El brot de sarna que afecta a la cabra hispànica a la Terra Alta està trencant amb aquest delicat equilibri sense que ningú, amb capacitat real per fer-ho, actui amb determinació per solucionar el problema.
Arran de la troballa de dos exemplars de cabra hispànica morts i diagnosticats amb aquesta malaltia parasitària, essent el tipus de sarna més virulent, el vint de gener de l’any 2015, el diari la Vanguardia publicava a les seves pagines un article sobre la detecció d’un brot de sarna a diferents municipis de la Terra Alta propers als Ports, que podria suposar l’extinció de la població de cabra hispànica (Capra Pyrenaica). S'encenien de nou les alarmes, ja que a finals dels anys 80, un brot d’aquesta mateixa sarna va reduir fins un 3% la població de cabres a la “Sierra de Cazorla”.
Davant de la gravetat de la situació, que va comportar, entre altres fets, que la Generalitat autoritzés als caçadors a abatre a tots els animals sospitosos de patir la malaltia; els mitjans de comunicació i les xarxes social es van fer un ressó de la situació. No obstant això, als seus articles, comentaris... en pocs o en cap es parlava, ni és parla, sobre la importància que té pel territori aquesta alteració de la rica biodiversitat de les Terres de l’Ebre, en aquesta ocasió amb l’emblemàtica cabra hispànica com a malaurat protagonista.
La cabra hispànica, a més d’aportar una gran riquessa a la biodiversitat del nostre territori, esdevé un element dinamitzador clau per l’economia de la zona atraient a milers de caçadors de tot el món. En aquest sentit, l’arribada d’aquest brot de sarna ha suposat una forta davallada en l’arribada d’aquests caçadors que ha suposat per molts ajuntaments de la zona, molts d’ells sotmesos a una tremenda despoblació humana i a la cerca de plans de viabilitat per manca d’habitants i activitats econòmiques de sostenibilitat municipal, una significativa pèrdua d’ingressos vinculats amb l’activitat cinegètica. Amb dades oficials podem constatar pèrdues directes per la venda de permisos per alguns ajuntaments com Paüls de 20.000 € i Gandesa 10.000 € per cada any sense caça. Convivint, a més a més, amb la possibilitat de que aquesta malatia afecti a d’altres espècies cinegètiques i no cinegètiques, a més d’animals de companyia i explotacions de bestiar.
Els caçadors que arriben a les nostres contrades a caçar la cabra hispànica, alguns d’aquí, però majoritàriament de fora de la península, no sols vénen a caçar i marxen si no que durant la seva estada realitzen una important despesa al territori. Per aquesta raó, l’impacte negatiu vinculat a la sarna afecta a tot el que envolta l’acció de caça de la cabra hispànica com hotels, hostals rurals, restaurants, comerç de proximitat, etc. Sense deixar de banda la garantida opció, que aquests caçadors visitin el Delta de l’Ebre arrodonint la seva estada amb activitats complementaries com l’observació d’aus, pesca esportiva o senzillament l’estada a les platges de la zona i tantes altres de les moltes d’opcions que ofereix el territori a qualsevol turista. Guies de caça, gestors cinegètics, taxidermistes i un llarg etcètera han viscut i viuen a data d’avui la terrible i real situació de no poder treballar o patir una greu disminució en la contractació dels seus serveis.
Molts d’aquests caçadors, tornen al nostre territori i no sols per caçar, si no per fer turisme amb les seves famílies, enamorats de les Terres de l’Ebre, fruit de la primera acollida que va estar vinculada amb la caça de la cabra hispànica. Molts d’aquests caçadors europeus s’arriben a quedar al territori, llogant o fins i tot comprant segones residències, per gaudir de períodes vacacionals o de la seva jubilació. Els presidents de les societats de caçadors i alcaldes, en coneixen molts casos i els viuen amb proximitat i alegria. Sens dubte, això demostra que la cabra hispànica mou a molta gent i és porta d’acollida al nostre territori; una circumstància que encara fa més evident i necessàri trobar una solució al problema.
Des de la Territorial de Terres de l’Ebre de la Federació Catalana de Caça, fa anys que es dona suport a tots els afectats i es constata aquesta dura realitat, que en silenci i sense més, va passant... sense que ningú amb autoritat real i mitjans per fer-ho posi els recursos i els plans necessaris per cercar una solució efectiva. Mentrestant, la sarna no para d’escampar-se. El terme recuperació, per aquesta espècie i malaltia, va de la mà de 6 o 10 anys, depenent de les zones. La pregunta és clara, aguantaran tants anys tots aquests ajuntaments i professionals vinculats de forma directe o indirecta a la caça de la cabra hispànica si no s’atura aquest brot?
Fa pocs dies, era notícia als mitjans de comunicació que l’àcar Sarcoptes Scabiei, que provoca la sarna, ja és al Matarranya... suma i segueix. Els pagesos, caçadors i senderistes de l’Aragó no paren de trobar cabres mortes i malaltes. El Govern de l’Aragó no ha facilitat el número exacte d’exemplars afectats, però hi ha localitzats més de 200 animals morts. Alguns experts, parlen que el pic màxim d’aquesta malaltia es viurà al 2020; en aquest sentit, el proper hivern serà clau. Un hivern molt fred, acceleraria la transmissió i també el procés de recuperació. Un hivern suau, faria que el procés infecciós sigués més lent. Aquest focus que es va originar a les nostres Terres de l’Ebre, també ha arribat a la província de Castelló i cap a Terol, on ja s’han localitzat els primers exemplars infectats.
Ens trobem davant d’un problema de tots, que afecta d’una manera severa a la biodiversitat del territori i a l’economia local; no obstant, l’administració sembla no trobar una solució a curt termini, més enllà d’abatre els animals afectats, sempre gràcies als caçadors locals, que acaben fent aquesta trista gestió amb impotència i preocupació. No es pot esperar més temps, cal buscar solucions eficients, reals i consensuades per erradicar aquesta greu malaltia, com sempre, els caçadors i caçadores de Catalunya ens posem a disposició de l’administració competen per col·laborar en aquesta tasca.
La cabra hispánica y la economía del territorio amenazada por la sarna sarcòtica
El correcto mantenimiento de la biodiversidad de nuestro medio y una correcta práctica de la actividad cinegética aporta, entre otros beneficios, una significativa fuente de ingresos para la economía de muchas poblaciones rurales. El brote de sarna que afecta a la cabra hispánica en la Terra Alta está rompiendo con este delicado equilibrio sin que nadie, con capacidad real para hacerlo, actúe con determinación para solucionar el problema.
A raíz del hallazgo de dos ejemplares de cabra hispánica muertos y diagnosticados con esta enfermedad parasitaria, siendo el tipo de sarna más virulento, el veinte de enero del año 2015, el diario la Vanguardia publicaba en sus páginas un artículo sobre la detección de un brote de sarna en diferentes municipios de la Terra Alta cercanos a los Ports, que podría suponer la extinción de la población de cabra hispánica (Capra Pyrenaica). Se encendían de nuevo las alarmas, ya que a finales de los años 80, un brote de esta misma sarna redujo hasta un 3% la población de cabras en la "Sierra de Cazorla".
Ante la gravedad de la situación, que conllevó, entre otros hechos, que la Generalitat autorizara a los cazadores a abatir a todos los animales sospechosos de padecer la enfermedad; los medios de comunicación y las redes social se hicieron un eco de la situación. Sin embargo, en sus artículos, comentarios... en pocos o en ninguno se hablaba, ni se habla, sobre la importancia que tiene para el territorio esta alteración de la rica biodiversidad de las Terres de l’Ebre, en esta ocasión con el emblemática cabra hispánica como desgraciado protagonista.
La cabra hispánica, además de aportar una gran riqueza a la biodiversidad de nuestro territorio, se convierte en un elemento dinamizador clave para la economía de la zona atrayendo a miles de cazadores de todo el mundo. En este sentido, la llegada de este brote de sarna ha supuesto un fuerte descenso en la llegada de estos cazadores que ha supuesto para muchos ayuntamientos de la zona, muchos de ellos sometidos a una tremenda despoblación humana y a la búsqueda de planes de viabilidad por falta de habitantes y actividades económicas de sostenibilidad municipal, una significativa pérdida de ingresos vinculados con la actividad cinegética. Con datos oficiales podemos constatar pérdidas directas por la venta de permisos para algunos ayuntamientos como Paüls de 20.000 € y Gandesa 10.000 € por cada año sin caza. Conviviendo, además, con la posibilidad de que esta enfermedad afecte a otras especies cinegéticas y no cinegéticas, además de animales de compañía y explotaciones de ganado.
Los cazadores que llegan a nuestro territorio a cazar la cabra hispánica, algunos aquí, pero mayoritariamente de fuera de la península, no sólo vienen a cazar y marchan si no que durante su estancia realizan un importante gasto en el territorio. Por esta razón, el impacto negativo vinculado a la sarna afecta a todo lo que rodea la acción de caza de la cabra hispánica como hoteles, hostales rurales, restaurantes, comercio de proximidad, etc. Sin dejar de lado la garantizada opción que estos cazadores visiten el Delta de l’Ebre redondeando su estancia con actividades complementarias como la observación de aves, pesca deportiva o sencillamente la estancia en las playas de la zona y tantas otras de las muchas opciones que ofrece el territorio a cualquier turista. Guías de caza, gestores cinegéticos, taxidermistas y un largo etcétera han vivido y viven a fecha de hoy la terrible y real situación de no poder trabajar o sufrir una grave disminución en la contratación de sus servicios.
Muchos de estos cazadores, vuelven a nuestro territorio y no sólo para cazar, si no para hacer turismo con sus familias, enamorados de las Terres de l’Ebre, fruto de la primera acogida que estuvo vinculada con la caza de la cabra hispánica. Muchos de estos cazadores europeos llegan a quedar en el territorio, alquilando o incluso comprando segundas residencias, para disfrutar de periodos vacacionales o de su jubilación. Los presidentes de las sociedades de cazadores y alcaldes, conocen muchos casos y los viven con proximidad y alegría. Sin duda, esto demuestra que la cabra hispánica mueve a mucha gente y es puerta de acogida a nuestro territorio; una circunstancia que hace más evidente y necesario encontrar una solución al problema.
Desde la Territorial de las Terres de l’Ebre de la Federación Catalana de Caza, hace años que se da apoyo a todos los afectados y se constata esta dura realidad, que en silencio y sin más, va pasando... sin que nadie con autoridad real y medios para hacerlo ponga los recursos y los planes necesarios para buscar una solución efectiva. Mientras tanto, la sarna no para de extenderse. El término recuperación, para esta especie y enfermedad es de unos 6 a 10 años, dependiendo de las zonas. La pregunta es clara ¿Aguantarán tantos años todos estos ayuntamientos y profesionales vinculados de forma directa o indirecta a la caza de la cabra hispánica si no se detiene este brote?
Hace pocos días, era noticia en los medios de comunicación que el ácaro Sarcoptes scabiei, que provoca la sarna, ya ha llegado a la comarca del Matarraña... suma y sigue. Los agricultores, cazadores y senderistas de Aragón no paran de encontrar cabras muertas y enfermas. El Gobierno de Aragón no ha facilitado el número exacto de ejemplares afectados, pero hay localizados más de 200 animales muertos. Algunos expertos, hablan de que el pico máximo de esta enfermedad se vivirá el 2020; en este sentido, el próximo invierno será clave. Un invierno muy frío, aceleraría la transmisión y también el proceso de recuperación. Un invierno suave, haría que el proceso infeccioso fuese más lento. Este foco que se originó en nuestras Terres de l’Ebre, también ha llegado a la provincia de Castellón y hacia Teruel, donde ya se han localizado los primeros ejemplares infectados.
Nos encontramos ante un problema de todos, que afecta de forma severa a la biodiversidad del territorio y la economía local; sin embargo, la administración no parece encontrar una solución a corto plazo, más allá de abatir los animales afectados, siempre gracias a los cazadores locales, que acaban haciendo esta triste gestión con impotencia y preocupación. No se puede esperar más tiempo, hay que buscar soluciones eficientes, reales y consensuadas para erradicar esta grave enfermedad, como siempre, los cazadores y cazadoras de Cataluña nos ponemos a disposición de la administración competen para colaborar en esta tarea.
