaluación del riesgo sanitario para programas de reintroducción de especies salvajes, diseño y redacción de programas de higiene y profilaxis para espacios con fauna salvaje en captividad, cursos de formación sobre aspectos relacionados con la sanidad, la gestión y el bienestar de la fauna salvaje a técnicos, guardas, cazadores, etc.

 

El SEFaS se ha convertido en una referencia en estos campos, como queda demostrado por su actividad investigadora, por sus publicaciones en revistas científicas internacionales de alto impacto, y por el reconocimiento estatal e internacional de su trabajo. Eso los ha llevado a disponer de todo tipo de proyectos de investigación, distribuir becas con este objetivo y convertirse en el departamento de referencia para las administraciones públicas vinculadas a la fauna salvaje de Cataluña, España y en toda Europa. Además, contribuye a la promoción de los actuales y futuros investigadores de fauna salvaje.

 

Por todo eso, el convenio vigente entre la Federación Catalana de Caza y el SEFaS, es clave y un modelo de futuro a seguir. Muchas federaciones no disponen ni tienen acceso a instituciones de este prestigio ni con un trayecto tan consolidado en la investigación de la fauna salvaje. El papel de los cazadores es uno de los pilares de la investigación, en palabras del mismo SEFaS, que nos atribuye esta responsabilidad como primeros y mejores centinelas de la naturaleza. No podemos permitir que se nos recrimine que no hacemos investigación. La conservación y la promoción de la biodiversidad necesita a los cazadores como conocedores del territorio. Los cazadores somos el primer escalón para la investigación facilitando la vigilancia sanitaria pasiva de la fauna salvaje. La investigación, propiamente dicha, la hacen instituciones como el SEFaS y la administración. Nosotros colaboramos desde sobre el terreno, pues no somos científicos especializados ni profesionales de estos ámbitos.

 

Esta precisamente, es una de las líneas estratégicas de confusión por parte de las instituciones animalistas, generando un discurso sin sentido, al pedir que seamos los cazadores y las instituciones que los representamos, los que hagamos estudios de investigación que acrediten aquello que hay que cazar y lo que no. No olvidemos que las federaciones somos entidades privadas sin ánimo de lucro. El modelo de referencia internacional es el citado, hace investigación quién la tiene que hacer profesionalmente con el reconocimiento de las instituciones que acreditan estos centros universitarios, de la mano de las administraciones públicas. Y los cazadores ayudando en el trabajo de campo, también como promotores de la biodiversidad, a toda especie de fauna salvaje del territorio sea o no especie cinegética, evidenciando que somos los primeros promotores de la defensa y protección de todas las especies. Somos la esencia de la auténtica conservación.

 

Ya hay algunos países que han dado un paso adelante, destinando partidas de fondos públicos a las federaciones o instituciones de representación del colectivo, para llevar a cabo tareas de conservación y mejora de hábitats, complementarias a proyectos de investigación que financiados por los ministerios de medio ambiente, agricultura y otros, ven en estas instituciones la referencia para determinar políticas y proyectos de primera referencia por el bien de la fauna y su equilibrio sostenible.

 

Un ejemplo de este rol y protocolo entre las dos instituciones, FCC y SEFaS, y de su funcionamiento, la acabamos de vivir con el primer caso positivo de mixomatosis en liebres en territorio catalán. Fue un cazador de la APC de La Ràpita el que encontró esa liebre infectada, que fue caso positivo de mixomatosis confirmado posteriormente por el SEFaS. Al norte de Europa, continúan siendo los cazadores los protagonistas en la lucha contra la PPA como centinelas en territorios dónde esta enfermedad está causando estragos. La implicación de los cazadores en estos trabajos tiene que ser máxima, ordenada y de alta velocidad, para facilitar el trabajo al SEFaS y a la administración yendo todos a una por el bien de la naturaleza y su fauna.





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar