La Federació Catalana de Caça compta actualment amb 41.700 llicències. Entre aquestes, cada vegada més són de dones o gent jove, un col∙lectiu al qual es vol arribar per assegurar el relleu generacional. Durant el darrer any, a més, la federació treballa sobretot a potenciar la vessant esportiva de totes les seves modalitats. Ens ho explica el seu president, Sergio Sánchez.
Diumenge passat es va celebrar el Campionat de Catalunya de recorreguts de caça. Quina valoració feu de la competició?
Molt positiva. Vam tenir una participació de 70 esportistes tant de Catalunya com del nord de la Comunitat Valenciana, i a més es va proclamar campió un català, Angel Ballesté, amb 92 plats sobre 100. A més, el campionat va estar molt ben organitzat i sense cap incidència.
I aquest cap de setmana teniu el Campionat de Catalunya de gossos de mostra i el següent el de Sant Hubert? Què n’espereu d’aquestes competicions?
Des de la federació, aquest any hem fet un impuls del que és la vessant esportiva de la caça. Hi ha molt aficionat que es dedica només a caçar, però tenim també aquesta vessant esportiva de competició i que volem fomentar especialment entre les dones i els joves. En categoria femenina per exemple, en aquest darrer campionat només van participar dues dones, i en les modalitats de caça també en tenim molt poques. Estem intentant donar entrada a aquests col∙lectius subvencionant totes les competicions i la veritat que ens està donant molt bons resultats.
Quines són les diferents modalitats que es poden trobar dins la vostra federació?
Tenim les modalitats de tir, com recorreguts de caça, que consisteix a disparar un plat amb una escopeta, o el compak sporting. Després tenim les competicions de gossos, com per exemple: els gossos de mostra, que el que es busca són les aptituds naturals del gos dins l’estàndard de la seva raça, o el Sant Hubert. I també tenim modalitats de tir amb arc, com per exemple: tir amb arc a figures que simulen animals.
Amb quantes llicències compteu actualment?
Actualment tenim unes 41.700, però moltes d’aquestes llicències són només de caçadors, ja que per caçar també és necessari tenir llicència.
Com explicaria la caça a la gent que no la coneix?
Nosaltres entenem la caça com una necessitat de gestió de poblacions salvatges. Avui en dia ens estem trobant amb tota una sèrie de proliferacions d’espècies com poden ser els senglars, el conill en determinades zones o el cabirol en d’altres. Com que no hi ha una adaptació natural i la muntanya i el bosc s’estan abandonant, on abans hi havia una cabra ara hi ha un senglar. Per tant, es tractad’una gestió poblacional de les espècies d’animal salvatges, els que són susceptibles de ser caçats, ja que hi ha d’altres animals que no es poden caçar, i per tant és una activitat més dins de la gestió del medi, com podria ser la gestió forestal en la qual es talen arbres per evitar incendis.
Potser és un esport amb el qual costa arribar als més joves. Com treballeu en aquest sentit?
Bàsicament el que estem fent des de la federació amb algunes de les nostres territorials és regalar les assegurances necessàries per a l’activitat. A més, fem cursos de seguretat en el maneig de les armes en les diferents competicions esportives i els fem sempre de manera gratuïta. D’aquesta manera potenciem una mica aquesta vessant a nivell econòmic que potser els hi falta als joves, i sobretot a nivell formatiu, ja que, tot i ser un esport segur i amb poca sinistralitat, no hem d’oblidar que portem un arma i que pot fer mal. Per últim, els permisos que tenim que ens ha donat la Generalitat per caçar, dos els cedim a joves de manera gratuïta, nosaltres ens encarreguem de les taxes d’entrada al parc i de tota la gestió.
Heu notat l’augment de gent jove que s’aficiona a aquest esport?
S’ha de reconèixer que nosaltres tenim un problema sobretot en entorns urbans per incorporar gent al nostre esport, perquè tothom veu la caça com una cosa que no és necessària, quan de fet l’administració acaba de fer un pla interdepartamental per a la gestió de la fauna cinegètica de Catalunya i un dels eixos és que s’ha de caçar perquè tenim exclusions demogràfiques de segons quins animals, sobretot senglars. Ara s’està treballant en una nova llei que regularà l’activitat dels caçadors al territori, ja que l’anterior llei vorejava els 50 anys.
Quins són els canvis que s’introduiran en aquesta nova llei?
La llei actual és dels anys 70 i la Comunitat de Madrid i Catalunya som els únics que no hem fet llei autonòmica. Aquesta llei era molt oberta i tenim un paraigües molt ampli, estem contents amb aquesta llei. Però sí que és cert que la pagesia i els usos del medi han canviat. Ara els pagesos no són caçadors, sinó que són especialistes de l’agricultura i quan tenen danys demanen a un tercer, ja sigui l’administració o els caçadors, que li gestionin els danys. A més, cada vegada més gent d’entorns urbanites volen passar el cap de setmana a la muntanya i has de cohabitar amb molta més gent. Per últim ara tenim zones agrícoles molt intenses on pràcticament s’eradica qualsevol animal, o tenim zones abandonades que donen una capacitat de refugi molt més gran per a les espècies cinegètiques.
Quins són els reptes més immediats de la Federació Catalana de Caça?
Primerament, millorar la imatge que té la societat de la caça, perquè sobretot en entorns urbans es percep com una cosa negativa. Volem fer veure a la gent que la caça és una activitat sostenible i que nosaltres hem de vetllar perquè sigui sostenible dins les poblacions d’animals cinegètics que hi ha a la natura. També volem incorporar gent jove; la mitjana d’edat del caçador a catalunya és de 54 anys i el relleu generacional està compromès a què fem alguna cosa al respecte. I per últim potenciar la vessant esportiva de la caça, perquè les competicions són la manera més dolça perquè el públic en general pugui veure la nostra activitat com una cosa més normal.
