La mort a sang freda dissabte de dos agents rurals mentre feien una inspecció de llicència de caça ha posat definitivament sobre la taula la necessitat de fer un reglament d’ús d’armes d’aquest cos, encara pendent des que es va aprovar la llei del 2003. Ara per ara, el cos només disposa de trenta armes dissuasives, tipus carabina, que són utilitzades exclusivament en les operacions especials de control de caçadors furtius.
La situació creada al cos arran de la tragèdia i el malestar evident entre els agents van forçar ahir una reunió entre la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, i els representants sindicals de la qual en va sortir el compromís del departament de redactar una instrucció per fixar uns nous criteris d’actuació en les inspeccions als caçadors sobre el terreny. El compromís de la consellera és que aquest document vegi la llum “en hores”, ja que demà dijous els agents tornaran a efectuar controls com els que dissabte van posar fi a la vida dels dos membres del cos. Segons fonts sindicals, cada dia que es fan aquests controls es fan unes 400 inspeccions, amb una mitjana de deu per comarca.
Què diu la llei
La llei del 2003 preveu en una de les clàusules addicionals que “els funcionaris del cos d’agents rurals, si acompleixen funcions que ho requereixen, poden portar l’arma que es determini per reglament. L’ús de les armes s’ha de fer d’acord amb la normativa vigent en matèria d’armament. També s’han d’establir per reglament el règim de les mesures de control d’armes, les normes per administrar-les i les mesures de seguretat necessàries”. Ahir Manuel Vidal, representant del sindicat CCOO, majoritari en el cos, va assegurar: “Fa anys que esperem que el departament defineixi quines són aquestes actuacions que sí que requereixen l’ús d’armes.” En els controls que es fan per casos de caça furtiva, els agents formen en patrulles de tres i van protegits amb armilles i un d’ells porta una carabina, una de les trenta de què disposa el cos. A més a més, els agents rurals tenen armes destinades al control cinegètic i que s’utilitzen en batudes controlades contra els porcs senglars, per exemple, però és armament de cacera que no compleix la funció dissuasiva.
Sobre l’ús futur d’armes, ahir no s’hi van voler pronunciar ni la consellera ni els representants dels treballadors, tampoc Francesc Coll en nom de l’Associació Professional d’Agents Rurals (Asparc). En canvi, Meritxell Serret sí que va avançar que una de les novetats que s’estudia introduir és la utilització de càmeres i armilles de protecció en actuacions que puguin comportar un risc per a la integritat dels agents. La consellera va insistir que es crearà una comissió especial on s’estudiarà el tema de les armes i a la qual es convidarà el Departament d’Interior. Entre les novetats, Serret també va anunciar una ampliació de plantilla amb quinze agents més.
De moment, la consellera Serret i el conseller Jordi Jané han parlat dels fets de dissabte; la primera ha demanat ajuda al conseller d’Interior, però en cap cas aquesta petició ha consistit a demanar el suport o l’acompanyament dels Mossos als agents rurals sobre el terreny. Les novetats normatives que ara s’acceleraran s’han de considerar en el marc de discussió del pla estratègic dels agents rurals, la redacció del qual va engegar la conselleria d’Agricultura a finals de l’any passat. És per això que ahir els sindicats, tot i ser crítics, van reconèixer a Serret interès i dedicació al cos.
D’altra banda, el jutge va enviar ahir a la presó l’home que va disparar contra els agents i l’investiga per dos delictes d’assassinat, un d’atemptat i un altre de tinença il·lícita d’armes.
“Ens han dit que aquest és un risc que nosaltres no tenim”
En Xavier i en David, els dos agents rurals assassinats dissabte al Segrià, havien sentit amenaçada la seva integritat en actuacions professionals anteriors a la tragèdia de dissabte. Segons explica Manuel Vidal, portaveu de CCOO, tots dos havien comentat aquesta circumstància amb els seus familiars. No són els únics. A partir del 2012, el mateix sindicat va instar els agents que havien viscut alguna situació de risc en l’exercici de la seva feina a presentar un document d’incident a la conselleria. Ara des de CCOO es vol fer una recopilació de les queixes que s’han presentat des d’aleshores amb la voluntat de portar aquesta documentació a la fiscalia per si considera que es pot actuar contra aquells que, segons el sindicat, fa anys que de manera deliberada ignoren les alertes dels treballadors davant el risc que comporta la seva feina.
“Ens sentim amenaçats a la feina i quan ens hem queixat de falta de seguretat i de la necessitat d’adoptar mesures ens han dit que aquest és un risc que nosaltres no tenim”, va explicar ahir Vidal. En termes similars es va pronunciar Francesc Coll, de l’Asparc, que va criticar “una deixadesa de vint anys” amb relació a la seguretat del cos i es va mostrar determinat a “exigir les responsabilitats corresponents”.
Els agents rurals es troben amb conflictes en el control de llicències de caça i també tenen problemes quan han de controlar l’ús irregular de vehicles de motor al medi.
