El cas d’Ismael Rodríguez, el jove caçador de 28 anys que el dissabte 21 de gener es va declarar autor de la mort a trets de dos agents rurals a Aspa (Segrià), ha sacsejat el col·lectiu de caçadors, que també van ser jutjats per una part de l’opinió pública. El president de la Federació de Caça de Girona i també vicepresident de la Federació Catalana, l’altempordanès Narcís Sánchez, defuig de relacionar aquest cas de l’homicida de Vacarisses amb la resta dels professionals de la caça, que tenen una pràctica respectable. “Estem parlant d’un cas en trenta anys des de la creació dels agents rurals”, sosté Sánchez, que afegeix que “aquest individu no té res a veure amb el col·lectiu, és una persona que va matar dos agents rurals a sang freda i, per tant, no va ser cap accident de caça”.
Això no obstant, el màxim dirigent de la federació gironina de caça és conscient que aquest episodi d’Aspa “només serveix per donar menjar als anticaça, que sempre s’han oposat a aquesta pràctica”.
Malgrat això, però, Narcís Sánchez opina que “no se’ns pot criminalitzar, ara, per això”. En aquest sentit, entén que ara es prendran mesures “molt exagerades” arran de l’assassinat dels dos agents rurals a la comarca del Segrià. “Aquest fet, però, no ha d’estrènyer el control de l’administració sobre els permisos d’armes”, manté.
Defensa de consellers
El conseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané, va informar que el caçador, que ja va ser empresonat després de declarar davant del jutge, no tenia el permís necessari per a l’escopeta que portava. Jané també va explicar que l’home va disparar intencionadament al cap dels dos agents, de 43 i 39 anys, quan aquests el van aturar per fer un control rutinari de les armes. Després de l’homicidi, l’agressor hauria explicat els fets als seus companys de caça, que el van instar a trucar al 112.
En aquests moments, l’home només tenia llicència del tipus D, que és la que permet la caça major i, per tant, podria tenir, per exemple, un rifle. En aquest sentit, el conseller d’Interior reclama la revisió del protocol de llicències d’armes que atorga la Guàrdia Civil. “Aquesta persona reacciona de manera violenta i homicida, fora de si, i una persona que actua així no pot tenir una llicència d’arma. Hem de vetllar entre tots perquè no la tingui”, diu. Jané demana, també, que no es criminalitzi el sector de la caça.
Per la seva banda, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Meritxell Serret, també ha reclamat que no es criminalitzi el col·lectiu dels caçadors. “Només hi ha una persona culpable de la mort dels dos agents rurals”, ha afegit, referint-se a l’homicida de Vacarisses.
«Hem de defugir la imatge de l’animal mort i ensenyar més l’obra social»
Nascut a Vilatenim (Figueres), l’any 1964, Narcís Sánchez viu a Peralada. Fa tres anys va accedir al càrrec de president de la Federació de Caça de Girona i també és el vicepresident de la federació catalana. Sánchez també presideix la Societat de Caça i Pesca de la Muga.
En ple debat sobre el paper dels caçadors a la societat actual, l’alt-empordanès Narcís Sánchez exposa el seu punt de vista.
Quines són les principals mancances que té el col·lectiu de caçadors a les comarques gironines?
Ara tenim la problemàtica de la sobrepoblació de senglars, que ara es va incrementant amb una població molt alta de cabirols. Tot i que la situació ha anat millorant els últims anys, ens sentim desemparats de l’administració. El problema del senglar no és un problema ni dels pagesos, ni dels caçadors, ni dels conductors que els envesteixen, sinó que l’administració l’ha anat deixant de banda i ens l’ha carregat a nosaltres. L’únic que han fet és provocar enfrontaments entre pagesos i caçadors, quan no hauria de ser així. L’administració hauria d’haver-hi posat els mitjans per resoldre-ho. Fa uns anys, quan aquesta població de senglars començava a despuntar, teníem tots els impediments del món per controlar-ho. Ha costat molt que l’administració veiés que aquest problema hi era.
Es podia haver evitat aquesta situació?
Almenys, entenem que es podia haver minimitzat. El problema del senglar és que ha conquerit zones on no hauria de ser. Nosaltres creiem, però, que aquest any, la pressió que s’exerceix sobre aquests animals farà que baixi la població de senglars.
Fan falta més batudes de caçadors?
Ara que som menys caçadors, cacem més senglars que abans. El problema no és que fem poques batudes, sinó que hi ha moltes zones on no tenim accés i també moltes zones on no volem anar, per no haver-nos d’enfrontar amb la gent que viu al voltant. Hi ha cops que l’opinió pública ens ha arribat a insultar, quan, en realitat, encara li fem un favor.
L’antic escorxador de Castelló s’havia projectat com a punt d’especejament de carn de senglar. Han trobat una sortida?
Nosaltres, ara, estem fent una prova pilot a Ribes de Freser, on la temporada vinent recollirem la carn de les comarques del Ripollès, Cerdanya i la Garrotxa. Després d’aquesta prova, la idea és anar-ho implantant en altres comarques, com ara el Baix Empordà i també l’Alt Empordà. Ens interessa trobar llocs on l’ajuntament estigui predisposat a reobrir un escorxador, perquè aquest sector de la carn de caça no dóna per fer unes instal·lacions noves. La nostra intenció no és guanyar-hi res, però almenys que sigui sostenible.
Quins altres fronts tenen oberts?
Treballem per treure aquest estigmatisme de la societat per donar a conèixer millor la caça i fer una fira que la mostri com un esport més. També volem incentivar el consum de carn de caça, que és molt bona i sense proteïnes. És trist que l’hàgim d’exportar gairebé tota perquè aquí no hi ha consum. En canvi, al centre d’Europa és una carn molt apreciada. Es tractaria de fer unes jornades gastronòmiques per fomentar el consum.
La impressió que es té de les societats de caça actualment és que estan demonitzades i la seva pràctica cada vegada és més mal vista. Necessiten un canvi d’imatge?
Aquí, tenim el problema que, ara, som una societat més urbanita que abans. A l’ambient rural, abans, era estrany qui no era caçador. A part, hi ha moltes tasques que realitzen els caçadors que no es coneixen, com la neteja dels boscos i camins. Hem de defugir de donar només la imatge de l’animal mort, cal mostrar tota l’obra social que fem. A part dels quatre mesos a l’any que ens dediquem a caçar, els altres vuit mesos restants estem fent una feina que, si no la féssim nosaltres, l’administració no la podria assumir.
Ha canviat el retrat del caçador respecte de temps enrere?
Crec que sí. El caçador és conscient que la peça de caça és un trofeu, però ja no està ben vist matar per matar. La gent té molt clar que hi ha unes normes i aquestes s’han de complir. El col·lectiu s’envelleix i, ara, al jovent no li va això d’haver-se de llevar aviat per anar a cacera i renunciar al seu temps de lleure a les nits del dissabte. Ens costa la regeneració.
MARC TESTART
