Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

GUARDIANS DEL TERRITORI



Guardians del territori

29/01/2017
Els agents rurals exerceixen una funció clau en la protecció del medi natural de Catalunya EL PERIÓDICO acompanya una patrulla una setmana després de l’assassinat de dos companys

El tot terreny s’atura i a la dreta s’observa un talús erosionat. Són les restes d’una pedrera que segons sembla va ser abandonat quan va deixar de ser rendible. Els responsables de l’obra no hi van portar a terme el preceptiu programa de restauració i ara, uns 15 anys després, presenta un aspecte deplorable. La vegetació no recolonitza l’aspra zona. Els agents rurals Josep Ramon Piñero, Xavier Gual i Jaume Torralba en prenen nota.


El Cos d’Agents Rurals (CAR) de la Generalitat, els ràngers catalans, exerceixen una funció clau en la protecció de la natura. La seva activitat es tradueix anualment en unes 140.000 actuacions i 3.000 denúncies que inclouen des de la prevenció d’incendis, la persecució del furtivisme i el control dels gossos perillosos fins a la detecció d’abocaments o la protecció del patrimoni cultural. «Conèixer el territori és essencial per dur a terme la nostra feina», destaca Torralba, cap de l’àrea de la Catalunya Central del CAR. Tornem a pujar al cotxe.


EL PERIÓDICO ha acompanyat una patrulla dels agents rurals de Manresa durant la seva activitat quotidiana, «barreja d’actuacions d’ofici i sol·licituds de particulars i diverses administracions com ara les conselleries o la fiscalia de Medi Ambient», explica Torralba. La plantilla actual del CAR, dependent del Departament d’Agricultura de la Generalitat, està formada per prop de 500 agents, funcionaris per oposició. El cos està catalogat com a cos armat, però els seus membres únicament porten arma en casos excepcionals, com en el cas de les patrulles especialitzades en el control de la caça furtiva.


Visita a l’Ajuntament de Navàs. Els agents entreguen al secretari interventor, Joan Miquel Roig, proves contundents que una petita nau aixecada en una finca del municipi no es fa servir per als usos forestals per als quals va sol·licitar permís. És en realitat un allotjament de turisme rural encobert que s’omple els caps de setmana, com confirmen els vehicles
aparcats a l’entrada. La finca no es cultiva ni té prou extensió perquè hi pugui ser rendible cap activitat forestal, comenta l’agent Gual, especialista en biodiversitat. El cas té un expedient obert.


EDIFICI IRREGULAR

Tot seguit, parada fugaç a Sant Fruitós de Bages. A la carretera s’observa l’espectacular Màquina de Batre, un gran hangar de coberta ceràmica que durant dècades va ser utilitzat per batre els cereals. «Aquí hi actuem a petició d’un ornitòleg local que va denunciar que una xarxa col·locada per evitar que caiguessin al carrer fragments de l’estructura impedia la nidificació d’una colònia de ballesters, una espècie protegida», recorda Torralba. Les aus criaven precisament a les esquerdes de la coberta. Finalment es va acordar amb l’ajuntament col·locar-hi un parell de capses niu. Era perillós accedir al lloc, de manera que «van haver de venir especialistes del grup d’alta muntanya dels CAR», prossegueix el cap de l’àrea de la Catalunya Central.


El 28% de les actuacions que porta a terme el CAR estan relacionades amb la protecció dels animals, incloent-hi la recollida de gossos extraviats. Alguns treballs són molt coloristes. «Hem anat a finques en les quals el propietari anava a fer uns treballs que afectaven una colònia d’abellerols o d’orenetes», explica Torralba. De vegades, només cal endarrerir uns mesos l’actuació perquè les aus migratòries quedin en lloc segur. El cos participa en el seguiment i cens de fauna salvatge i també en el control de nius de vespa asiàtica, així com en la valoració dels danys causats per voltors i senglars.


Ens acostem aleshores a Castellbell i el Vilar, amb una pluja intensa. La visita és a un antic circuit d’automobilisme que s’ha convertit en un abocador improvisat de pneumàtics. S’hi amunteguen l’un darrere l’altre. A més a més d’un problema ambiental, ja que el cautxú sintètic acaba degradant-se, aquesta acumulació al costat d’una carretera suposa un greu risc d’incendi. «Alguns són del circuit original, és clar, però després la gent també ha vingut aquí a llençar els seus pneumàtics vells», lamenta Torralba. Els agents documenten que el problema ha anat en augment: els residus criden els residus. Mai es pot abaixar la guàrdia: per exemple, els agents de Manresa han detectat abocaments de purins en zones no autoritzades, com per exemple vorals de carreteres, en ocasions aprofitant la pluja per dissimular.


Un camí pròxim al Llobregat mostra les agressives empremtes deixades pel pas de vehicles 4x4 al bosc. «La gent ve a practicar trial com si això fos un circuit», lamenta Torralba. El seu company Gual recorda les dificultats per fer-hi front: «Hi ha conductors molt violents que surten a tota velocitat quan els requereixes que s’aturin i alguns que fins i tot han arribat a agredir algun agent». L’any passat es van efectuar a Catalunya unes 4.800 actuacions de control i inspecció de vehicles en terrenys forestals.


Els agents assassinats per un caçador la setmana passada van ser les dues primeres víctimes mortals des de la creació del CAR l’any 1986, després de la transferència a la Generalitat de les competències de vigilància ambiental. Les accions de violència són per fortuna escasses, «però existeixen», comenten els membres de la patrulla. «Un company va patir
recentment l’atac d’un caçador de fringíl·lids que es negava a ser inspeccionat. El va mossegar i li va causar una ferida a la mà», explica Torralba. Se’l va haver de vacunar «de tot» perquè l’agressor es va negar que li fessin cap anàlisi.


Coure cremat a les Tinas


Les Tinas de Solanes, situades al municipi del Pont de Vilomara, són un conjunt de 12 dipòsits de pedra, amb coberta interior de ceràmica, que durant el segle XIX es van utilitzar per a la conservació del vi. El Bages era aleshores una zona líder en el sector, però la fil·loxera hi va causar estralls i el cultiu de vinyes va entrar en declivi. Ja no viu ningú als voltants. Els agents rurals de Manresa visiten les Tinas amb l’objectiu de verificar que no hagin sigut víctimes d’espoli. Les singulars estructures, parcialment reconstruïdes, estan incloses en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i en l’actualitat aspiren a ser declarades bé d’interès cultural.


«Tot sembla estar com sempre», diu l’agent Xavier Gual. Tot seguit, no obstant, descobreix en una de les estances les restes d’una foguera. És habitual que excursionistes es refugiïn a les Tinas, però no és el cas: uns lladres de coure hi han anat per cremar el recobriment plàstic dels cables. S’observen restes de fils al terra. «Si el venen sense plàstic val més», afegeix.


En col·laboració amb el Departament de Cultura, els agents rurals participen així mateix en l’elaboració de l’inventari cultural en zones forestals, cosa que inclou el registre d’antics pous de gel, forns de calç i fins i tot pintures rupestres.

ANTONIO MADRIDEJOS
MANRESA




Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar