Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

CONSERVACIÓ DE VIES I DE BIODIVERSITAT: HI HA OBJECTIUS COMUNS



Conservació de vies i de biodiversitat: hi ha objectius comuns

20/12/2013

Entre els anys 2000 a 2012 es van construir a Espanya uns 6.200 km de vies noves, majoritàriament autovies i ferrocarrils d’alta velocitat que han incorporat moltes mesures per a reduir els efectes d’aquestes sobre la biodiversitat. En aquests moments, la construcció de noves infraestructures s’ha vist reduïda dràsticament i, fins i tot, la conservació de les vies pateix restriccions pressupostàries. Més que mai, és el moment d’invertir en bones pràctiques de gestió, en formació i en desenvolupar una complicitat més gran entre agents, per a aconseguir un objectiu comú: vies confortables i segures   que   permetin   conservar   els   paisatges   i hàbitats naturals per on creuen. I si al final les mesures ens permeten reduir atropellaments de fauna, també poden suposar un notable estalvi de costos: els associats als accidents causats per animals.

Si ens centrem en la fauna, els programes de conservació de vies inclouen moltes actuacions que permeten reduir la mortalitat d’animals. El manteniment adequat dels tancaments, si es tracta de vies amb tancament perimetral, és clau per a evitar l’accés d’animals a les plataformes de circulació i redirigir-los cap a estructures per on puguin creuar de manera segura. A més, s’han desenvolupat tècniques que permeten reforçar punts particularment vulnerables.

La gestió de marges és un altre aspecte important. Una adequada programació de segues i desbrossaments pot resultar favorable per a reduir el risc d’atropellaments i col·lisions amb animals. També es possible establir controls per a detectar i evitar la dispersió d’espècies exòtiques que poden afectar a les comunitats vegetals adjacents a les vies. S’ha de descartar l’ús d’herbicides, l’aplicació dels quals comporta seriosos riscos, tant directes com col·laterals, per a la salut de les persones i per a la conservació del medi ambient, motiu pel qual el seu ús està fortament regulat per la legislació vigent.

Altres mesures requereixen molta més cooperació. Per a conservar espais oberts amb vegetació herbàcia a la superfície dels grans passos superiors i ecoductes, per què no recórrer a la cooperació amb ramaders perquè utilitzin la superfície del pas com a zona de pastura? I si les revegetacions entorn dels passos són un factor clau a l’hora d’establir una connexió adequada amb els hàbitats de l’entorn i afavoreixen l’ús de les estructures, per què no establir acords amb els propietaris dels terrenys contigus per aconseguir aquests objectius?. La multifuncionalitat és perfectament viable; només cal definir de manera precisa determinats aspectes de restauració del pas i els accessos a aquest.

A més, les tasques de conservació de vies també poden convertir-se en una notable font d’aportació de dades que permetin identificar i resoldre els conflictes. Amb una bona formació dels equips de manteniment i amb l’aplicació de registres adequats sobre incidències (com ara la presència d’animals atrapats en cunetes o pous, o la mortalitat d’aus per col·lisió amb pantalles), es podrà identificar la localització dels problemes i hi ha moltes possibilitats de solucionar-los.

Disposem de menys pressupost i, amb aquest, hem de seguir mantenint l’efectivitat de les mesures construïdes. La cooperació i la formació permetran realitzar grans progressos per a aplicar les millors pràctiques de gestió.





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar