Cal recordar que el senglar no és una espècie protegida, sinó cinegètica, i el control directe de les poblacions es fa mitjançant batudes i aguaits nocturns.
A Collserola els senglars assoleixen una densitat superior a causa de l’accés fàcil al menjar que les zones urbanes i periurbanes ofereixen, així com els espais verds urbans naturalitzats on l’espècie troba refugi per viure-hi i reproduir-se. A l’àmbit del Parc es pot diferenciar entre el porc senglar salvatge, que fuig de la presència humana i es mou per les zones més naturals, menjant al bosc i en zones agrícoles; el semi habituat, que menja al bosc i en zones agrícoles, però ocasionalment pot arribar a les zones urbanes; i l'habituat, que es mou per les zones urbanes i immediacions i menja casi sempre de l’home.
El grup més problemàtic és els dels senglars habituats. Alguns s’estan tornant cada cop més exigents i poden arribar a ser agressius per obtenir el menjar. Això en part és perquè han perdut la por a les persones i es mouen amb massa freqüència per zones habitades. El fet de donar-los menjar els habitua al contacte amb la gent i finalment acaben exigint-lo.
Darrerament s’han produït alguns incidents en àrees de lleure i altres equipaments del Parc de Collserola i per això cal extremar les precaucions davant la presència de senglars, com no apropar-se a ells, no tocar-los, no donar-los menjar i fer soroll i gesticular per allunyar-los.
A les àrees de pícnic cal controlar les bosses de menjar i guardar-les si apareixen. A la xarxa viaria que travessa el Parc cal conduir amb precaució, ja que poden creuar la carretera i provocar una col·lisió. Per a qualsevol informació es pot trucar als telèfons 93.280.06.72 i 608.25.24.55