Els caçadors abaten més senglars però la població d’aquest animal no para de créixer al massís del Montseny i al Montnegre i el Corredor. Així es desprèn de les dades del programa de seguiment d’aquesta espècie que impulsen la Diputació i la Generalitat i que fa Minuartia. Més senglars i més problemes. També en zones urbanes. Els veïns de la Terrera, a l’Ametlla, han vist com l’entrada de senglars al barri és cada cop més habitual.
El rècord històric de captures de senglar al Montseny que van aconseguir les 18 colles que actuen al massís durant la temporada 2015/2016 no va impedir un nou creixement de la població de porcs salvatges. Es van caçar 3.107 senglars, i se superava així per primer cop la xifra de 3.000. Són un 39% més d’animals morts que la temporada anterior (2.233). Tot i aquesta xifra, s’estima que la densitat va pujar fins als 16 exemplars per cada quilòmetre quadrat. Són quatre senglars més que la temporada anterior, un 33% més. Aquest és el cinquè augment consecutiu de la població, que no para de créixer des de la temporada 2010/2011, quan era de set porcs per cada quilòmetre quadrat. L’actual, per tant, és més del doble de la que hi havia fa només cinc anys. És, també, la xifra més alta des que es va iniciar el programa de seguiment.
Amb la densitat actual es calcula que en les 48.000 hectàrees del Montseny hi ha uns 7.680 senglars. Tot i que l’activitat cinegètica n’ha mort més de 3.000 –un 40% de la població total– aquesta no minva. L’alta capacitat reproductiva d’aquests animals i la facilitat per trobar menjar en zones periurbanes –als camps de blat de moro, per exemple– permeten explicar aquest fenomen.
La situació és paral·lela al parc del Montnegre i el Corredor. La temporada passada la densitat de senglars també va augmentar. Ara se situa en 13 exemplars per cada quilòmetre quadrat, tres més dels que hi havia la temporada anterior (un 30% més). Això vol dir que en les 33.000 hectàrees hi viuen uns 4.290 senglars. Aquí, les 14 colles de caçadors que hi actuen també van fer el seu rècord històric de captures amb 1.255 animals morts durant la temporada 2015/2016, que representarien un 29% de la població. La temporada anterior n’havien caçat 947. Per tant, l’augment de l’activitat de les colles de caçadors és del 32%, una mica per sota del creixement al Montseny.
Aquestes dades provenen del Programa de seguiment del senglar a Catalunya que promou l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. El treball, que coordina l’empresa Minuartia, de Sant Celoni, fa observacions en una vintena de zones de tot Catalunya. El càlcul de la població es fa a partir de les dades aportades per les colles de caçadors que col·laboren en el programa. Són 18 al Montseny i 14 al Montnegre i el Corredor.
BATUDES ESPECIALS
A Lliçà de Vall, que és zona de seguretat –només s’hi pot caçar amb un permís excepcional–, hi ha autorització per fer batudes fins dissabte al bosc de la Ciasa, Can Camp, Can Sans i Can Farnés. Més endavant, hi ha caceres previstes a l’Ametlla, que també és zona de seguretat. A Gualba, diumenge es va fer una batuda que va tallar la BV-5115 entre la rotonda i l’entrada del nucli urbà, al camí de Can Llorca. També el camí de camions fins a Can Buscarons.
“Hem creat un hàbitat sense depredadors i on tenen aliment”
Jordi López, professor de la Facultat de Veterinària de la UAB, aposta per una “cacera selectiva” per controlar la població
Jordi López, professor titular del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, recorda que l’increment de la població de senglar està lligat a les condicions actuals que troba l’espècie per progressar. “Nosaltres hem creat un hàbitat on no tenen depredadors i on tenen molt aliment”. L’augment del nombre d’exemplars es vincula a l’abandonament de l’activitat forestal, que ha fet que hi hagi boscos més bruts on els senglars poden refugiar-se, o les plantacions de blat de moro.
En l’àmbit més urbà, és clau “la disponibilitat d’aliment a la zona”. “Si el senglar hi és, és perquè troba aliment”, assegura. La presència de brossa fora dels contenidors, de menjar per a colònies de gats o el fet que hi hagi persones que donin menjar directament als porcs contribueixen a una major presència en zones urbanes.
Per això, per López, cal parlar de “mesures destinades al control de la població” però també d’accions per “reduir els conflictes” com destrosses en zones verdes, accidents de trànsit o el risc de transmissió de determinades malalties. “Pots tenir tres senglars que et generin molts problemes o tenir-ne 3.000 i que no passi res”. Per això, cal adoptar mesures com el tancament de conreus per impedir que els senglars trobin aliment amb facilitat i reforçar la senyalització a les carreteres. “En les zones urbanes, és fonamental que els ciutadans entenguin que no s’ha de facilitar menjar als porcs senglars, sigui directament o indirectament mitjançant menjar de gat o escombraries”.
“Fins ara, el control de la població de senglar sempre s’ha fet amb l’acció cinegètica”, recorda López, que entén la caça “com una mesura de gestió”, tot i que ara “no arriba a controlar” la població. Aposta per “una caça selectiva” que capturi animals més joves amb sistemes més selectius com els aguaits nocturns. Cal trencar amb la idea que tenien els caçadors fa dues dècades. “El caçador vol assegurar que hi haurà prou senglars per continuar caçant”, diu. “No cal caçar-ne més, cal caçar millor” i això “de mica en mica els caçadors ho van entenent” com demostra la col·laboració en accions de caça fora de temporada. A més, “no és incompatible amb la cacera que es fa actualment”.
En canvi, López lamenta que s’hagin generat “falses expectatives” amb el mètode de l’esterilització de femelles. En aquest sentit, apunta estudis que diuen que només és efectiva si s’esterilitza el 70% de femelles d’una població. Aplicat al cas de Collserola, representaria esterilitzar entre 600 i 700 femelles cada any en un procés que s’ha de fer a partir de la captura de cada animal. I sense tenir en compte l’alta mobilitat geogràfica dels senglars. “Hauries de capturar un nombre de senglars que ho fa inviable. I fer 30, 40 o 100 seria com una gota enmig de l’oceà”, assegura.
Ferran Polo
