És un dissabte rúfol, però el cel ennuvolat i el risc de pluja no impedeixen que catorze caçadors, acompanyats per una quarantena de gossos, passin tot el matí a la recerca de l’anhelada peça. Aquella que els animals hauran de despertar del seu amagatall per aconseguir que defalleixi, si la punteria acompanya, a mans de l’home. Som a Olesa de Montserrat, a les proximitats de la Font dels Rabassaires. Just quan a la mateixa hora, a la població d’Aspa, al Segrià, Ismael Rodríguez, un jove caçador de 28 anys nascut a Terrassa i resident a Vacarisses, matava dos agents rurals després que aquests li demanessin la llicència de l’escopeta que duia.
Lluny dels fets, enmig del bosc, seguim els gossos. Trobarem cap porc senglar? “Des de fa tres o quatre anys, a Olesa no n’hi ha massa donat que, al bosc, no hi té menjar, però a d’altres parts de la comarca, com Castellar del Vallès, Matadepera, Sant Cugat o als voltants mateix de Terrassa, sí que hi ha força porcs salvatges”, diu l’Adrià, que pertany a la Colla del Senglar del vedat d’Olesa de Montserrat.
Com ell mateix conta, no cal anar lluny per veure aquestes feres. L’any passat, no pas a l’entorn natural, sinó al mateix sòl urbà de Terrassa, hi va haver 40 queixes de particulars causades per albiraments d’aquest animal, segons l’Ajuntament. Des del 2011 fins al 2015, la mitjana d’albiraments per any va ser només de sis. A més, les reclamacions dels pagesos del municipi resulten constants.
Un gran augment
Aquesta simple xifra resulta simptomàtica de com creix, no tan sols al Vallès Occidental, sinó a tot Catalunya, la població de porcs senglars, fins al punt de convertir-se en un veritable i extens problema.
Alícia Alfonso, tècnica de la secció de medi natural de l’Ajuntament de Terrassa, diu que els barris on és possible veure més senglars són els perifèrics, els que estan just a la vora de l’entorn natural de la ciutat. “Can Parellada, les Martines o el Pla del Bonaire són algunes de les àrees on se n’han vist als últims mesos”, afirma.
Però l’increment exponencial en el nombre de senglars traspassa els nostres límits municipals. La densitat de la població de porcs fers s’ha multiplicat per set a Catalunya entre els darrers 15 o 20 anys, segons la Generalitat, que el 2015 ja estimava que al país hi havia més de 60 mil exemplars.
“És un problema real i preocupant”, reiteren des de l’administració catalana, a causa, sobretot, que el senglar ja no només viu enmig del bosc, sinó que sovint es deixa veure a zones urbanes que queden pròximes al medi natural.
Aquesta visita tan curiosa genera diferents riscos. El porc de la muntanya de vegades utilitza els parcs urbans com a refugi o remena contenidors buscant aliment. I encara que és un animal que en principi no resulta agressiu vers l’ésser humà, en el cas que se senti amenaçat sí que pot causar lesions a persones o gossos, amb el consegüent perill que això comporta per a la nostra salut.
Un altre dels grans inconvenients que provoca aquesta forçuda bèstia quan ens ve a veure, són els accidents de trànsit. En aquest sentit, la Generalitat calcula que cada any hi ha entre set-cents i mil accidents a Catalunya originats per senglars. L’any passat, al terme municipal de Terrassa, hi va haver dotze accidents ocasionats per animals (vuitanta-vuit a tota la comarca), segons indica el Servei Català de Trànsit. A la nostra ciutat, onze accidents van ser provocats per senglars.
D’altra banda, quan aquesta poderosa criatura passeja a prop del ciment, els parcs i els blocs de pisos, de vegades també li dóna per furgar el terra dels jardins i els horts, generant sovint importants danys a l’agricultura.
“Hem canviat les espècies de plantes que hi havia en alguns parterres per evitar que hi vagin els senglars –manifesta l’Alícia Alfonso, tècnica de l’Ajuntament de Terrassa. També desbrossem torrents, i l’any passat fins i tot vam fer una batuda nocturna a una zona propera a la masia de Can Guitard de la Muntanya.” La tècnica del Consistori recorda, però, que l’Ajuntament sempre ha de demanar permís a la Generalitat per organitzar qualsevol cacera d’aquest tipus que s’impulsi en l’àmbit municipal.
Però quins són els motius que han causat aquest gran increment de la colònia de porcs ferotges?
Adaptat al medi
Tornem a ser a Olesa. Fa poc més de vint minuts que ha començat la cacera. I els gossos s’esveren, udolen. “Els gossos ens parlen i els hem de saber entendre”, diu el Diego, un dels veterans caçadors que, “walkie-talkie” en mà, es comunica amb els seus companys, que alhora aguaiten amb paciència a la part de dalt de la muntanya l’ocasió per fer punteria.
Tot sembla aturar-se. Els gossos han detectat un senglar, moguts pel rastre i l’olor que ha deixat, i aconsegueixen acorralar-lo. Però en aquesta ocasió no hi haurà trets. La fera és llesta, forta i fugissera. Aconsegueix escapar.
De moment ha guanyat la partida. Hi ha diverses raons que expliquen el fet que fins i tot en un indret com Olesa, on els caçadors diuen que ara no hi ha massa senglars, no tardin més de vint minuts a trobar-ne un. Des de la Generalitat apunten que el senglar ha tingut la capacitat d’adaptar-se al medi d’una manera excepcional. També que és un animal molt resistent i que té bastant fàcil trobar aliment. En especial, perquè menja força de tot. Des de glans fins a arrels, passant per tubercles, herbes o animals més petits. Tot el continent europeu, de nord a sud, està afectat per la proliferació d’aquesta espècie.
Sense depredadors
L’Adrià, caçador de la colla olesana, hi afegeix una reflexió interessant. “Els culpables que hi hagi tant senglar som nosaltres mateixos, és a dir, l’ésser humà, perquè hem contribuït a acabar amb un dels seus depredadors naturals, que és el llop.” En José Antonio Pérez, un altre caçador olesà, hi agrega que el porc ferotge “tampoc té ja ni àligues reials ni linxs (‘linces’, en castellà) que li facin front” i que l’únic enemic del porc fer als boscos ara mateix és l’home”.
Els diversos membres de la colla d’Olesa coincideixen a apuntar que les caceres són avui una activitat necessària per aconseguir que no hi hagi tants i tants senglars. De fet, la Generalitat ha ampliat els períodes de caça i ha facilitat que es produeixin batudes extraordinàries fora de temporada, així com aguaits nocturns arreu de la geografia catalana. Precisament, la setmana passada, el Govern va posar en marxa una comissió interdepartamental per controlar i prevenir els danys que produeix la fauna cinegètica. Aquest grup de treball buscarà la implicació de diferents col·lectius (els pagesos –un dels grups més afectats, perquè els porcs remenen el camp i es mengen les collites–, les indústries càrnies, les universitats, els grups de recerca i els mateixos caçadors, entre d’altres) per tal de deturar una vasta presència que ha esdevingut descontrolada.
Encreuaments
Manel López-Béjar, director del departament de sanitat i anatomia animals de la facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, afirma, però, que “malgrat que la cacera del senglar s’ha incrementat en els darrers anys, això no ha fet reduir el nombre d’exemplars d’aquesta espècie, i que cal, per tant, buscar altres mètodes de control”. A més, aquest científic no considera provada una de les teories que molts caçadors expliquen quan se’ls pregunta sobre les raons per les quals la xifra de senglars ha crescut tant. En aquest col·lectiu resulta habitual sentir l’argument que si hi ha tants porcs indòmits és perquè els senglars s’han creuat amb porcs domèstics, els rosats, que s’han escapat de granges, han acabat al bosc i han tingut cries amb senglars.
I també diuen que els senglars s’han creuat amb porcs vietnamites perquè en els últims anys s’ha posat de moda tenir com a mascota aquesta espècie. La teoria de diversos caçadors amb qui hem parlat és que hi ha hagut propietaris que han abandonat al camp o al bosc aquests animals de companyia, que han acabat creuantse amb el senglar. Tals unions, que han anat a més d’un temps ençà, explicarien, segons els caçadors, que el nombre de cries que avui en dia té el senglar sigui bastant superior als “fillets” que paria temps enrere. “Hem arribat a veure truges de senglar amb vuit o deu cries, i això no és normal”, sosté l’Adrià, el caçador d’Olesa.
Una vacuna contraceptiva
El científic de la UAB, Manel López-Béjar, confirma que “és veritat que hi ha una mica d’increment en el nombre de cries del senglar” i que això podria fer-nos sospitar que hi ha hagut encreuament. “Però els exemplars de senglars que jo veig no sembla que estiguin creuats”, diu.
L’expert assenyala que una de les possibles causes que hi poden haver al darrere de l’augment de la xifra de cries és que en l’actualitat al senglar li és fàcil tenir totes les necessitats nutricionals i energètiques cobertes amb el que troba de menjar al bosc. I aquesta comoditat afavoreix que les femelles tinguin més porcells.
López-Béjar coordina el grup de recerca de la UAB que ha impulsat una prova pilot per controlar la colònia de senglars a diversos municipis del Vallès Occidental, entre els quals hi ha Terrassa, a més de Matadepera, Sant Cugat i Vacarisses.
La iniciativa, que és pionera a Espanya i té el suport de la Diputació de Barcelona, es basa a aplicar una vacuna contraceptiva tant a mascles com a femelles de senglar.
O, en altres paraules, a actuar sobre la seva fertilitat per evitar que es reprodueixin d’una forma descontrolada.
Després d’aconseguir els permisos oficials pertinents, l’expert enuncia que ja ha arribat l’hora de començar a vacunar els animals. Seran entre cinquanta i cent els qui rebran les dosis. Preveuen que l’estudi acabi en tres anys.
“Vacunarem porcs que ja han tingut una activitat reproductiva. En el cas dels mascles, volem aconseguir que les seves hormones sexuals no siguin elevades. Amb les femelles, que no pareixin”, conta. “Si a finals d’aquest any veiem que no han tingut cries és que la vacuna ha funcionat”, afegeix.
A l'àmbit urbà
La prova pilot de la Universitat Autònoma de Barcelona només es desenvolupa a zones de l’entorn urbà, i no pas enmig del bosc. “Des del punt de vista biològic, no veuria ètic que el projecte es desplegués allà on els senglars tenen el seu hàbitat natural”, sosté.
Però la pregunta és: que hi hagi tant de porc itinerant en plena muntanya no pot causar també un desequilibri dins de la mateixa natura? La resposta que ens dóna Manel López-Béjar és que no, “perquè les poblacions d’animals que viuen al bosc es regulen per si soles en funció dels aliments que hi troben”. L’expert raona el següent: “Si el porc té molt menjar, hi haurà una superpoblació de l’espècie. Però quan no en tingui, ocorrerà just el contrari.” A més, l’esmentada vacuna immunocontraceptiva busca que el senglar no s’acosti als nuclis habitats a la recerca d’aliments.
“Si aconseguim eliminar la reproducció d’aquests animals també farem que no tinguin tantes necessitats d’energia. I com a conseqüència no s’acostaran tant a les ciutats per veure si troben menjar a les escombraries o als abocadors, amb el risc de transmissió de malalties que això pot comportar per a la població”, assenyala.
Un futur compromès
Encara que el resultat del projecte sigui reeixit, la vacuna contraceptiva no està pas pensada per aplicar-se a gran escala, ni com a única mesura per controlar una invasió silenciosa que, avui per avui, sembla il·limitada.
“Per trobar una solució al problema, de ben segur que també caldrà fer una gestió dels boscos més intensa”, manifesta López-Béjar. Ho diu en el sentit que, als països desenvolupats, l’home ha deixat de dedicar-se a l’agricultura. I això ha provocat que hi hagi moltes zones boscoses properes a les ciutats que no estan netes com ho eren fa dècades, sinó que apareixen plenes de vegetació. D’aliments, en definitiva, per al senglar. Revertir aquesta situació pot contribuir, segons el científic, a posar una mica de fre a la plaga.
“Però no serà aviat. No tenim la previsió que el problema vagi a menys en els pròxims anys, sinó just el contrari”, afegeix.
Mentrestant, el grup de caçadors d’Olesa seguirà fidel a la seva afició. Aquest dissabte han tingut sort. No se n’han anat amb les mans buides. Un senglar de més de setanta quilos, segons indica l’ull expert dels caçadors, potser fins i tot de més de vuitanta, ha caigut entre els matolls. El tret esfereïdor ha estat precís.
L’animal havia aconseguit escapolir-se en un primer moment de la pressió dels gossos i del gallet, per a alguns despietat, dels caçadors. Havia escapat, amb la seva imponent força natural, muntanya amunt. Però l’home ha guanyat aquesta vegada la partida. Una partida, en tot cas, que el senglar no ha demanat jugar.
Vuit-cents exemplars a Sant Llorenç
La proximitat de Terrassa i dels municipis del voltant al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac fa que la presència de senglars a la zona no sigui pas escassa. Ara bé, encara que aquest animal causi força maldecaps als nostres agricultors, les amenaces que genera al Vallès Occidental no són comparables a les que origina a comarques com Osona i a alguns sectors de la província de Girona, "que es troben molt més afectades", comenta Manel López-Béjar, científic de la UAB.
El director de Parc natural de Sant Llorenç, Àngel Miño, estima que al parc hi ha sis seglars per quilòmetre quadrat. D'aquesta manera calcula que a tot aquest espai protegit n'hi viuen uns vuit-cents. "El problema no és al parc, sinó a les urbanitzacions properes. I als camps on els senglars causen perjudicis a l'agricultura, sobretot als cultius de blat de moro i de la vinya", diu.
A Sant Cugat, allò que juga en contra és el contacte amb el Parc natural de Collserola. L'Ajuntament del municipi calcula que uns tres-cents porcs fers viuen a zones urbanes del municipi. La Floresta, Les Planes i Valldoreix són tres de les àrees que, donat que estan en contacte total amb la natura, tenen més senglars. A Collserola n'hi ha entre sis i onze per quilómetre quadrat (uns nou-cents exemplars en total), segons la Diputació de Barcelona.
Mostra de condol
La Societat de Caçadors de Terrassa ha anunciat aquesta setmana que enguany no celebrarà l'últim dia de la temporada, previst per al pròxim 5 de febrer. Ho farà com a mostra de condol i solidaritat amb les famílies dels dos agents rurals que van morir dissabte passat al municipi d'Aspa, al Segrià, després que un caçador veí de Vacarisses els disparés quan els agents li van demanar la llicència de l'escopeta que duia. El sospitòs dels fets, Ismael Rodríguez, un jove de 28 anys "fill" de Can Palet, va ingressar dimecres passat a la presó. Ahir mateix la Federació Catalana de Caça i la Oficina Nacional de Caza van anunciar que es personaran en la causa oberta contra l'acusat del doble crim. A més, els caçadors van mostrar "d'una forma unànime" el seu més sincer pésam i respecte cap a les famílies de les dos víctimes mortals. David Iglesias tenia 39 anys i era pare d'una nena de 7. Mentre que Xavier Ribes, de 43 anys, tenia un fill de 10. Ambdós van rebre l'últim adéu en una ceremònia celebrada dilluns passat a Lleida.
Emili González
www.diarideterrassa.es/terrassa/2017/01/29/senglars-invasio-silent/47681.html