El doctor Fernando Fariñas va participar dimecres en una sessió del programa «Promoció de la Salut» que duen a terme el Col·legi de Veterinaris i la Diputació de Girona. Va impartir la conferència «Un món, una salut: la importància de les zoonosis en un món globalitzat»
El canvi climàtic, la invasió d´alguns ecosistemes, la globalització i el trànsit de persones i animals són alguns dels factors que han propiciat l´expansió de les zoonosis, les malalties infeccioses que es trasmeten d´animal a humà o a la inversa. Fariñas destaca la importància de conèixer al màxim aquestes patologies, no per evitar que apareguin, perquè assegura que continuaran sorgint, sinó per fer més efectius els sistemes de vigilància i detecció, evitar alarmes i poder actuar a temps per minimitzar la seva afectació.
Primer de tot, què és una zoonosi?
Són les malalties infeccioses que es trasmeten entre animals i homes, de l'home a l'animal o de l'animal a l'home. La zoonosi alimentària és una de les més importants i algunes s´han anat incrementant, seria la legionela, per exemple, o les relacionades amb animals de caça que mengem sense control veterinari, com la triquinosi, un paràsit que pot produir una malaltia molt severa. Altres sistemes de transmissió serien les vies respiratòries, les digestives, per contacte, picades...
Quin percentatge de malalties infeccioses que ens afecten estan relacionades amb els animals?
Més del 60% de les causes de les malalties infeccioses són d'origen animal. Potser la gent no associa la paraula «zoonosi» a res concret, però si parlem de grip, grip aviària, sida, Zika o Ebola, àntrax... tothom sap què és perquè generen malaltia i sobretot, por.
Com han canviat aquestes malalties darrerament? Quin efecte hi té la globalització?
El trànsit d'animals i persones, la facilitat amb què ens movem a l'altra punta de món en hores, implica que també es faciliti el trànsit d'elements que poden infectar diverses poblacions. Això abans no era així, i fins i tot, la persona o l'animal podia morir durant el trajecte. Però no només és el moviment, també hem envaït zones on abans l'humà no arribava, i hem tingut contactes amb agents infecciosos fins ara desconeguts.
Quins altres factors faciliten l'expansió d'aquestes patologies?
Quan sorgeix una malaltia d'aquest tipus el seu efecte no només depèn de l'agent infecciós, també de la capacitat defensiva de les persones. El problema és que cada cop tenim més gent en situació d'immunocompromís, és a dir, que les seves defenses no funcionen bé. Tenim persones en països en vies de desenvolupament amb unes taxes de desnutrició o malnutrició importants, i això va íntimament lligat a la immunodepressió i contribueix a fer aquestes malalties més greus i que s'expandeixin més.
I el canvi climàtic també hi està relacionat?
Per descomptat. L'ampliació de la banda càlida equatoriana fa que vectors que no podien viure aquí, per la temperatura, ara sí que ho facin. L'alteració climàtica implica també que s'hagin redistribuït els vectors de transmissió i que en tinguem de nous.
Seria el cas del mosquit tigre, que s'ha adaptat bé al nostre clima tot i venir de zones tropicals?
Exacte. Va entrar per Catalunya i s'ha estès a tota l'àrea mediterrània. És un vector de transmissió de moltes malalties, com el Zika, el dengue o la febre groga. El control i la vigilància sobre el seu creixement és fonamental.
Tots aquests factors són difícils de controlar, com es poden frenar aquestes patologies?
Conscienciant el professional i la població. Hem de saber que el coneixement profund d'aquestes malalties no farà que no apareguin, perquè sí que ho faran tot i no sabem on, quan i amb quin nivell. Pot ajudar, però, a fer que quan sorgeixin, els nostres sistemes de vigilància siguin més efectius i la seva afectació, menor.
Els sistemes de control actuals són els adequats?
Sí, però sempre són millorables. La millora, però, no dependrà dels professionals, sinó dels estaments polítics. Per establir aquests serveis de vigilància fa falta equipament humà i material, és a dir, recursos i sovint no s'hi destinen els necessaris per consolidar aquests equips de vigilància i pagar els professionals.
O ho fem en el moment d'alarma i després ens relaxem...
Efectivament. Jo en dic la síndrome de Santa Bàrbara, perquè només ens en recordem quan trona. Això ens passa amb les zoonosis, quan sorgeixen, volem resoldre-ho tot en cinc dies, tenir els equips formats i els laboratoris a punt, però no, ho hem de tenir tot llest abans, perquè aquestes malalties venen i vindran igualment. Necessitem que els governs s´involucrin més i que financin els equips.
I com es pot lluitar contra l´alarma que generen?
És complex gestionar una alarma. Per evitar-la, el que cal demanar als mitjans que la informació que donin estigui contrastada i recorrin a experts de veritat, no als experts que sorgeixen igual que l´epidèmia. Tenim molt bons professionals, amb molt coneixement, però sovint trobo a faltar que, els primers dies de l´aparició d´una d´aquestes malalties no surtin ells, sinó gent amb menys coneixement.
Alba Carmona
www.diaridegirona.cat/comarques/2017/01/30/coneixement-profund-malaltia-infecciosa-no/826565.html