Des de fa aproximadament dos anys, els falconers de Catalunya vam començar a tenir notícies que a Reus (Tarragona) s’havia vist una parella d’àligues de Harris (Parabueto Unicintus). En un principi no se’n va fer gaire cas ja que per desgràcia, hi ha molta gent que no són falconers (persones que s’inicien sense saber ni que mengen, col·leccionistes d’exòtics, persones que ho han vist en un documental o pel·lícula i s’aventuren a adquirir-lo, etc.) que adquireixen un ocell d’aquesta espècie i en pocs dies l’acaben perdent i acaben morin per predació d’espècies autòctones, electrocutats en torres d’alta tensió, per falta de menjar ja que és una espècie que caça en grup i quan es troben sols els hi costa més, etc.
Alguns mesos després ens van arribar veus de terceres persones que deien que aquesta parella havia nidificat dins la població de Reus, però que el departament competent en Medi Ambient i Biodiversitat ja estava realitzant les tasques necessàries per procedir a la captura dels dos exemplars. No sabem del cert si realment es va arribar a intentar o no, però el col·lectiu falconer ja ho vam donar per solucionat, ja que els Agents Rurals són el departament més professionalitzat que tenim a Catalunya envers el món rural.
Al cap d’uns mesos, concretament al març de 2017, la revista Quercus publica una notícia informant que hi ha una parella “d’àligues” de harris a Reus i que havien nascut polls, a més deixaven constància amb unes fotografies realitzades per en E.P. un reconegut fotògraf i veí del Tarragonès. A partir d’aquí vam ser els propis falconers els que vam voler participar en la captura d’aquests exemplars, ja que som els primers interessats en que no hi hagi fugides d’exemplars al·lòctons. En Jonathan M. Alonso, es va dirigir al Departament de Territori i Sostenibilitat de Tarragona per informar-se de l’estat en que es trobava la parella de harris que havia vist a la revista Quercus i en alguns fòrums de fotografia d’internet, i la resposta va ser que seguien vivint en estat ensalvatgit i que en aquells moments no s’hi estava fent res per evitar la possible proliferació. En Jonathan i el seu personal, que són els encarregats del control d’avifauna de l’aeroport de Reus, van estar vigilant durant uns dies el comportament de la parella, però no podien fer més ja que el niu es trobava en un recinte privat propietat d’una entitat bancària i de l’Ajuntament i vigilat per personal de seguretat que no deixava accedir sense una autorització (evidentment complint les seves funcions). Aleshores es van començar a demanar els permisos adients, ja us podeu imaginar que no es una feina fàcil, a Medi Ambient perquè autoritzi la captura dels exemplars, a l’entitat bancaria perquè ens deixin accedir a la parcel·la de la seva propietat, a l’Ajuntament perquè autoritzi les feines que s’havien de realitzar, i a l’empresa de seguretat perquè es posi en contacte amb l’entitat bancaria i ens deixessin accedir al recinte, en fi...us asseguro que no va ser gens fàcil aconseguir tota la documentació necessària.
Si alguna característica destacable tenen les “àligues” de Harris és la seva intel·ligència i la seva facilitat per adaptar-se a tot tipus de situacions. I és per això que la feina de capturar-les no ha estat ni serà gens fàcil. Després de que en Jonathan i el seu equip ho intentessin en diverses ocasions i amb diferents mètodes sense èxit, al final van decidir pujar al niu, que està a la copa d’un pi a uns 10 metres d’alçada i observar si hi havia alguna posta d’ous. Quan va pujar es va trobar 3 ous que va retirar, ja que l’objectiu principal és evitar l’expansió de l’espècie. En arribar a casa seva i observar-los, tots els ous eren infèrtils. Tot això va coincidir amb l’inici de l’època de cria en la qual ell necessita pràcticament dedicació absoluta al seu centre de cria, i no va poder seguir atenent a la parella de harris de Reus.
Al informar al delegat de falconeria sobre la falta de temps per realitzar la captura, aquest va formar un petit grup de treball que es va organitzar per anar tantes vegades com fos necessari a la zona on tenen el niu. El grup constava de 6 persones ja que tots venien de Vilafranca del Penedès i les seves rodalies, i com és evident és una gran despesa de combustible, peatges i temps.
Després de varis viatges per part del grup de falconers que es va comprometre a donar un cop de mà i de provar diferents mètodes de captura, el dia 26 de maig, vam poder capturar el mascle, i vam ser nosaltres mateixos els que vam demanar a l’administració que es procedís a fer la denúncia a la persona que se li havia escapat si aquesta no havia fet la denúncia de pèrdua i el seguiment de l’ocell dins de les seves possibilitats. Amb això el col·lectiu vol evitar les adquisicions d’aquest tipus d’exemplars per part de col·leccionistes, per aquelles persones que volen tenir un rapinyaire pel sol fet de tenir-lo, per aquells que s’inicien sense tenir ni la més remota idea, inclús per aquells que els fan servir per falconeria però quan se’ls hi escapen no dediquen un temps en intentar-lo recuperar i posar les denúncies adients en els departaments competents.
Hem de tenir present que la falconeria és un art tradicional de caça amb rapinyaires, que avui dia són criats en captivitat. La falconeria és una modalitat de caça ancestral amb més de 5000 anys d’antiguitat, encara avui dia manté moltes dels seus costums i valors, entre els quals es troben la ètica i el respecte a la natura i les preses. És per aquest motiu que els falconers intentem preservar-la i entregar-la de la mateixa manera a les generacions que ens segueixen. Així que us demanem si us plau que abans d’adquirir qualsevol exemplar us informeu de tot el que això comporta.
Us seguirem informant de les següents captures.
Volem donar les gràcies per les facilitats burocràtiques al personal de Medi Ambient i al Jonathan A. i el seu equip, a Jordi R., Cristòbal M., Roberto P., Beni V., Manolo M., Raúl C., Jordi A. i Francisco C. pel seu compromís amb la falconeria.
Daniel Jiménez Aguilar
Delegat de Falconeria de la Federació Catalana de Caça
