El sector de la caça es va reunir, aquest dissabte, en la sisena edició de la Trobada de Colles del Senglar d’Osona i Rodalies, que se celebra anualment a Folgueroles. Més de 3.000 persones van assistir a la jornada, que es convoca l’objectiu que el collectiu de caçadors comparteixi experiències i aporti punts de vista sobre el moment que viu el sector.
Les entitats organitzadores –la colla del senglar de les Guilleries, la de Rupit i Pruit, Tavertet i Vilanova de Sau i la de Santa Eulàlia i Oló– van aprofitar l’ocasió per parlar dels resultats d’un estudi que han realitzat conjuntament en col·laboració amb un tècnic de la Federació Catalana de Caça. El sector es queixa de les despeses que els suposa actualment la caça del senglar. Calculen que el cost de cada senglar abatut ronda els 1.325 euros. I tenint en compte que en la darrera temporada es van matar 27.780 exemplars, haurien fet front a 38 milions d’euros. El president de la Societat de Caçadors de Folgueroles –la colla de les Guilleries– explicava que “arran de la destacada presència de senglars que destrossen el conreu del nostre territori, la caça per nosaltres s’ha acabat convertint en una obligació, en comptes d’una devoció”. I això, diu, “ha derivat a una sèrie de costos que hem d’assumir nosaltres”.
Per aquest motiu, aprofitant la presència en l’acte de Montserrat Barniol, directora general de Forest del Departament d’Agricultura, els caçadors van reclamar a l’administració més implicació per sufragar aquestes despeses econòmiques, que recauen sobre la recollida de residus, les assegurances, les quotes de l’administració i el veterinari dels gossos que els acompanyen. El sector també demana al govern més seguretat: “Anar al bosc s’està convertint en un perill perquè cada vegada hi ha més gent i més senglars, que poden fer molt mal”. Es queixen de la falta de respecte de la gent que es mou pel medi “i no respecta les plaques que alerten quan s’està fent una batuda”, diu. I en aquest sentit, segons Riera, el col·lectiu també reivindica mesures perquè “deixem de ser mal vistos”. “Al bosc hi cabem tot, però ordenats”, afegeix. Aquesta idea també la comparteix Jordi Molas, president dels caçadors de Rupit i Pruit. “Molt sovint hem d’anar a ajudar pagesos de la zona perquè els senglars els fan malbé el sembrat o els mor el ramat”, diu.
Molas lamenta que amb els anys la figura del caçador s’hagi deteriorat perquè, assegura, “som els que coneixem i protegim el medi, netegem els boscos i els camins o col·laborem quan es perd gent”. I això, diu, encara no se’ls reconeix prou.
Clàudia Dinarès
