Sovint tenim alguna urgència amb els nostres gossos en dia de cacera que podem assistir en primera instància, per estabilitzar el gos fins que el portem al veterinari.
L’objectiu d’aquest article és indicar quin material i coneixements us poden ser útils en situacions de risc que necessiten atenció urgent i el veterinari no és a prop. El que explico a continuació en cap cas substitueix l’atenció veterinària.
La farmaciola tampoc ha de ser exhaustiva, i molts dels productes hauran d’anar acompanyats de recepta veterinària. Els Agents Rurals, en el compliment de les seves funcions, fan inspeccions per vigilar que es compleix la llei del medicament.
Sempre haurem de portar el telèfon mòbil amb el telèfon del nostre veterinari de confiança i dos telèfons de veterinaris d’urgències 24h.
En caça menor: amb pocs gossos i, en principi, sense trobades amb senglar
Benes: per cobrir ferides, torniquets, subjecció de fractures, evitar contaminació de la ferida, fer pressió per aturar una hemorràgia. S’ha d’anar alerta de no apretar-les massa, i de no tapar la ferida sense netejar i desinfectar.
Esparadrap fort o fins i tot cinta americana
Cotó fluix
Guants d’un sol ús (làtex, nitril)
Pinces: podem treure una espiga del nas o l’orella si és molt recent i es veu superficial. No hem de furgar mai si no la veiem, podem fer més mal que bé. Cal anar alerta amb els moviments sobtats del gos, podem provocar lesions més greus que l’espiga.
Tisores
Antisèptic: principalment povidona iodada (Betadine, Topionic, ...) o clorhexidina. És molt important netejar la ferida abans de tapar-la.
Agulles i xeringues d’un sòl ús estèrils: agulla de 16mm de 21, 23 25G de gruix i xeringues de 2, 5 i 20ml
Emètic (vomitiu): aigua oxigenada. S’utilitza si el gos ha ingerit tòxics (herbicides, raticides, etc.). Ho podem utilitzar des de que s’ingereix fins una o dos hores després. Si passa més temps el tòxic ja ha passat a intestins i s’ha absorbit, ja no serveix l’emètic. Per un gos de 20-25Kg donarem uns 20ml d’oxigenada amb una xeringa (sense agulla) directament en boca. Passats uns minuts si no ho ha tret en podem tornar a donar. Només es pot fer si l’animal està en bones condicions, si el gos està en xoc es podria ofegar amb el seu vòmit.
Corticoide: en casos de xoc agut, inflamacions greus, picades, processionària. El més corrent es la metilprednisolona (Urbason) injectable. L’efecte és més ràpid injectant-lo intravenós, però si no estem molt segurs de saber-ho fer, i de que el gos està ben subjectat, s’ha de fer intramuscular, a la cuixa, on hi ha més massa muscular. Tarda més en fer efecte, però és més segur. Té efectes secundaris, i només el farem servir si és inevitable. La dosi és de 10mg per Kg de pes del gos. Per exemple, a un gos de 25Kg l’injectarem 250mg. Però si la reacció inflamatòria (o de xoc) és greu i no s’atura amb aquesta dosi es pot repetir passats 10-15 minuts.
Rehidratant oral: en deshidratació o cop de calor lleus. Qualsevol beguda amb electròlits, els de humana van be.
Aigua: tant per esbandir ferides com per cop de calor.
En general, en les ferides només cal netejar, desinfectar i cobrir-les fins que arribem al veterinari.
En caça major, i gossos de furar: hi haurà més gossos i trobades amb senglar.
El gosser sabrà el que ha de fer en cada cas. S’hi haurà trobat molts cops i segurament no li caldrà llegir això.
Com a farmaciola, el mateix que en caça menor, però més quantitat. Les ferides de senglar són molt més greus com ja sabeu i tindrem més gossos ferits.
Sèrum o fluids: els més comuns fisiològic o Ringer Lactat. En cops de calor pel transport o si el gos perd molta sang. S’haurà de fer subcutani, no podem posar un catèter intravenós a camp. En un gos de 20Kg podem injectar fins a 300-400ml de sèrum subcutani, al llom vora la creu, repartit en diferents punts, uns 50ml en cada punt d’injecció.
Adrenalina: és vasoconstrictor. Aturarà el sagnat en petites ferides que no paren de sagnar i on no veiem un sol punt de sagnat. Es pot aplicar xopant un cotó amb l’adrenalina i fent pressió sobre la ferida que sagna.
Mosquits: són un tipus de pinces que es fixen a l’arteria o vena, com un pessic, per parar el sagnat.
Sutures: millor amb l’agulla muntada. És millor no suturar a camp, on podem agreujar la infecció. En les ferides, lo greu és el sagnat. Si aturem el sagnat és millor que es suturi al centre veterinari. En casos greus, gossos esbudellats pel senglar, es cus per mantenir els intestins dins la cavitat. Mai s’ha de cosir si el diafragma (múscul que separa els pulmons de la cavitat abdominal) està afectat, els gos s’ofegarà si ho fem. No sempre suturar és la millor opció, depèn molt del lloc, la gravetat, el sagnat, infecció...
Hemostàtics en pols o de contacte: com a mesura provisional fins a l’hospital. Aplicats amb les gasses amb pressió poden aturar certes hemorràgies.
Crema cicatritzant amb nitrofurazona, en petites ferides
Tot l’explicat fins aquí només s’ha de fer si esteu molt segurs de saber-ho fer. Tothom sap netejar una ferida petita, però no tothom pot burxar el nas del gos cercant una espiga, estabilitzar una fractura oberta o cosir un gos esbudellat pel senglar. Amb bona intenció, podeu fer molt més mal que el be que voldríeu.
Pels injectables, subcutanis o intramusculars, podeu demanar al vostre veterinari de confiança que us expliqui com es fa. Així, si arriba el moment d’urgència, podreu aplicar-ho.
S’ha de dur el gos al veterinari el més aviat possible. El que us he explicat només es per mantenir l’animal estabilitzat fins que pugui rebre el tractament correcte.
Quan truqueu al veterinari, us pot explicar què fer mentre el porteu a l’hospital.
Si dubteu de com es fa, millor que no feu res, i porteu el gos al veterinari ràpidament.
No hem inclòs cap indicació d’anestèsia, per que no esteu facultats per aplicar-la de manera legal. L’anestèsia aplicada sense els coneixements necessaris pot causar la mort de l’animal, encara que ho feu amb tota la bona intenció.
Només, amb recepta veterinària, podríeu aplicar anestesia local (xilocaïna), per reduir el dolor en sutures. Encara que els gossos de caça són forts, es bo reduir el dolor, per qüestió moral amb l’animal i també per reduir l’estrès que facilitarà el guariment posterior.
Els interessats en realitzar alguna consulta ho podreu fer enviant un correu electrònic a comunicacio@federcat.cat Les consultes de major interès general –és important especificar bé la consulta i, si és possible facilitar fotografia-, seran publicades a través del nostres xarxes socials i la Geneta. En cas de consultes, molt específiques, es respondrà directament a l’interessat. Les nostres respostes seran merament orientatives i en cap cas, especialment en casos de problemes físics dels animals, podran substituir a l’obligada i necessària visita i/o consulta als vostres veterinaris de confiança.
Guillem Díaz Pont, veterinari
