Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

CONFLICTE A LA MUNTANYA



Conflicte a la muntanya

Conflicte a la muntanya

10/11/2016
L’ús massiu dels espais naturals dificulta la convivència amb els caçadors

Diumenge, deu del matí. Amb la motxilla a l’esquena, una parella es disposa a fer un agradable passeig pel bosc aprofitant un dels itineraris senyalitzats del parc natural Corredor Montnegre. Encara no fa mitja hora que caminen que senten trets i lladrucs de gossos. Una mica més endavant veuen un caçador assegut amb l’escopeta, al mig del camí. La parella es mira estranyada. Minuts després el so dels trets es combina amb les veus d’excursionistes que agafen castanyes entre els arbres. I llavors l’estranyesa esdevé intranquil∙litat.


Des de principis d’octubre, quan va començar la temporada de caça per a lamajoria de les espècies, situacions com aquesta es repeteixen en molts espais naturals. Els qui surten al camp a fer senderisme, anar amb bicicleta, passejar a cavall, recollir bolets o castanyes, o fotografiar fauna i flora sovint coincideixen amb els que practiquen l’activitat cinegètica. “Rebem moltes queixes; els excursionistes ens arriben indignats perquè pensen que els caçadors fan una cosa il∙legal i nosaltres no ho estem evitant; però els hem de dir que és del tot legal, fins i tot dins dels parcs naturals”, perquè la caça només està prohibida en parcs nacionals i àrees verdes o municipis declarats expressament com a zona de seguretat, explica Francesc Coll, president de l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya.


I apunta que, a Catalunya i a Madrid –les úniques autonomies que no tenen llei pròpia–, la caça està regulada per una llei estatal del 1970 que estableix que els caçadors han de preservar una distància de seguretat de 25 metres respecte a camins d’ús públic, llacs i carreteres, però no esmenta de manera expressa els senders d’excursionisme perquè són un fenomen que als setanta no es va tenir en compte. “Avui la presència lúdica al medi rural és enorme i l’excursionisme i la pràctica de BTT són fenòmens de masses, als quals s’afegeixen els boletaires i recol∙lectors de castanyes en plena temporada de caça, i es confia tota la seguretat dels transeünts a la destresa del caçador i la confiança que només dispararà a la peça de caça quan tingui un blanc clar i segur”, reflexiona Coll.


Afegeix que, per reduir riscos i atès que hi ha moltes zones de muntanya on la bardissa és molt densa, aquest any, de manera excepcional, s’ha regulat que les colles de caçadors de senglar puguin acordar amb l’Ajuntament de la zona on caçaran el tancament dels camins d’accés mentre duri la batuda. I, es tanquin o no camins, el que estan obligats a fer sempre els caçadors és posar cartells informatius de la batuda en tots els accessos a la zona.


Tot i això, aquestes mesures no sempre són ben rebudes pels no caçadors. “Senyalitzem les caceres però la gent no ho respecta, sobretot en època de boletaires, i llavors sí que hi pot haver risc”, comenta Joaquim Zarzoso, president de la representació de la Federació Catalana de Caça (FCC) a Barcelona.


“Els caçadors no tenen dret a barrar el pas a altres persones en un camí públic; i no poden argumentar que ho fan per evitar riscos, perquè si ells compleixen la normativa aquestes persones no podrien rebre mai un tret”, afirma Theo Oberhuber, coordinador de campanyes d’Ecologistes en Acció, que denuncia que sovint els caçadors posen cartells de prohibit el pas dies abans d’anar a caçar perquè no s’espantin els animals. Oberhuber considera que la caça entra en conflicte amb la resta de les activitats menys impactants que es duen a terme a la natura i per això cada vegada es registren més incidències a tot l’Estat, desde molèsties fins a accidents. Segons dades d’Ecologistes en Acció, cada any es produeixen “unes 28 morts accidentals i uns quants milers de ferits ”a causa de trets d’escopetes en espais naturals.


Caçadors i agents rurals comenten que de vegades les interferències tenen lloc perquè els excursionistes o ciclistes treuen o amaguen els senyals que adverteixen de la cacera. “La gent protesta perquè els caçadors, sent una minoria, condicionen els drets de la gran majoria de la població que vol gaudir de la natura, perquè si vas a una zona on es caça la possibilitat de veure-hi animals és inferior”, diu Oberhuber.


“Els caçadors cacem un dia a la setmana i senyalitzem una petita zona, de manera que els altres usuaris només s’han de desplaçar una miqueta de lloc”, es defensa Zarzoso. I reclama respecte per a la seva activitat, que cada vegada és més sol∙licitada pels agricultors i l’Administració a causa dels problemes que ocasiona la sobrepoblació de senglar, entre altres espècies. “Els caçadors no volem caçar més, però sí fer-ho amb garanties de seguretat i respecte, sense que ens insultin ni passin coses com que quan tornem a buscar els vehicles ens trobem les rodes punxades o els vidres trencats, o que ens agafin els gossos –que no estan mai perduts perquè porten GPS– i els portin a una gossera, incidents que hem viscut aquest any a la província de Barcelona”, indica el directiu de la Federació de Caça. I afegeix: “Si ho analitzem bé, els caçadors som els únics usuaris que estem reglamentats per fer l’activitat: ciclistes, motoristes i boletaires accedeixen a la muntanya, que és propietat privada, sense cap tipus de reglamentació, i a nosaltres també ens molesta que deixin el camp ple de porqueria”.


Antoni Bombí, director del parc Corredor Montnegre, coincideix que la caça és una activitat molt regulada i d’interès per als gestors dels espais naturals, però admet que ocasiona situacions de conflicte i provoca queixes per part d’altres usuaris. “No ens interessa reduir la caça del senglar, però intentem que es faci minimitzant les incidències amb altres usuaris i per això demanem a les societats de caça que evitin les proximitats dels itineraris senyalitzats, i les avisem quan s’organitzen pedalades o passejades en una determinada zona perquè evitin caçar a prop; i demanem als excursionistes que facin cas dels senyals i que, si senten trets o gossos, prenguin precaucions i facin notar la seva presència”, detalla Bombí. Alguns parcs naturals i ajuntaments anuncien al seu web els dies i zones en què es faran batudes en un intent d’evitar interferències amb els caçadors. Però els agents rurals expliquen que no sempre és possible informar amb temps, perquè de vegades el caçadors decideixen on munten la batuda el dia anterior, després que els rastrejadors vegin on hi ha més animals. Des de les organitzacions ecologistes el que es reivindica és que es reconeguin els drets dels no caçadors i es regulin zones lliures de caça on la gent pugui gaudir sense riscos i sense veure’s pertorbada pels trets.


DOS PUNTS DE VISTA

JOAQUÍN ZARZOSO
PRESIDENT DE L’FCC A BARCELONA

“Avui caçar és una funció social, i cada senglar ens costa 1.300 euros”

“Abans sortíem a caçar per diversió, era una activitat de lleure; però ara és una obligació, perquè hi ha tant de senglar que fem una funció social caçant-lo”, afirma el president de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça (FCC) a Barcelona, Joaquín Zarzoso. I explica que “la gent del camp pressiona perquè vol que en cacem més”, ja que els senglars els fan malbé les collites després d’haver-hi invertit mesos de feina. Zarzoso subratlla que, a més a més, la caça del senglar és una activitat que els resulta molt cara. “Des de la Federació hem fet un estudi i hem vist que cada senglar abatut li costa al caçador una mitjana de 1.300 euros en assegurances, permisos, taxes, despeses veterinàries derivades dels danys que pateixen els gossos, etcètera”, detalla el directiu de l’FCC.


THEO OBERHUBER
COORDINADOR DE CAMPANYES D’ECOLOGISTES EN ACCIÓ

“Impacten sobre espècies no cinegètiques i sobre el paisatge”

Els ecologistes asseguren que l’impacte de la caça va més enllà dels animals abatuts. “Impacta sobre la població d’espècies com la guatlla o la tórtora, que pateixen una pressió excessiva, però també sobre espècies no cinegètiques, com la guineu, el gat mesquer o els mustèlids, perquè els caçadors els maten perquè consideren que són els seus competidors, ja que són animals predadors”, diu Theo Oberhuber, d’Ecologistes en Acció. Denuncia les tanques cinegètiques, que provoquen sobrepoblació de cérvols i altres espècies, cosa que repercuteix en la flora i dificulta la reforestació, i l’impacte al paisatge dels tallafocs que es fan al mig de la muntanya per posar-hi punts de caça. Afegeix que els caçadors també distorsionen la fauna salvatge perquè alliberen a les finques de caça animals criats en granges o capturats en altres zones, i roben ous i pollets per destinarlos a la falconeria.


MAYTE RIUS





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar