Vic va ser ahir el marc de la primera sessió informativa i de debat de la nova llei de caça que està preparant el govern de la Generalitat. En la trobada, la directora general de Forests, Montse Barniol, va explicar els motius per fer una nova llei –l'actual data del 1970–, va expressar la voluntat inicial del Departament d'Agricultura i va escoltar i respondre les inquietuds dels col·lectius presents. Societats de caçadors, pagesos, propietaris de terrenys cinegètics, administració i altres actors implicats van coincidir en el punt de partida que va anunciar Barniol: “Es necessita una modernització i actualització radical de la llei de caça per adaptar-la a la situació del segle XXI. Serà complex perquè hi ha molts interessos i preocupacions, però arribarem a acords.”
Un dels col·lectius més afectats i implicats en la nova llei és el dels caçadors. Tant Barniol com el president de la Federació Catalana de Caça, Sergi Sánchez, tenen clar que sortir a caçar és cada vegada més una necessitat social i no una activitat de lleure, i això s'haurà de recollir en la nova normativa: “Ens trobem gestionant danys. Dels noranta dies que sortim a caçar, en quaranta ho fem obligats per solucionar un problema d'excés d'animals que provoquen danys”, explica Sánchez.
A més, les societats de caçadors es troben amb la paradoxa que cada cop se'ls reclama més i tenen més responsabilitat, però els caçadors estan envellint. Així doncs, tal com va explicar Montse Barniol, caldrà plantejar la necessitat de professionalitzar els caçadors que fan front a l'excés de determinades espècies per obligació i no com a activitat d'oci: “Fa cinc anys capturàvem 30.000 senglars i ara estem en 60.000. Cacem molt més, i no perquè ho vulguem. No és just que haguem d'assumir la despesa de tots els dies que l'administració ens està dient «solucioneu-nos el problema»”, va dir Sánchez.