Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

TEMPS DE BECADES



Temps de becades

27/11/2013

Amb la segona quinzena de novembre, hem entrat a la temporada alta de la becada, aquesta rara au de bec llarg, tan fugissera que costa molt de veure i encara més de caçar. Espècie migratòria, viatja de nit, aprofitant els vents de component nord, fugint del fred de Centre europa. Però també n’hi ha de sedentàries, que nidifiquen en l’espessor forestal del país. Aus crepusculars i molt silencioses, són difícils de distingir: es confonen amb el sotabosc, camuflades en la fullaraca.
La becada necessita boscúries profundes, amb un elevat i constant grau d’humitat. El seu hàbitat són els boscos de bedoll o de roure, on esclata l’exquisit ou de reig. O les fagedes, en aquest temps tan acolorides. O el boscam de pi negre amb dos dits de virosta. Per capturar el seu aliment, la becada furga el tou de fulles mortes amb el llarg bec que li dóna nom.
Els gossos ensinistrats les assenyalen, quiets de cop, alçant la pota. Al mínim soroll, a la mínima sospita de perill, les becades s’alcen en ziga-zaga, com un llamp, i s’ha de ser molt ràpid amb l’escopeta. Com més ha anat desapareixent la perdiu salvatge, més els caçadors aprecien la becada. Se’n capturen poques ara, i només si hi ha sort. I encara, després de caminar molt, i per tornar sovint amb el sarró buit.
Com a trofeus de la jornada de caça, els caçaires les pengen pel bec amb un ganxo de carnisser. I es cuinen, com en gran festa, després que, al cap d’uns dies, les peces cauen, un cop la carn ja és del tot tova i es va desprenent dels ossos: faisandée. Recollits damunt una llesca de pa, els sucs que regalimen en aquest procés de putrefacció també es consideren exquisits.
Rafael Puget (el fill d’aquell senyor de Barcelona tan magistralment retratat per Josep Pla) va escriure les seves vivències cinegètiques a Becadas en Corriol, el gran casal del Collsacabra. Autoeditat el 1969, el llibre de Puget és un llibre deliciós, amb anècdotes i retrats admirables de gent de muntanya com el Casals de Tavertet, que “recitava de memòria els articles de la llei de Caça, que mai no va complir”.
Aquest petit gran llibre va ser reeditat el 1985 a càrrec d’un grup de patrocinadors capitanejat per l’entusiasta Xavier Trias de Bes i Trabal, que recorda al pròleg que “la tardor tenia per ell un nom màgic: la becada!, a la qual idolatrà i caçà amb destresa en sàvia compenetració amb els seus pòinters admirables”.

 

ORIOL PI DE CABANYES





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar