Seguim amb la campanya informativa iniciada en motiu de la celebració de les properes eleccions del 21-D per tal de fer visible als responsables polítics dels diferents partits que hi ha un col·lectiu de més de 70.000 persones a Catalunya que practiquem la caça en qualsevol de les seves modalitats i la tradició dels ocells de cant.
L'objectiu és traslladar a tots/es els/les federats/des el que els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya consideren sobre l'activitat de la caça als seus programes electorals i quina és la seva posició al respecte.
El Partit Popular de Catalunya (PPC) ens ha donat les següents respostes:
La caça, la pesca esportiva i les tradicions ocellaires no només tenen una important presència a les nostres tradicions més arrelades, cosa que ho demostra la riquesa gastronòmica del nostre país, sinó que presenten activitats que ajuden a fer valdre el potencial econòmic del territori d'una manera sostenible, a evitar la seva desertització demogràfica, i ben gestionades són una activitat esportiva. Crec que existeix una manca de coneixement en el món urbà de quina és la realitat del món cinegètic.
Seguint amb la resposta anterior, és evident que el bosc quan es deixa sense cap explotació s'omple de materials que són el combustible per fer més perillosos i de difícil control els incendis forestals. La idea d'una natura sense cap gestió humana és irreal i no té en compte que, tot i que Catalunya és un dels territoris amb més espai declarat com a bosc, en la seva majoria són zones forestals amb una presència humana molt antiga. Jo crec que hem de donar a conèixer quina és la realitat de les zones naturals de Catalunya i evitar caure en el parany ultra proteccionista que en lloc de protegir degrada el territori que vol preservar.
La superpoblació de certes espècies és el resultat per un costat de la desaparició dels seus depredadors naturals. És evident que en certes circumstàncies, les autoritats públiques demanen ajut als ciutadans per ser ajudades davant de situacions on els mitjans propis de l'administració són insuficients. En aquests casos, el criteri general és que qui demana ajuda assumeixi els costos. Caldria diferenciar situacions puntuals d'emergència amb la modulació dels períodes de veda, perquè crec que són situacions diferents.
És una llàstima que Catalunya no hagi començat a fer una llei pròpia de caça fins fa pocs mesos, malgrat tenir-ne competències exclusives, i que per això hem de mantenir la Llei estatal 1/1970, que té ja mig segle i es troba molt desfasada atès el grau d'urbanització del nostre territori. Seria raonable continuar amb la seva tramitació i treballarem en aquest sentit.
Hi ha una exageració dels efectes negatius sobre la qualitat de vida dels animals de la seva vida en captivitat en relació als humans. Això afecta els zoològics, als circs amb animals i també a les persones que capturen i tenen espècies que viuen en estat de naturalesa. Jo crec que una cosa és tenir cura de la qualitat de vida dels éssers vius no humans, i una altra molt diferent és eliminar totes les tradicions pròpies perquè no agraden a unes noves generacions a les quals no se'ls ha ensenyat el valor de què hem rebut de les generacions que ens han precedit. Segurament a Catalunya alguns han volgut ser molt més restrictius que el que marquen les normes comunes europees, que permeten unes quotes de captures si es garanteixen les poblacions en estat natural. Per això crec que, en principi, tenim marge per millorar la situació actual, tot mantenint un control de les poblacions d'ocells en estat natural.
Adjuntem també les parts del programa electoral del PPC on s'aborda d'una manera o altra la caça i les seves polítiques al món rural.
Quedem a l'espera de rebre les respostes de la resta de partits per poder publicar-ho pel coneixement de tots/es els/les federats/des.
#LaCaçaTambéVota
#LaCazaTambiénVota
Pàgines 12 i 13 del Programa Electoral del PPC on s´aborden les polítiques rurals i es menciona la pràctica de la caça