Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

LA POBLACIÓ DE SENGLARS AL MONTSENY I AL MONTNEGRE ES REDUEIX PERÒ CONTINUA MOLT ALTA



La població de senglars al Montseny i al Montnegre es redueix però continua molt alta

22/10/2018
Els Agents Rurals tramiten menys permisos excepcionals de caça

La densitat de senglars als parcs naturals del Montseny i del Montnegre i el Corredor es va reduir lleugerament per situar-se en els 12 i 10 exemplars per cada 100 hectàrees (o quilòmetre quadrat) la temporada 2017/2018. El descens ronda el 15% al Montseny, on la temporada 2016/2017 la densitat de població es va fixar en 14 senglars per cada 100 hectàrees. I és del 25% al Montnegre, on era de 13 animals per cada 100 hectàrees. Són dades del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya que coordina el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i on col· laboren la Diputació i diversos espais naturals i les colles de caçadors de cada territori, que aporten les dades detallades de cada batuda.
 
“A partir d’aquestes xifres es calculen un seguit d’indicadors que ens permeten conèixer tant els canvis en la pressió de caça (nombre de batudes que es fan, per exemple) com en el nombre de senglars caçats, i s’elabora una estimació de la densitat de senglar i com varia d’un any per l’altre”, explica Carme Rosell, tècnica de l’empresa Minuàrtia, que s’encarrega del programa de seguiment.
 
En concret, el càlcul de 12 senglars per cada 100 hectàrees al Montseny es fa a partir de les dades de 16 colles de caçadors, dues menys que la temporada anterior. Entre totes van caçar 2.072 exemplars. En el cas del Montnegre i el Corredor, hi van col·laborar 12 colles de caçadors, també dues menys. Al llarg de l’any, van capturar 826 senglars.
 
“Al llarg del 2017, la major part de poblacions de senglar de Catalunya han tingut descensos. Es poden atribuir a la forta sequera estival, que contribueix a augmentar la mortalitat dels garrins. Únicament en alguns sectors de la Catalunya central i el Prepirineu de Lleida, on van tenir una primavera més plujosa, la densitat de senglar ha augmentat”, explica Rosell. Tot i el descens, el Montseny és entre les zones de Catalunya amb una densitat més alta, juntament amb les Guilleries, la zona volcànica de la Garrotxa i l’Alt Empordà. “Són zones on el senglar troba condicions òptimes: alta pluviositat, boscos d’alzines sureres i roures, i grans superfícies de conreus de regadiu que en conjunt aporten una gran disponibilitat d’aliment”, apunta aquesta especialista de Sant Celoni.
 
En paral·lel, aquest 2018 es registra un descens del nombre d’autoritzacions especials per caçar senglars que concedeixen els Agents Rurals. Des de l’1 de gener fins al 14 de setembre, es van tramitar un total de 31 permisos, 23 menys que en el mateix període de l’any passat. L’Ametlla, on només es pot caçar amb un permís excepcional perquè és àrea de seguretat, va ser el municipi on se’n van donar més (5). Amb tot, van ser la meitat dels 10 de gener a setembre de l’any passat. Per darrere, hi ha Lliçà de Vall, la Roca i Sant Fost amb quatre autoritzacions en cada cas.
 
A banda del senglar, també hi ha hagut una davallada dels permisos excepcionals per caçar altres espècies. En el cas del conill, s’han passat de les deu autoritzacions donades entre gener i setembre de 2017 a les set del mateix període d’aquest any. N’hi ha hagut tres a Mollet i una a les Franqueses, Lliçà de Vall, Parets i Sant Fost. Per caçar tudons, coloms i tórtores, els Agents Rurals han concedit enguany dos permisos (a Lliçà de Vall i Vilanova). En els nou primers mesos de 2017, se n’havien tramitat sis (dos a la Roca i Vilanova i un a Cardedeu i les Franqueses).
 
A banda, el darrer cens de fauna salvatge fet pels Agents Rurals per zones forestals aquest setembre, ha detectat una major presència de senglars. És un recorregut de 40 quilòmetres entre el Vallès Oriental i el Maresme per pistes forestals fet durant tres nits consecutives on s’anoten els avistaments de senglars i altres espècies. “Intueixo que la reducció de batudes als pobles deriva de l’augment de senglars a les zones boscoses perquè amb les pluges de l’estiu no han tingut la necessitat de baixar a buscar menjar cap a les zones més urbanes”, comenta Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental.
 
 

Atents a la pesta porcina africana

 
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha activat mecanismes de coordinació per a la prevenció de la pesta porcina africana després de la detecció de brots a Bèlgica. La coordinació es farà extensiva a les diputacions, consells comarcals i ajuntament. Aquesta malaltia infecciosa pot afectar tant porcs de granja com porcs salvatges. Es transmet a partir del contacte entre animals malalts i per la ingesta de restes d’altres animals morts, carn o restes d’aliments que continguin el virus. No afecta els éssers humans. La pesta porcina africana va arribar a Europa l’any 2014 i afecta Lituània, Letònia, Estònia, Polònia, Romania, la República Txeca, Hongria, Bulgària i recentment també Bèlgica.
 
“És molt important que la gent en sigui conscient i que si qualsevol caçador i persona que va al bosc troba un senglar mort cal alertar a les autoritats”, demana Carme Rosell, especialista en senglars. “No escatimarem cap esforç ni humà ni material”, va dir la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà.
 
La detecció d’un brot implica l’adopció de mesures estrictes al territori on es localitza per evitar que es propagui. Això comporta, entre d’altres, immobilització de cabanes.
 
 

Reforç de la senyalització de perill per senglars a la C-17 i la C-35

 
L’Ametlla del Vallès Carreteres ha desplegat aquesta tardor els plafons que alerten del perill de presència d’animals salvatges a la calçada que s’havien instal·lat fa uns mesos en diversos punts de la C-17 i de la C-35. Es tracta d’una senyalització més vistosa perquè és més gran i perquè el símbol de perill està dibuixat sobre un fons groc, més visible a la nit. Són plafons que habitualment estan tancats però que s’obren quan es considera que hi ha més perill. En aquest període, per exemple, perquè coincideix amb el període de l’any on la caça del senglar està autoritzada. A la foto, un senyal de la C-17 al límit de Canovelles i l’Ametlla.
 

 

Un veí de Sant Pere vol promoure una consulta popular perquè es prohibeixi la caça esportiva al poble

 
El govern municipal trasllada la petició al Consell de Poble
 
Xavier Cruzado, veí de Sant Pere, ha demanat a l’Ajuntament que faci una consulta perquè els veïns puguin decidir si es prohibeix la caça esportiva al poble. Ja ha formalitzat la petició amb una instància registrada al setembre i espera que el tema es debati en el proper ple. Raquel Salcedo, regidora de Sanitat i Comunicació, ha explicat a EL 9 NOU que la idea ha estat traslladada al Consell de Poble, que “és l’òrgan per discutir qualsevol tipus de consulta”. Cruzado sosté que la possibilitat de convocar una consulta queda recollida a la llei de consultes populars no referendàries i altres formes de participació del Parlament català.
 
La petició defensa els animals. “Assassinar animals innocents en els hàbitats naturals és injust, independentment dels beneficis que generi per a les àrees rurals”, recull el text presentat a l’Ajuntament. També diu que “no es pot posar els interessos dels caçadors a continuar gaudint d’una simple afició per sobre de l’interès dels animals a no ser assassinats i viure en llibertat”. I entén que hi ha altres sistemes com l’esterilització de femelles per controlar la població de senglars.
 
A més, posa sobre la taula elements ambientals: l’activitat cinegètica escampa restes de plom pels entorns naturals “i contaminen la terra que ens ha d’alimentar i els aqüífers que ens han de pal· liar la set”, diu. A més, condiciona l’activitat de lleure d’altres persones. “No pot ser que per por de rebre un tret no puguis sortir a passejar pels camins del voltant del teu poble.” Si l’Ajuntament no es mou, Cruzado buscarà firmes de suport entre els veïns amb un parada al mercat de Sant Antoni. També l’ajuda d’entitats animalistes.
 
Al Vallès Oriental, ja hi ha altres municipis que tenen la qualificació per part de la Generalitat d’àrees de seguretat de caça que implica que només s’hi pot caçar amb autorització expressa dels Agents Rurals. És el cas de l’Ametlla o de Lliçà de Vall. Aquí, però, tot sovint s’han de fer batudes pels danys que espècies com el senglar o el conill generen en camps de conreu. En d’altres, l’ocupació del territori urbanitzat també fa que l’activitat cinegètica estigui molt limitada.
 
Ferran Polo




Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar