Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

EL SENGLAR A CATALUNYA: COM RESOLEM EL PROBLEMA? PART I



El senglar a Catalunya: com resolem el problema? Part I

06/03/2014
El creixement sostingut de la població de l’espècie provoca conflictes en la cohabitació tant en el món rural com en l’urbà

En la darrera temporada de caça s’ha batut un nou rècord de captures de porc senglar: fins a 35.000 a la 2012-2013. I es preveu que aquesta propera temporada s’assoleixi una altra màxima. En poc més de vint anys les captures s’han multiplicat per cinc. A més, de totes les espècies catalogades com a caça major, el senglar és el que més es caça a molta distància del cabirol, l’animal que el segueix amb 1.952 captures enguany, tal com recull la Memòria Anual de Caça.

Paral·lelament, la població de senglar a Catalunya augmenta any rere any. Això genera problemes, principalment per als conreus però també a les zones urbanes, on els senglars hi conviuen cada vegada més. És per tot això que es planteja un gran repte en la gestió d’aquesta espècie. I bona part de la regulació de la població passa per la caça, però aquí hi trobem un altre conflicte: el número de llicències disminueix constantment i la mitjana d’edat dels caçadors cada cop és més alta; alhora, les associacions animalistes reivindiquen solucions alternatives que passen per la convivència pacífica amb el senglar.

 

El triomf de l’espècie

Fa vint anys que la població de senglar creix sense parar. Anys enrere, l’espècie havia estat amenaçada; avui en dia, en canvi, està en auge. Les fonts consultades consideren que l’abandonament del camp i de l’activitat agrària han estat elements clau per explicar el fenomen. En els anys 50 era estrany veure boscos densos arreu de Catalunya. La pagesia s’ocupava de les terres i recollia la majoria d’aglans, que són un aliment primordial pel senglar, els llenyataires tallaven els arbres i el sotabosc estava net.

La urbanització del territori ha posat en contacte l’animal amb l’ésser humà. Això també n’explica el creixement perquè troben aliment molt fàcilment i crien més. Part de la població veu el senglar com un animal domèstic i li dóna de menjar. Un acte que ara, i veient la problemàtica, ja podem considerar d’incívic.

Tanmateix, és important especificar que el creixement de l’espècie és variable segons la zona de Catalunya i, de fet, només hi ha un problema de superpoblació en determinades regions assenyalades: zones boscoses i productores de fruits forestals amb què s’alimenta el senglar combinades amb zones de conreu i molta humitat i pluviositat. La biòloga i consultora ambiental Carme Rosell considera que l’escalfament global i el canvi climàtic també poden afectar la població del senglar, però ja no en aquelles zones densament poblades (La Garrotxa o El Montseny), sinó en regions que presenten dinàmiques amb tendències d’augment (altes cotes de muntanya i aiguamolls).

 

Accidentats

En els últims sis anys hi ha hagut 5.000 accidents de trànsit a Catalunya provocats per senglars. La sinistralitat amb animals representa una part molt petita del total dels accidents que es produeixen a Catalunya (l’1,2%), però comparat amb l’estadística total, han augmentat molt en els darrers anys. Un estudi fet per la Generalitat revela que entre el 2007 i el 2011 aquests tipus d’accidents van augmentar fins un 41%. I el senglar en protagonitza el 85% d’aquests. De fet, la majoria de col·lisions es concentren de setembre a gener: és el període hàbil de caça i el període principal de zel del senglar. Tanmateix, la gravetat dels accidents acostuma a ser lleu.

Des de la Generalitat, la gestió per evitar aquests accidents es focalitza en habilitar tancaments perimetrals al voltant de les autopistes i autovies i desviar els animals cap a un pas de fauna, així com en desbrossar els marges de les vies secundàries per facilitar la visibilitat al conductor.

Qui paga?

- El cost mitjà d’un accident d’aquest tipus és de 6.000 euros

- Entre 2007 i 2011, la Generalitat s’ha gastat gairebé 43 milions d’euros per cobrir accidents

- Fins ara, qualsevol persona accidentada podia denunciar el vedat de caça de la zona i obtenir una indemnització. Això estrangula la situació econòmica d’algunes societats de caça.

El govern espanyol ha aprovat aquest desembre passat una reforma de llei per acabar amb aquesta situació jurídica, denunciada des de fa anys pels caçadors, i fer responsable de l’accident al conductor. A partir d’ara només es podrà culpar l’acció de caça “duta a terme el mateix dia o que hagi acabat 24 hores abans de l’accident”.

 

Autor/s: Maria Llobet i Guillem Jané Casals



Vídeo



Mapa Localització



Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar