Redacció - Diari Segre
Un grup de tres cabirols es va deixar veure ahir a prop de l’autovia entre Tàrrega i Cervera, amb el perill que pot suposar per a la circulació viària, tenint en compte l’alt nombre d’accidents a les carreteres lleidatanes causats per animals. Segons els Agents Rurals, en els últims anys s’ha pogut constatar una proliferació de la comunitat de cabirols en diferents punts del pla de Lleida, lluny del seu hàbitat natural, que és el Pirineu i les zones boscoses. Aquest augment ha portat a permetre la caça d’aquesta espècie a les comarques del pla. L’any passat es van produir noranta accidents de trànsit provocats per cabirols a les carreteres lleidatanes.
Els tres animals detectats ahir, un mascle jove i dos femelles, estaven passejant per una finca de cereal fins que es van endinsar en una zona boscosa a prop de l’àrea de descans de Fonolleres, sense arribar a travessar en cap moment l’autovia. Una imatge idíl·lica però que pot comportar un greu perill a la carretera.
Com ja va publicar SEGRE, els accidents provocats per animals salvatges, sobretot senglars, es concentren en 39 punts de la xarxa viària de Lleida i en nou és especialment alarmant, segons un informe de la Generalitat. En concret, el document insta a actuar al Segrià, la Noguera, l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, les comarques on s’han registrat més sinistres d’aquest tipus i de més gravetat.
La província de Lleida va registrar la major part dels accidents per col·lisions amb animals entre el 2010 i el 2014, ja que dels 8.267 sinistres comptabilitzats en l’esmentat període a Catalunya, el 27,2% van tenir lloc a les comarques lleidatanes. El 2015, animals com senglars, cérvols o gossos van provocar 575 accidents de trànsit a la província. En el cas del pla, aquests sinistres suposen el 24 per cent.
Segons els Mossos d’Esquadra, els senglars van ser la causa d’un accident al dia de mitjana durant el 2015, amb un total de 369, gairebé el doble que el 2010, amb 194. Per evitar aquest tipus de sinistralitat, l’informe de la Generalitat planteja mesures experimentals, com pals als marges de les carreteres que emetin sons o esclats de llum per allunyar-los de la calçada.
