Dos col·lectius molt implicats en el dia a dia del territori, inclòs en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, pagesos i caçadors, han sortit al pas de la polèmica oberta sobre el present i el futur de la reserva. Els presidents de la Societat de Caça Empòrium, de Castelló d’Empúries, i de l’Associació de Pagesos i Propietaris de l’Empordà critiquen que en trenta anys no hagin estat prou representats a la junta de protecció del Parc. “El problema d’aquest espai és que s’està gestionant d’esquena al territori. No volen escoltar ni als pagesos ni als caçadors”, apunta Pere Canet, president de la societat de caça castellonina.
Canet, però, matisa que “nosaltres no hem estat mai en contra del Parc, però ens molesta aquesta persecució que patim; sempre hem de ser els dolents”.
El representant dels caçadors opina que, en el transcurs dels darrers anys, el Parc ha patit un “decreixement” d’espècies i de patrimoni natural. “Estan fent malbé el territori, començant pels estanys, on hi ha hagut una mortaldat d’arbres, alguns d’ells centenaris”, argumenta Canet.
Espècies depredadores
Per la seva banda, Ramon Fina, president dels pagesos i propietaris de l’Empordà, afegeix al llistat de greuges que “aquí, abans, hi havia bestiar benefactor, mentre que ara hi ha bestiar depredador” i cita els casos de la tórtora turca –“carregada de paràsits”– i el visó americà, “que es menja fins i tot els nius dels coloms”.
Fina també lamenta que, a pagesos i caçadors de la zona, els hagin privat de moltes tradicions i costums ancestrals que hi havia al camp, com ara anar a caçar ànecs els dies de tramuntana, a pescar anguiles amb botiró o a fer terrelló al riu. Ambdós col·lectius voldrien estar més representants a la Junta Rectora del Parc per a poder donar el seu punt de vista sobre la gestió de l’espai i conèixer millor les accions que s’hi fan al llarg de l’any “i que ens afecten directament”. Tant Canet com Fina lamenten que aquests darrers no han pogut “parlar i dialogar” amb el director actual, Sergi Romero. “Actua d’esquena a la gent del territori”, insisteixen.
