Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS

CAÇA I EVIDÈNCIA CIENTÍFICA, REALITAT SUBMERGIDA



Federació Catalana de Caça 28/05/2019
Amb aquest article, volem destacar la importància de col·laborar d´una manera directa en la realització d´estudis cientìfics al voltant de l´activitat cinegètica, ja que són la millor eina per demostrar els beneficis que aporta la caça a la biodiversitat.

Cada setmana veiem ‘valents’ de tota mena, institucions animalistes d’àmbit urbà sense cap connexió amb la realitat o partits polítics anticaça que tenen com a objectiu prioritari la prohibició de la nostra reglada i costosa activitat.  

 

Sortosament, cada vegada disposem de més estudis rigorosos que avalen la importància de la nostra activitat com a garant de la biodiversitat dels nostres boscos ajudant a regular l’excés de determinades poblacions com el porc senglar, el tudó o el conill, contribuint a la viabilitat de les nostres explotacions agrícoles i ramaderes minimitzant els danys que pateixen per l’excés de fauna; som peça clau per evitar la propagació de malalties animals i contribuïm a la reducció de la sinistralitat en les nostres carreteres, entre d’altres. En aquest darrer punt, cada vegada disposem d’estudis de sinistralitat més especialitzats i amb dades estadístiques més fiables com el de la DGT de 2017 on s’evidencia que la fauna salvatge va provocar 20.500 accidents a tot l’estat espanyol. D’aquests, 10.141 van ser provocats per senglars, sent l’espècie que més accidents provoca arreu, especialment allà on hi ha sobre població.

 

Caldrà per tant, associar cada cop més la caça a l’evidència científica i serà necessari que com a Federació augmentem els convenis, recursos i esforços de tota mena per disposar d’estudis rigorosos que acreditin allò que moltes vegades és evident. El futur de la nostra activitat passarà per evidenciar a Administracions Públiques i detractors amb dades objectives i demostrables que la nostra activitat és necessària i sostenible anant de la mà de la recerca i la ciència. El vigent conveni amb el SEFAS de la Universitat Autònoma de Barcelona n’és un bon exemple i no pararem de promoure’n de similars amb institucions de l’administració pública. El darrer estudi de l’Institut Català d’Ornitologia que ens va permetre allargar el període hàbil de caça del tord també està en la línia a seguir.

 

Els caçadors podem liderar aquests estudis, avui per avui? El cert és que actualment no tenim infraestructura ni mitjans per estar al capdavant d’aquests estudis, però sense cap mena de dubte si que podem i hem de participar-hi aportant dades, mostres i fent treball de camp per ajudar als científics que fan aquesta recerca al medi. Com podem mantenir el nostre discurs pedagògic, promocional i de defensa de la caça davant de tantes falsedats, atacs i difamacions? Tots som conscients que tenim en contra professionals experts en mantenir les seves associacions animalistes amb fons públics i com a professionals dediquen el seu dia a dia a generar totes aquestes distorsions contra la caça i cap aquells que la practiquem. La sobre població de senglar és un bon exemple. Hi ha un munt d’articles científics que acrediten i promouen la caça com un mètode validat i clau per reduir aquestes sobre poblacions. Cert és que no els veureu citats enlloc i encara menys als grans mitjans de comunicació generalistes, tan sols a revistes científiques internacionals de veterinària o biologia.

 

La primavera de l’any passat, ja vam viure com un anàlisi no científic i populista en relació al projecte pilot de vacuna contraceptiva en senglars, en base només del 40% de les recaptures de senglars vacunats, ja s’usava per intentar suprimir la caça trencant amb la proposta inicial de la complementarietat de la vacuna amb la caça. Sense cap mena de fórmula epidemiològica ni estadística,  van concloure que es van evitar 400 naixements, la mateixa xifra que les captures fetes per les colles de senglar de les poblacions on es llencen els diners públics en aquest estudi. Es va arribar a publicar i mantenir, que la caça augmenta la població de senglars allà on es practica. Com pot ser que des de les diferents administracions que es van unir per finançar aquest estudi i la mateixa universitat, ningú fes esment a articles científics de referència que acrediten la caça com a eina per la reducció de densitats de senglar? Cap d’ells sabia que Oliver Keuling i els seus col·laboradors tenen publicat un estudi al 2008, fet al nord-est d’Alemanya, a 60 km d’Hamburg, a una àrea de 20.000 hectàrees, on amb teleseguidors i senglars marcats prèviament, van evidenciar que la caça és una bona eina de gestió i regulació de densitats de població de senglars? És més, aquest equip de científics va afirmar a l’estudi citat, que la caça és una eina per la reducció de propagació d’animals infectats per malalties[1]. Actualment tots sabem que a França i Bèlgica els caçadors estan sent clau per aturar la propagació de la PPA.

 

Hi ha molts altres estudis publicats que aporten evidència científica en relació a la utilitat de la caça. La prestigiosa revista científica European Journal of Wildlife Research  va publicar al juny del 2010 l’estudi Wild boar (Sus scrofa) harvesting using the espera hunting method: side effects and management implications fet per l’equip científic del portuguès Carlos Braga i col·laboradors[2]. Aquest estudi fet a Alentejo (Portugal), a una finca privada de més de 900 hectàrees, on es van realitzar aguaits nocturns va permetre a l’equip fer un registre de les captures fetes durant 5 anys, període habitual als estudis científics per evidenciar dades objectives. A aquesta finca, molt excepcionalment es feia alguna montería, però principalment la caça del senglar es centrava en els aguaits nocturns. Aquest estudi de control dels animals abatuts, relacionant edats, sexe, zones de danys agrícoles versus densitats de senglar, etc., va ratificar un estudi similar de Schley i col·laboradors al 2008, on es conclou que l’aguait nocturn és una modalitat de caça per la reducció de densitats de senglars amb l’objectiu de reduir danys agrícoles, especialment idoni per zones amb altes densitats, com tenim a tants llocs d’Europa. Aquests autors, deixen clar que en aquesta modalitat, si el caçador només captura mascles amb ullals, no es compliran els factors necessaris per reduir densitats. Aquest equip portuguès de científics afirma que en base als estudis de comportament dels llops (Canis Lupus) fets per Jedrzejewski i col. 1992; Mattioli i col. 1995, Nores i col. 2008, mengen d’un 75-95% de senglars joves (no adults). Això comporta que la montería i els aguaits, on habitualment s’abaten els animals més vells, faciliten i promouen la biodiversitat ajudant a generar captures de senglars joves als llops i també al Linx Ibèric (Lynx Pardinus).

 

La caça és biodiversitat, ho diem i ho posem en pràctica nosaltres. També ho ratifica la ciència. Oliver Keuling i els seus col·laboradors, van publicar un estudi al 2013 que es titula Mortality rates of wild boar Sus scrofa L. in central Europe[3], ones van recollir dades durant 12 anys (1998-2009) a diversos països de l’Europa Central, registrant totes les captures fetes i senglars morts, un total de 661. Van calcular les quotes de mortalitat, ràtios de supervivència, etc. L’estudi conclou que cal intensificar les accions de caça a aquelles zones on no hi ha sobrepoblacions, intentant abatre també femelles i joves, ratificant els resultats dels estudis de Toïgo i col. 2008. Els autors citen textualment que cal “estimular” als caçadors per anar a caçar, entenent la caça com oci. A aquest estudi es ratifiquen els resultats de l’estudi de Ueda i Kanzaki del 2005 on deien el mateix. Tots conclouen que la caça és un mètode eficaç i una bona eina per reduir densitats, com ja deien Briedermann 1977; Calenge et al. 2002; Sodeikat y Pohlmeyer 2007; Keuling 2009, als seus estudis previs. Aquests autors tanquen els seus estudis científics dient que sols la cooperació amb els caçadors pot augmentar l’eficiència de la caça i prevenir el sacrifici d’aquest senglars per ordre “oficial administrativa”.

 

Com podeu veure, actualment anem ben bé al revés. Es promou, es dóna suport i es potencien només empreses privades de gestió de fauna, i es dediquen fons públics per estudis sense fonaments previs ni resultats fiables com el de la vacuna contraceptiva. Des de la Federació no parem ni pararem de dir-los quin és el camí a seguir, però sembla que no ens escolten.

 

Científics locals també han fet estudis on es constata que la reducció de les sobrepoblacions del senglar han de ser portades a terme amb vàries mesures a l’hora, inclosa la caça. A finals d’agost del 2018, Carlos Gonzalez-Crespo científic de l’equip del SEFAS de la UAB, conjuntament amb varis col·laboradors, van publicar l’estudi Stochastic assessment of management strategies for a Mediterranean peri-urban wild boar population[4]. Aquest estudi es va realitzar a 80Km2 del Parc Natural de Collserola. L’estudi conclou que les millors mesures per reduir la sobrepoblació de senglar són l’eliminació d’alimentació suplementaria que la gent dóna als senglars, evitar l’accés dels senglars al menjar dels animals domèstics, recollir residus, fer una millor gestió de les àrees verdes i augmentar els aguaits nocturns amb permisos especials (doncs no se’n fan suficients) permetent la caça en el període hàbil de setembre a febrer a la zona on és permesa. Segons l’estudi, sols es van fer batudes pel senglar al 17’2% de superfície del parc. De l’estudi podem constatar, que tantes limitacions i traves a la caça només provoquen que tinguem més senglars, amb un augment exponencial dels mateixos des de l’any 2000 fins el 2015. L’estudi constata que els caçadors van augmentar les seves captures, sabent les restriccions i dificultats que suposa caçar a aquella zona. Un 65’6% dels senglars caçats eren adults davant del 34,4% que eren exemplars joves.

 

És evident, que alcaldes i regidors anti-caça no tenen aquests estudis com a referent per facilitar, promocionar i donar suport a la caça. Sense ella, encara tindrien més problemes provocats pels senglars als seus municipis. En una àrea amb 3,2 milions d’habitants, declarar-se municipi anti-caça és una irresponsabilitat populista d’estratègia política dissenyada a curt termini per satisfer a potencials votants animalistes.

 

Podríem continuar citant i resumint més estudis a favor de la caça, us garantim que no pararan de publicar-se arreu del món. La Federació Catalana de Caça amb les seves Representacions Territorials continuarem fent-nos ressò dels mateixos i donant suport a tots els científics que amb la seva neutralitat promouen la recerca i l’evidència científica fent grans esforços per aconseguir resultats que permetin millorar el nostre medi amb equilibri tot garantint la biodiversitat. Als caçadors ens caldrà augmentar aquesta participació i col·laboració amb ells i els seus equips, i moltes vegades anirà més enllà d’aportar mostres, registres o fer recomptes. Així, volem continuar garantint als nostres federats, que no permetrem populismes de cap mena ni falsedats en contra de la caça i els caçadors.

 

Sergio Sánchez Mateu

President Federació Catalana de Caça



[1] Keuling, O., Stier, N. & Roth, M. (2008) How does hunting influence activity and spatial usage in wild boar Sus scrofa L.? European Journal of Forest Research. 54 (729–737) DOI 10.1007/s10344-008-0204-9

 

[2] Braga, C., Alexandre, N., Fernández-Llario, P. & Santos, P. (2010) Wild boar (Sus scrofa) harvesting using the espera hunting method: side effects and management implications. European Journal of Forest Research 56 (465–469) DOI 10.1007/s10344-010-0373-1

 

[3] Keuling, O., Baubet, E., Duscher, A., Ebert, C., Fischer, C., Monaco, A., et al. (2013) Mortality rates of wild boar Sus scrofa L. in central Europe. European Journal of Forest Research. DOI 10.1007/s10344-013-0733-8

 

[4] Gonzalez-Crespo C., Serrano E., Cahill S., Castillo-Contreras R., Cabañeros L., López-Martín, JM., et al. (2018) Stochastic assessment of management strategies for a Mediterranean peri-urban wild boar population. PLoS ONE 13(8):e0202289. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0202289

 


 

Caza y evidencia científica, realidad sumergida

 

Cada semana vemos ‘valientes’ de todo tipo, instituciones animalistas de ámbito urbano sin ninguna conexión con la realidad o partidos políticos anticaza que tienen como objetivo prioritario la prohibición de nuestra reglada y costosa actividad.  

 

Afortunadamente, cada vez disponemos de más estudios rigurosos que avalan la importancia de nuestra actividad como garante de la biodiversidad de nuestros bosques ayudando a regular el exceso de determinadas poblaciones como el jabalí, la torcaz o el conejo, contribuyendo a la viabilidad de nuestras explotaciones agrícolas y ganaderas minimizando los daños que sufren por el exceso de fauna; somos pieza clave para evitar la propagación de enfermedades animales y contribuimos a la reducción de la siniestralidad en nuestras carreteras, entre muchas otras. En este último punto, cada vez disponemos de estudios de siniestralidad más especializados y con datos estadísticos más fiables como el de la DGT de 2017 dónde se evidencia que la fauna salvaje provocó 20.500 accidentes en todo el Estado Español. De estos, 10.141 fueron provocados por jabalís, siendo la especie que más accidentes provoca, especialmente allí dónde hay sobrepoblación.

 

Será necesario por tanto, asociar cada vez más la caza a la evidencia científica y será imperativo que como Federaciónaumentemos los convenios, recursos y esfuerzos de toda tipo para disponer de estudios rigurosos que acrediten aquello que muchas veces es evidente. El futuro de nuestra actividad pasara por evidenciar a Administraciones Públicas y detractores con datos objetivos y demostrables que nuestra actividad es necesaria y sostenible yendo de la mano de la investigación y la ciencia. El vigente convenio con el SEFAS de la Universidad Autónoma de Barcelona es un ejemplo y no pararemos de promover acuerdos similares con instituciones de la administración pública. El último estudio del Instituto Catalán de Ornitología que nos permitió alargar el periodo hábil de caza del tordo también está en la línea a seguir.

 

¿Los cazadores podemos liderar estos estudios hoy por hoy? Lo cierto es que actualmente no tenemos infraestructuras ni medios para estar al frente de estos estudios, pero sin ninguna duda sí que podemos y debemos participar en ellos aportando datos, muestras y haciendo trabajo de campo para ayudar a los científicos que hacen esta investigación en el medio. ¿Cómo podemos mantener nuestro discurso pedagógico, promocional y de defensa de la caza delante de tantas falsedades, ataques y difamaciones? Todos somos conscientes que tenemos en contra profesionales expertos en mantener sus asociaciones animalistas con fondos públicos y como profesionales dedican su día a día a generar todas estas distorsiones contra la caza y hacia aquellos que la practicamos. La sobrepoblación de jabalí es un buen ejemplo. Hay muchos artículos científicos que acreditan y promueven la caza como un método validado y clave para reducir estas sobrepoblaciones. Cierto es que no los veréis citados en ninguna parte y todavía menos en los grandes medios de comunicación generalistas, solo en revistas científicas internacionales de veterinaria o biología.

 

La primavera del año pasado, ya vivimos como un análisis no científico y populista en relación al proyecto piloto de vacuna contraceptiva en jabalís, en base sólo al 40% de las recapturas de jabalís vacunados, ya se usaba para intentar suprimir la caza rompiendo con la propuesta inicial de la complementariedad de la vacuna con la caza. Sin ningún tipo de formula epidemiológica ni estadística, concluyeron que se evitaron 400 nacimientos, la misma cifra que las capturas hechas por las cuadrillas de jabalí de las poblaciones dónde se tira el dinero público en este estudio. Se llegó a publicar y mantener, que la caza aumenta la población de jabalís allí dónde se practica. ¿Cómo puede ser que desde las diferentes administraciones que se unieron para financiar este estudio y la misma universidad, nadie hiciera mención a artículos científicos de referencia que acreditan la caza como herramienta para la reducción de densidades de jabalí? ¿Ninguno de ellos sabía que Oliver Keuling y sus colaboradores tienen publicado un estudio en 2008, hecho al noroeste de Alemania, a 60 km de Hamburgo, en un área de 20.000 hectáreas, dónde con teleseguidores y jabalís marcados previamente, evidenciaron que la caza es una buena herramienta de gestión y regulación de densidades de población de jabalís? Es más, éste equipo de científicos afirmó en el estudio citado que la caza es una herramienta para la reducción de propagación de animales infectados por enfermedades[1]. Actualmente todos sabemos que en Francia y Bélgica los cazadores están siendo clave para parar la propagación de la PPA.

 

Hay muchos otros estudios publicados que aportan evidencia científica en relación a la utilidad de la caza. La prestigiosa revista científica European Journal of Wildlife Research  publicó en junio de 2010 el estudio Wild boar (Sus scrofa) harvesting using the espera hunting method: side effects and management implications hecho por el equipo científico del portugués Carlos Braga y colaboradores[2]. Este estudio hecho en Alentejo (Portugal), en una finca privada de más de 900 hectáreas, dónde se realizaron esperas nocturnas permitió al equipo hacer un registro de las capturas hechas durante 5 años, periodo habitual en los estudios científicos para evidenciar datos objetivos. En esta finca, muy excepcionalmente se hacía alguna montería, pero principalmente la caza del jabalí se centraba en las esperas nocturnas. Este estudio de control de animales abatidos, relacionando edades, sexo, zonas de daños agrícolas versus densidades de jabalí, etc., ratificó un estudio similar de Schley y colaboradores en 2008, dónde se concluye que la espera nocturna es una modalidad de caza para la reducción de densidades de jabalís con el objetivo de reducir daños agrícolas, especialmente idóneo para zonas con altas densidades, como tenemos en tantos lugares de Europa. Estos autores dejan claro que en esta modalidad si el cazador sólo captura machos con colmillos, no se cumplirán los factores necesarios para reducir densidades. Este equipo portugués de científicos afirma que en base a los estudios de comportamiento de los lobos (Canis Lupus) hechos por Jedrzejewski y col. 1992; Mattioli y col. 1995, Nores y col. 2008, comen un 75-95% de jabalís jóvenes (no adultos). Eso comporta que la montería y las esperas, donde habitualmente se abaten los animales más viejos, faciliten y promuevan la biodiversidad ayudando a generar capturas de jabalís jóvenes a los lobos y también al Lince Ibérico (Lynx Pardinus).

 

La caza es biodiversidad, lo decimos y lo ponemos en práctica nosotros. También lo  ratifica la ciencia. Oliver Keuling y sus colaboradores, publicaron un estudio en 2013 que se titula Mortality rates of wild boar Sus scrofa L. in central Europe[3], donde recogieron datos durante 12 años (1998-2009) en diferentes países de la Europa Central, registrando todas las capturas hechas y jabalís muertos, un total de 661. Calcularon las cuotas de mortalidad, ratios de supervivencia, etc. El estudio concluye que hace falta intensificar las acciones de caza en aquellas zonas donde no hay sobrepoblaciones, intentando abatir también hembras y jóvenes, ratificando los resultados de los estudios de Toïgo y col. 2008. Los autores citan textualmente que hay que “estimular” a los cazadores para ir a cazar, entendiendo la caza como ocio. En este estudio se ratifican los resultados del estudio de Ueda y Kanzaki del 2005 donde decían lo mismo. Todos concluyen que la caza es un método eficaz y una buena herramienta para reducir densidades, como ya decían Briedermann 1977; Calenge et al. 2002; Sodeikat y Pohlmeyer 2007; Keuling 2009, en sus estudios previos. Estos autores cierran sus estudios científicos diciendo que solo la cooperación con los cazadores puede aumentar la eficiencia de la caza y prevenir el sacrificio de estos jabalís por orden “oficial administrativa”.

 

Como podéis ver, actualmente vamos absolutamente al revés. Se promueve, se da apoyo y se potencian sólo las empresas privadas de gestión de fauna, y se dedican fondos públicos para estudios sin fundamentos previos ni resultados fiables como el de la vacuna contraceptiva. Desde la Federación no paramos ni pararemos de decirles cual es el camino a seguir pero parece que no nos escuchan.

 

Científicos locales también han hecho estudios donde se constata que la reducción de las sobrepoblaciones del jabalí tiene que ser llevada a cabo con varias medidas a la vez, incluida la caza. A finales de agosto de 2018, Carlos Gonzalez-Crespo científico del equipo del SEFAS de la UAB, junto con varios colaboradores, publicaron el estudio Stochastic assessment of management strategies for a Mediterranean peri-urban wild boar population[4]. Este estudio se realizó en 80Km2 del Parque Natural de Collserola. El estudio concluye que las mejores medidas para reducir la sobrepoblación del jabalí son la eliminación de alimentación suplementaria que la gente da a los jabalís, evitar el acceso de los jabalís a la comida de los animales domésticos, recoger residuos, hacer una mejor gestión de las zonas verdes y aumentar las esperas nocturnas con permisos especiales (pues no se hacen suficientes) permitiendo la caza en el periodo hábil de septiembre a febrero a la zona donde se permite. Según el estudio, solo se hicieron batidas para el jabalí en el  17’2% de superficie del parque. Del estudio podemos constatar, que tantas limitaciones y trabas a la caza sólo provocan que tengamos más jabalís, con un aumento exponencial de los mismos desde el año 2000 hasta 2015. El estudio constata que los cazadores aumentaron sus capturas, sabiendo las restricciones y dificultades que supone cazar en esa zona. Un 65’6% de los jabalís cazados eran adultos ante el 34,4% que eren ejemplares jóvenes.

 

Es evidente que alcaldes y regidores anti-caza no tienen estos estudios como referentes para facilitar, promocionar y dar apoyo a la caza. Sin ella, todavía tendrían más problemas provocados por jabalís en sus municipios. En un área con 3,2 millones de habitantes, declararse municipio anti-caza es una irresponsabilidad populista de estrategia política diseñada a corto plazo para satisfacer a potenciales votantes animalistas.

 

Podríamos continuar citando y resumiendo más estudios a favor de la caza, os garantizamos que no pararan de publicarse en todo el mundo. La Federación Catalana de Caza con sus Representaciones Territoriales continuaremos haciéndonos eco de los mismos y dando apoyo a todos los científicos que con su neutralidad promueven la investigación y la evidencia científica haciendo grandes esfuerzos para conseguir resultados que permitan mejorar nuestro medio con equilibrio garantizando a la vez la biodiversidad. A los cazadores nos hará falta aumentar esta participación y colaboración con ellos y sus equipos, y muchas veces irá más allá de aportar muestras, registros o hacer recuentos. Así, queremos continuar garantizando a nuestros federados, que no permitiremos populismos de ningún tipo ni falsedades en contra de la caza y los cazadores.

 

Sergio Sánchez Mateu

Presidente Federació Catalana de Caça



[1] Keuling, O., Stier, N. & Roth, M. (2008) How does hunting influence activity and spatial usage in wild

boar Sus scrofa L.? European Journal of Forest Research. 54 (729–737) DOI 10.1007/s10344-008-0204-9

 

[2] Braga, C., Alexandre, N., Fernández-Llario, P. & Santos, P. (2010) Wild boar (Sus scrofa) harvesting using the espera hunting method: side effects and management implications. European Journal of Forest Research 56 (465–469) DOI 10.1007/s10344-010-0373-1

 

[3] Keuling, O., Baubet, E., Duscher, A., Ebert, C., Fischer, C., Monaco, A., et al. (2013) Mortality rates of wild boar Sus scrofa L. in central Europe. European Journal of Forest Research. DOI 10.1007/s10344-013-0733-8

 

[4] Gonzalez-Crespo C., Serrano E., Cahill S., Castillo-Contreras R., Cabañeros L., López-Martín, JM., et al. (2018) Stochastic assessment of management strategies for a Mediterranean peri-urban wild boar population. PLoS ONE 13(8):e0202289. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0202289



Document amb els estudis mencionats a l´article




Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar